Què ha de fer CiU?

Els resultats de les darreres eleccions municipals han deixat a CiU un paper que no és gens agraït, perquè faci el que faci ho farà “malament”…

Veiem les opcions que tenen:

  1. Aliar-se amb el PP i fer un govern fort amb l’Albiol i companyia. Però en Falcó ja ha dit que no pactarà amb el PP. I no només això. Un hipotètic pacte segurament seria perjudicial pel seu partit.
  2. Aliar-se amb el PSC i ICV i fer un govern fort amb les esquerres de la ciutat. Però això seria gairebé repetir un pacte que a CiU no li ha funcionat. A més, donada l’animadversió ICV – CiU, no veig gens clar que el govern de la ciutat funcionés massa bé. Però no només això; al 2007 vam ser molts els que vam criticar a CiU per la seva aliança amb el PSC, doncs consideràvem que això no permetia el canvi que creiem que necessita Badalona i la renovació urgent que necessita el PSC. Ara CiU té l’oportunitat de corregir aquesta errada, per molt que pugui semblar dolent per la ciutat.
  3. Governar amb minoria amb el PSC. Es treu de sobre el “problema” d’ICV, però no el fet de governar amb un PSC que no ha estat capaç de fer autocrítica.
  4. Deixar que el PP governi en minoria. La pega d’això és que hi hauria molts que li retraurien a CiU el deixar que el PP governi i, per l’altra banda, significaria l’entrada al govern de la ciutat d’un munt de regidors que sense cap experiència.

Personalment m’inclino per la darrera opció, per molt que no és bona, però és que de fet cap és bona i al cap i a la fi, ens agradi o no, una part molt important dels ciutadans de Badalona volen l’Albiol d’alcalde. A veure, no ens enganyem l’Albiol té les seves idees i al llarg de la campanya ha fet algunes propostes. De fet, ha fet més propostes que el Jordi Serra 🙁 Si finalment ell és alcalde caldrà tenir-les molt present: Llars d’infants, llibres de text, …

Un govern diferent pot ser un revulsiu per la ciutat. Pot obligar al PSC ha canviar d’estratègia, pot ser fins i tot reconeixen que no són perfectes i que porten molts anys fent malament algunes coses. Algunes persones, amb molt pes polític al PSC poden veure’s de cop com un ciutadà més.

Clar que governi el PP també té alguns perills: la ciutat tindrà un govern amb precari, amb regidors sense experiència que pot fer que costi molt tornar a arrencar. A sobre, també pot passar que el fet d’estar en precari faci pujar molt la temperatura política de la ciutat, cosa que tampoc ens convé. I que, un cop acabat el mandat, l’Albiol basi tota la seva campanya en reforçar que no ha fet tot el que volia fer perquè no l’hi han deixat…

No, no és una situació gens còmoda ni fàcil. No m’agradaria estar en la pell d’en Ferran Falcó. Potser el més fàcil per ell seria governar de nou amb el PSC (al cap i a la fi s’ha de reconèixer que han fet molta feina) però no necessàriament és el millor per Badalona, per molt que ara ho pugui semblar.

10 pensaments sobre “Què ha de fer CiU?

  1. Per fi llegeixo una opinió amb criteri a internet. Moltes entrades de twitter de periodistes i pensadors de la ciutat amb renom han oblidat aquests dies què és la democràcia i han dit bajanades com que s’exilien de Badalona, que la ciutat fa pena… etc. La realitat és que molta gent ha votat Albiol, cansats de 30 anys d’immobilisme, d’anys d’una ciutat governada en l’ombra per un empresari dels autobusos i ja calia canvi.
    Avui ha sortit el sol, no s’ha acabat el món. Si no ens agrada, en 4 anys tenim la possibilitat de canviar de nou.
    Toca veure què passa a Badalona i exigir com a ciutadans al govern que entri. Senyors Soler, Lladó i companyia, una mica més d’imparcialitat política i menys crispació.

  2. A la Generalitat varen haver dos tripartits, en la constitució de tots dos els afiliats i simpatitzants de CiU van protestar iradament dient que s’aglutinaven els perdedors per evitar el govern dels guanyadors. Doncs bé, si CiU ha de ser coherent ha de deixar governar a qui ha guanyat i alhora passar a la oposició.
    Està clar que haurà molta gent que estarà en desacord però penso que la majoria dels que estiguin en desacord, ni han votat a en Falcó ni el votaran altra vegada.
    Certament en Falcó te un gros problema a resoldre, però penso que si fa a en Serra alcalde CiU decreixerà molt en el mapa polític local.
    Per altra part en Serra ha estat un prepotent i un malcarat en tot aquest període electoral, crec que el poc que podem treure d’aquest nou cicle és la neteja municipal, i això només pot fer-ho en Garcia.
    Soc de l’opinió de que governi el PP aviam que fa ( són els únics que mai han estat al govern de Badalona ) i com bé dieu d’aquí quatre anys en tornem a parlar.

  3. …La imparacialidad política y la crispación no ha venido,hasta el día 22 de mayo; de la mano -precisamente- de quienes han perdido en las urnas…

    Dicho lo cual,manifestarme en los mismos términos que yá he expuesto en otros foros: Albiol debe gobernar con sus votos. Si lo hace con “algunos” de los demás, después de que -éstos- le negaran el pan y la sal con claridad y transparencia: Los “susodichos”, (séan quienes séan) que se preparen y que -luego- no se llamen a engaño…

    Y es que la voz de las urnas ha sido clara…A Serra “NO” se le quiere de Alcalde y además; tampoco ha ganado en votos.Ha mantenido unos resultados y nada más…Y de todo éllo quién mejor nota debe ó debería tomar, no es otro que Ferran Falcó…Hemos de ver si lo hace.

    CiU -bajo mi punto de vista- debe,de una vez, dejar de dar a entender que jugando el papel de mediador,ya vá bien. O lo que es casi lo mismo: No vá mal…Y desde una oposición cargada de razones y con la experiencia adquirida;el camino a recorrer,para ganar otras posibilidades,le queda totalmente a su disposición y a su capacidad de “revisionarse” primero,para trabajar distinto,después…

    Termino: Albiol prometió mucho. Si cumple, todos ganamos. Si nó, habremos demostrado que algunas formas políticas -a pesar de respaldos- son una lacra más, de las que hay que aprender a saber prescindir…Desde las realidades contrastadas, nó desde las palabras.

  4. Estic d’acord amb tu, Badabit, en gairabé tot. L’únic en que discrepo és en la suposada experiència dels regidors.
    Crec que l’Ajuntament funciona per inercia, si depengués del nivell dels regidors socialistes actuals la ciutat seria pitjor del que és.

  5. Hi ha una cosa terrible, Carlos, que no has esmentat i és que Badalona està en el tauler de les converses entre PP i CiU a nivell català. “Cedir” Badalona al PP per tal d’assegurar una Diputació de Barcelona per a CiU i/o un govern estable de CiU a Barcelona. Això vol dir que no decidim a Badalona…? En Falcó no pot mantenir la seva coherència? Ha d’acceptar una directriu com aquesta? Jo, sincerament, crec que si fos així, plegaria.

    CiU va deixar dit prou clarament que no ajudaria a Albiol a governar. I pot fer anar ara l’eufemisme que vulgui: abstenir-se, no votar a favor… que fer o no fer qualsevol cosa que permeti a Albiol arribar a l’alcaldia, seria renegar d’aquesta idea. A més, estic convençut que això indignarà a una part enorme del seu electorat. Una indignació que podria anar més enllà de Badalona: cal recordar el que ha significat el PP, dins Catalunya, durant aquests anys al respecte de les reivindicacions catalanes obvies, no només les nacionals o d’autogovern, sinó les d’infraestructures o finançament. Quants votants de CiU podran entendre aquesta aliança amb el PP més radical…? D’acord, seré més generós amb el PP i m’oblidaré de greuges a altres nivells: hi ha altres municipis amb PP’s més racionals, on es podria justificar l’aliança en resposta a aspectes locals/personals. Però a Badalona, precisament…

    Integrar-se de nou a l’Ajuntament amb el PSC li permetria ser coherent i, sobre tot, no permetre seguir “l’experiment Albiol”, un experiment que pot tornar a generar frustració per un costat -dubto que pugui fer la meitat de les coses que ha promès-, que pot portar gestió inexperta, com deies, i sobre tot aires estranys al govern local -recordeu els tics messiànics a València i Madrid: ja m’imagino TVB com Telemadrid!-, i que pot donar un missatge al PP que tot s’hi val, que la radicalització és millor incorporar-la que deixar-la emergir en partits que giren clarament només al voltant d’aquesta línia.

    I CiU al govern local també podria intentar abanderar aquest canvi d’estil, aquesta necessitat d’aire nou que l’Ajuntament necessita: per exemple, promoure la reducció de càrrecs de confiança i assegurar la proximitat –a peu de carrer- als problemes que han acabat movent cap al PP als ciutadans esgotats, indignats i que en prou feines poden viure a casa seva. Si, a més, s’atrevís a demostrar cintura per acostar-se a ICV, ja seria un exemple de confirmació de la reivindicada transversalitat que té CiU.

    La manera fàcil de decidir que té en Falcó és la d’actuar amb coherència amb el seu discurs. Aquesta coherència, passi el que passi, és el gran crèdit que li queda a un polític. Allò que tan estem demanant la gran majoria per poder seguir tenint arguments per defensar que encara anem a votar.

  6. En el fons a qui més afecta aquesta situació és als propis partits i a les desenes de satèlits que depènen de qui mani per assegurar el seu sou.

    Us heu fixat que personatges com L’Aniceto han desaparegut? Estan esperant ordres dels seus caps, per saber a qui han d’atacar.

    Als ciutadans que no depenem directament d’aquests partits polítics no ens canviarà la vida pactin amb uns o altres.

    Els que algun cop intentem fer quelcom per millorar o dinamitzar Badalona i demanem la col·laboració de l’ajuntament ens trobarem amb els mateixos impediments.

    No ens enganyem, no tindrem llibres gratuits, ni més escoles bressol, ni es fomentarà la cultura, ni es faran els laterals de l’autopista, ni la B-500, ni el metro e Can Ruti, ni s’acabarà amb l’incivisme ni amb l’atur, … L’execució o no de tot això no dependrà en absolut dels pactes municipals.

    Per tant, penso que la millor opció és la que suposi una neteja a fons a l’ajuntament i faci reflexionar de veritat als que han convertit Badalona en el seu negoci particular, és a dir, que els socialistes marxin del govern local.
    Llastimosament encara que es produís això la neteja mai seria total, hi ha massa compromisos i deutes ja no només entre gent del partit si no entre els propis partits.

    O sigui que tranquils, mentre no tinguem unes lleis electorals de veritat seguirem exactament igual, governi qui governi.

    Salutacions,
    Víctor

  7. Victorp, t’oblides moure Rodalies pel centre de Badalona 😀 😀 😀

    Jo tampoc no voldria estar a la pell del Ferran Falcó… i menys si, per activa o per passiva, dóna l’alcaldia al Garcia Albiol.

    Vaja, que em buscaria una feina i me la buscaria a Alaska, perquè em temo que qui l’hagi votat el perseguirà fins al lavabo.

  8. Josep Maria, no sé si hi ha aquest pacte o no, no tinc ni idea, però de fet, crec que és irrellevant.

    En Falcó va dir que no pactaria amb el PP i, a més, fins i tot en algun moment va afegir que això no volia dir que no li deixés fer si tenia majoria. Per tant, entenc que no falta a la seva paraula si ho fa així.

    Quant a integrar-se amb el PSC un altre cop… No seria gens coherent. Una cosa que sí ha dit en Falcó és que el projecte de Serra està acabat i, de fet, això mateix és el que opinen els votants badalonins.

    CiU ha estat 4 anys intentant abanderar un canvi que no ho ha arribat. El premi ha sigut perdre vots. Ha estat un aprenentatge dur i, que vols que et digui: “gato escaldado del agua fría huye”

    És difícil moure un partit com el PSC, carregat d’inèrcies. Potser un pacte a tres on el Falcó fos qui portés la batuta (l’alcalde) podria ser una sortida bona per CiU. Qualsevol altre acord amb el PSC serà més del mateix, i ja sabem tots el que això ha significat.

  9. Estic totalment d’acord que el Ferran ho te fotut, a primer cop d’ull, sembla que sigui veritat que faci el que faci, ho farà malament i serà criticat. Només se’n pot salvar aplicant molta intel•ligència i explicant a tots els badalonins, de manera molt clara, molt sincera i obviant les mitges veritats dels polítics, la decisió que prengui. És l’hora d’agafar el toro per les banyes i explicar molt clar el que fa i perquè ho fa, i desprès ser absolutament conseqüent amb el que ha dit.
    Molts estem cansats de la “Política” i el funcionament dels polítics. És el moment de deixar la “Política” i ser ciutadans normals i treballar per la ciutat.
    El PSC no fa autocrítica, segueix posant excuses a la seva davallada, si encara no han entès que la ciutadania ha canviat, ja no ho entendran mai, si segueixen ensopegant amb la mateixa pedra, ells si que tenen el futur negre.
    Qui s’ha salvat del PSC? L’Angel Ros, l’únic del PSC que diu les coses pel seu nom.
    Penso que a Badalona en Falco ha d’agafar l’exemple de l’Angel Ros, agafar la seva pròpia línea, treballar, dir el que és blanc, blanc i el que és negre, negre i seguir fins al final.
    Si hi ha un problema d’immigració en els barris ho hem de dir, clar i català, no podem dir que és petit, que ja ho arreglarem, etc. etc. L”amic“ Albiol agafa el problema, el magnifica, promet el que no podrà complir i desprès passa el que passa. Hem de dir la veritat i afrontar els problemes de cara, que els ciutadans sapiguem que està passant i com s’està solucionant. Anant amb la cara alta i la veritat per davant deixarem els demagogs i populistes sense cap opció ni argument.
    Per tant:
    Cap pacte amb el PP, per el seu anticatalanisme, per la seva demagògia, pel seu populisme i perquè és antinatural per un persona i un partit que estimi i senti Catalunya com la seva Nació.
    Cap pacte amb el PSC, per tot el que he explicat abans, en definitiva, per que no n’aprendran mai, son inconsistents i segueixen votant contra Catalunya.
    Cap pacte amb ICV per raons obvies.
    Per tant Ferran segueix la teva línea i la de CiU, deixa la “Política”, la demagògia, el populisme la tossuderia, el dogmatisme……. pels altres, ells sols ja s’aniran quedant pel camí.
    A treballar de valent per d’aquí quatre anys.
    Salut

  10. A més d’estar molt d’acord amb moltes de les opinions aquí expressades pels diferents lectors, no puc sinó aplaudir virtualment el comentari d’en Xavier que signo fil per randa.

    Bravo, Xavier; espero que en Ferran Falcó et llegeixi.

    Bona nit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.