Arxiu d'etiquetes: Xavier Garcia Albiol

Els aparcaments reservats per a minusvàlids seran de pagament.

No és el fet en sí, prou greu com per comentar-lo si no el comentari del senyor Albiol el que m’ha fet sortir del meu ensopiment:

Tenir problemes de mobilitat no significa ser pobre.

Potser algú hauria d’explicar a aquest senyor que les persones amb dificultats de mobilitat tenien aquestes places gratuïtes perquè no tinguin diners, si no perquè per ells és una necessitat que, afortunadament per nosaltres, altres (com el senyor Albiol) no tenim.

Tinc la sensació de que des de que és l’alcalde de la ciutat el senyor Albiol pateix d’una mena d’incontinència verbal (i twittera) que s’hauria de fer mirar. Però potser és que abans no li feia tant cas…

I recordar als senyors de PSC, CiU i ERC que al passat mandat van crear una nova web municipal que es va fer sense tenir en compte les necessitats de les persones amb discapacitat. Si ara els hi preocupen aquestes coses, ja cal que comencin a predicar amb l’exemple!

Més informació:

Per què ha guanyat el PP a Badalona?

Sentia avui l’entrevista que Revista de Badalona l’ha fet a en Xavier Garcia Albiol i sentint-lo dir que han guanyat perquè han sabut arribar a la gent, pensava: no, no és això.

Crec que en Ferran Falcó ho explica millor: ha guanyat el PP perquè la gent volia un canvi i només el PP era la garantia d’aquest canvi. No ho era CiU perquè ja havia pactat abans amb el PSC, i no ho eren tampoc ni ICV ni ERC pel mateix motiu. No ens enganyem, no és l’únic motiu, però sí té un pes important. A l’entrevista que li feien dimarts a Ferran Falcó a RAC1 ho explicava prou bé.

Però, com deia, el PP no ha guanyat tant sol pel desig de canvi. També ha guanyat pel discurs xenòfob, per les visites contínues als barris més desfavorits de Badalona, per la campanya en contra de la resta de partits

I és que el PP de Badalona ha tingut dues campanyes electorals, la seva pròpia i la de la resta de partits. Recordo haver-me queixat en més d’una ocasió, que el senyor Serra es dediqués als debats electorals a insultar a l’Albiol i a dir lo bé que ho havia fet el PSC. A canvi l’Albiol es dedicava a deixar anar propostes, creïbles o no, però propostes a la fi. I altres, que parlaven de fer-lo plegats, insistien en deixar fora a l’Albiol, en un “tots” on no tots tenien cabuda. Al final, malauradament, han estat ells els que s’han quedat fora. Ironia del destí? O dels votants?

Però no n’aprendrem, no. El lider de ERC continua menyspreant al guanyador de les eleccions i a tots els seus votants – una gran manera de fer política positiva -, el PSC no fa autocrítica, ICV s’apunta a fer de crossa del PSC, potser pensant en un futur, i CiU, CiU torna a equivocar-se acceptant una regidoria amb la que poca cosa poden fer i que pot ser un llast per a la seva estratègia d’oposició.

I així ens va.

Per acabar dues lectures molt recomanades:

4 anys de PP?

Ferran Falcó ha publicat avui mateix un post al seu bloc, titulat Resistir o convèncer on copia la intervenció que CiU Badalona farà al ple del proper 11 de juny va fer davant els mitjans de comunicació explicant la seva intenció de vot al proper ple de l’onze de juny. Resumint: votaran al seu propi candidat.

Així doncs, si no hi ha cap canvi de darrera hora, es confirma que en Xavier Garcia Albiol serà el proper alcalde de Badalona. Això sí, en minoria i sempre amb la possibilitat de trobar-se amb una moció de censura.

Des d’aquest petit blog, continuarem amb la tasca de “mosca collonera”. Només esperar que els que arriben aguantin tan bé com alguns dels que marxen. Això sí, com sempre, esteu tots convidats a participar.

Altres opcions… Altres opinions

Interessant el diari El Punt avui. Les seves primeres planes dedicades a Badalona i només a partir de la 6a pàgina no es parla de Barcelona. Tal és la complicada situació badalonina.

Entre els articles de El Punt, hi ha un que parla de que Ferran Falcó ha proposat al PSC fer alcalde a Jordi Serra, però quedant-se a l’oposició. Una proposta que, sembla haver descol·locat un PSC que no veu gens clar res que no sigui un tripartit on ells tinguin el control.

Per altra banda, ahir (de fet fa unes horetes) en capgròs feia una proposta agosarada i jo diria que poc factible. Als comentaris en Jordi Casas fa una altra, també agosarada. Idees no falten i veurem com acaba tot d’aquí a uns dies.

Als blocs badalonins les entrades parlant del tema s’omplen de comentaris a favor i en contra sense que hagi un consens clar – ni tant sols entre els militants de CiU – de si s’ha de deixar o no governar al PP.

A tot això, el PSC ha fet pública una nota de premsa en la diu clarament que el PP ha guanyat pel seu populisme, mentre afirma amb orgull – com si no fos merit igualment del PP – d’haver obtingut més vots (pocs) que a les municipals del 2007. Res d’autocrítica, són els més millors entre els millors 🙁

Em sap molt greu, però el PP ha guanyat gairebé a tota Badalona i allà on no ha guanyat ha aconseguit molts vots. No pot ser tot cosa del populisme. I a partir d’aquí que cadascú decideixi el perquè d’aquests vots (o bé, directament que li pregunti als seus veïns, un, al menys, ha votat al PP).

I a continuació una llista d’enllaços relacionats. Començo per la nota de premsa del PSC, segueixo pels articles d’El Punt i acabo amb una col·lecció de blocs badalonins que tracten el tema. Hi ha lectura per a una estoneta.

Enllaços relacionats:

Si algú posa algun enllaç als comentaris, miraré de afegir-lo a aquesta llista.

Què ha de fer CiU?

Els resultats de les darreres eleccions municipals han deixat a CiU un paper que no és gens agraït, perquè faci el que faci ho farà “malament”…

Veiem les opcions que tenen:

  1. Aliar-se amb el PP i fer un govern fort amb l’Albiol i companyia. Però en Falcó ja ha dit que no pactarà amb el PP. I no només això. Un hipotètic pacte segurament seria perjudicial pel seu partit.
  2. Aliar-se amb el PSC i ICV i fer un govern fort amb les esquerres de la ciutat. Però això seria gairebé repetir un pacte que a CiU no li ha funcionat. A més, donada l’animadversió ICV – CiU, no veig gens clar que el govern de la ciutat funcionés massa bé. Però no només això; al 2007 vam ser molts els que vam criticar a CiU per la seva aliança amb el PSC, doncs consideràvem que això no permetia el canvi que creiem que necessita Badalona i la renovació urgent que necessita el PSC. Ara CiU té l’oportunitat de corregir aquesta errada, per molt que pugui semblar dolent per la ciutat.
  3. Governar amb minoria amb el PSC. Es treu de sobre el “problema” d’ICV, però no el fet de governar amb un PSC que no ha estat capaç de fer autocrítica.
  4. Deixar que el PP governi en minoria. La pega d’això és que hi hauria molts que li retraurien a CiU el deixar que el PP governi i, per l’altra banda, significaria l’entrada al govern de la ciutat d’un munt de regidors que sense cap experiència.

Personalment m’inclino per la darrera opció, per molt que no és bona, però és que de fet cap és bona i al cap i a la fi, ens agradi o no, una part molt important dels ciutadans de Badalona volen l’Albiol d’alcalde. A veure, no ens enganyem l’Albiol té les seves idees i al llarg de la campanya ha fet algunes propostes. De fet, ha fet més propostes que el Jordi Serra 🙁 Si finalment ell és alcalde caldrà tenir-les molt present: Llars d’infants, llibres de text, …

Un govern diferent pot ser un revulsiu per la ciutat. Pot obligar al PSC ha canviar d’estratègia, pot ser fins i tot reconeixen que no són perfectes i que porten molts anys fent malament algunes coses. Algunes persones, amb molt pes polític al PSC poden veure’s de cop com un ciutadà més.

Clar que governi el PP també té alguns perills: la ciutat tindrà un govern amb precari, amb regidors sense experiència que pot fer que costi molt tornar a arrencar. A sobre, també pot passar que el fet d’estar en precari faci pujar molt la temperatura política de la ciutat, cosa que tampoc ens convé. I que, un cop acabat el mandat, l’Albiol basi tota la seva campanya en reforçar que no ha fet tot el que volia fer perquè no l’hi han deixat…

No, no és una situació gens còmoda ni fàcil. No m’agradaria estar en la pell d’en Ferran Falcó. Potser el més fàcil per ell seria governar de nou amb el PSC (al cap i a la fi s’ha de reconèixer que han fet molta feina) però no necessàriament és el millor per Badalona, per molt que ara ho pugui semblar.

Final de campanya

A unes poques hores del final de la campanya electoral, crec que és un bon moment per fer un comentari sobre el que crec de com ha anat i per donar el meu punt de vista de la feina feta (durant la campanya) pels diferents candidats.

Si hagués de definir aquesta campanya electoral amb una sola paraula, ho tindria molt clar: Albiol. El lider del Partit Popular de Badalona ha influït molt en la campanya badalonina, segur que molt més del que ell no s’hagués pogut esperar. És especialment significatiu que al debat que va organitzar el programa Àgora de TV3 sobre seguretat i civisme, que havia de reunir representats polítics de diferents localitats catalanes, es convertís en un debat de polítics badalonins. El més trist és que tots els partits polítics s’avinessin a aquest joc, donant encara més protagonisme al Xavier Garcia.

Analitzant partit a partit, candidat a candidat, el PSC ha utilitzat una estratègia de desqualificacions contínues contra el PP, acompanyades de una gran mostra de la feina feta, però amb una absoluta mancança de propostes. No m’ha agradat gens l’estratègia del PSC per dos motius: el to dur que s’ha fet servir amb el PP, sens dubte merescut però que dóna una imatge del Jordi Serra com el d’una persona barroera, i la manca de propostes de futur. Sé el que ha fet el PSC (i la resta de partits del tripartit badaloní) però no he aconseguit saber que vol fer,a més d’un nou camp de futbol. Per altra banda, i com a punt positiu, el PSC ha renovat les seva llista electoral donant pas a gent del partit que fins ara o no hi eren o bé no tenien possibilitats de sortir elegits. D’entre ells voldria destacar a la Conxa Botey, que té tota la facilitat de connectar amb la gent que li manca al Jordi Serra.

El PP ha seguit la estratègia que ja va començar fa uns anys i que sembla que li funciona. No tinc clar si la campanya “tots contra el PP” li ha fet mal o, al contrari, l’ha beneficiat, però ha estat present tota la campanya amb el que propaganda no els hi ha faltat. El més trist, és que quan en Xavier Garcia deixa de parlar d’immigració i seguretat, sembla tenir idees (més o menys bones), així que sembla que alguna cosa més té al cap. Però centrant tota la campanya en el mateix, les propostes que pugui tenir queden reduïdes a no res. El PP de Badalona està farcit d’independents i el seu darrer fitxatge, la Rosa Bertran, va donar molt que parlar.

CiU ha apostat molt fort i ha fet una bona campanya. Les seves possibilitats passen per aconseguir convèncer a una part important de l’electorat que no són votants seus habitualment i ha fet un esforç molt important. Però tot i fer una bona campanya les retallades del govern de la Generalitat li poden fer molt mal. El personal sanitari i educatiu esta força tocat per les retallades i és un volum de gent gens menyspreable, de manera que podria passar que l’esforç de la coalició servís per no perdre vots, però no per guanyar-los. Quant a la llista, CiU també va tenir un fitxatge sonat, l’Anna Pruneda, ex-presidenta del Círcol, que anirà a la cinquena posició de la llista.

La campanya d’ICV ha estat més modesta. Tot i això en Carles Sagués s’ha fet gairebé omnipresent i se l’ha pogut veure quasi per tota Badalona i gairebé en diversos llocs alhora 😉 ICV però s’ha trobat amb que algunes de les crítiques que li feien als partits que actualment governa l’ajuntament, li rebotaven. I és que fa quatre anys ICV era al govern de l’ajuntament, tot i que el Carles Sagués no hi era. Les probabilitats d’ICV d’arribar al govern municipal passen necessàriament per apartar a CiU del costat del PSC, però tal i com estan les coses, aquesta opció sembla lluny de convertir-se en una realitat.

ERC-Accent-Reagrupament-JERC ha fet també una bona campanya, la veritat és que la coalició amb Accent va ser una bona iniciativa que, de fet, va deixar a uns quants totalment descol·locats. L’Oriol Lladó modera un discurs que podria ser massa punyent i acosta la coalició als votants més moderats. Potser aquesta coalició permet a ERC mantenir el seu únic regidor, donat que el punt de partida inicial semblava no donar massa possibilitats de repetir regidoria.

I de la resta de partits només soc capaç de parlar de les CUP que també han fet força campanya, amb totes les limitacions que té ser un partit polític petit. Falta veure el rèdit en vots que treuen, però la competència és molt dura i les possibilitats, més aviat petites.

Amb tot això, fer una previsió de resultats de les eleccions resulta molt complicat. Em quedo però amb l’estimació que vaig fer a ja fa un temps però amb un regidor de CiU que ballaria entre CiU, el PP i el PSC.

Debat Serra – Albiol

Avui hi ha hagut un debat a dues bandes entre el Xavier Garcia Albiol i en Jordi Serra organitzat per la Cadena Ser. Com que estava treballant no l’he pogut escoltar (i de fet fins aquí a unes hores no ho podré fer) així que m’he pres la molèstia de buscar-lo a la web per poder-lo sentir tranquil·lament quan tingui una estona.

I ja que ho tinc, que menys que compartir-lo:

Per escoltar-lo amb calma, el millor que podeu fer és fer clic a cadascun dels enllaços amb el botó dret del ratolí i seleccionar “Guardar enlace como…” (Firefox i Chrome en castellà) o “Anomena i desa la destinació…” (Internet Explorer català) o “Anomena i desa el contingut de l’enllaç…” (Firefox en català) o alguna combinació semblant en altres navegadors i altres idiomes 😀 😀 😀

Un llarg període preelectoral

Fa dies que vull escriure un parell d’entrades que no acabo de fer perquè tinc por d’explicar-me malament i no fer-me entendre. Ho intentaré, però.

La campanya electoral a Badalona – precampanya o alguna cosa així en teoria, campanya en la pràctica – està agafant un vessant negativista que no m’agrada gens. El previsible tots contra l’Albiol s’està convertint en una mena d’obsessió que de vegades s’assembla malauradament al conte del pastor i el llop.

“Compte! Què ve l’Albiol!” Semblen dir els nostres polítics i al igual que l’Albiol ens vol “alliberar” dels gitanos romanesos, la resta de polítics locals s’entesten en la necessitat d’”alliberar-nos” del “pérfido Albiol”.

I així sembla que les propostes dels nostres polítics es basen en portar la contrària al que diu l’Albiol, fins al punt que alguns veïns han pres nota i (m’ho acaben d’explicar ara mateix) farts de ser ignorats per l’ajuntament s’han proposat parlar-lo amb el Xavi a veure si així aconsegueixen que des de l’ajuntament aquell que els hi ha de donar una resposta desperti.

Cadascú és lliure d’actuar com cregui convenient, però demonitzar al PP (i massa sovint també als seus votants) no és fer una Badalona per tots i totes, ni una Badalona integradora, ni una Badalona cohesionada. Si el primer en descohesionar la ciutat és l’Albiol, massa sovint sembla que la resta de partits lluitin per no quedar-se enrere. I, la veritat, no hauria de ser així…

Però és que, a més, les probabilitats de que l’Albiol pugui ser alcalde són tirant a nul·les (si hem de fer cas a CiU i al PSC que són els únics que el podrien fer alcalde) i el més probable és que tornem a tenir un govern de coalició, PSC + CiU + ERC? Sent així, a què preocupar-se tant dels exabruptes de l’Albiol? El que els ciutadans necessiten són propostes constructives i no crides a la por.

La Badalona “angoixada”

Ahir diumenge, al seus fulls de “Vivir” La Vanguardia publicava un molt interessant article sobre Badalona i els “problemes” de la immigració. Recomano la lectura sencera, però vull destacar alguns paràgrafs, tot i que, ja adverteixo, no en tots comparteixo el que diuen. Només una part de l’article està disponible, la resta és de pagament, però crec que val la pena llegir encara que sigui només la part que no és de pagament: Qué ocurre en Badalona

Badalona se ha convertido en un banco de pruebas donde algunos estrategas experimentan con una mezcla volátil: política e inmigración. Y los medios, volcados en la cacería de lo inmediato, olfatean la pólvora como nadie.

Important apreciació. Els polítics fan la malifeta, els mitjans l’amplifiquen i els ciutadans paguem els plats trencats 🙁

Las causas de este hecho diferencial badalonés son múltiples pero casi todo el mundo –incluidos algunos de los gestores del ayuntamiento gobernado por una coalición de PSC y CiU– admite que desde la Administración se ha actuado tarde y sin el vigor político que precisa el momento. El socialismo badalonés hace tiempo que ha perdido pie en el aparato político catalán.

Que el socialisme badaloní no té peu a l’aparell català no és nou, que això pugui afectar a la política local em sembla vergonyós. Però, realment és així?

La defensa de la multiculturalidad ha justificado a menudo la inopia hasta agotar la paciencia de muchos vecinos que han visto como los barrios que ellos mismos construyeron han vuelto, otra vez, a escenas que ellos dejaron atrás en los sesenta. La frustración en lugares como La Salut, Artigues o Sant Roc es grande. La impresión de que les han abandonado a su suerte, total.

Miquel Jurado

Militante del PSC en la transición, más tarde cargo de confianza de CiU, activista vecinal de larga trayectoria. Hoy es el embajador del líder del PP de Badalona, Xavier García Albiol.

Afirma:

“Llenamos los agujeros que han dejado otros”.

Val, d’acord, però, amb què omplen els forats?

Seguim.

En el Centre, las tradicionales élites de la ciudad temen por igual a los rumanos –a veces menudean por la calle del Mar– y al severo descrédito de algunos discursos de la emergente derecha local.

Vendrell es categórico: “En mi barrio hay racismo. ¿Cómo no si en la calle tienes la sensación de vivir en Marrakech?”. En pocos años, las zapaterías, tiendas de moda y relojerías de la calle Xile dieron paso a una sucesión de locutorios, puestos de kebab y carnicerías halal.
Vendrell admite que algo ha mejorado en los últimos tiempos (de hecho, el jueves pasado desahuciaron a un rumano en el barrio), pero está convencido de que “esto se ha empezado a mover porque los del PP han apretado a los socialistas”.

El patriarca de los gitanos de Sant Roc, el Tío Manuel, dice que “aquí los problemas los arreglamos nosotros. Les llevamos treinta años a los gitanos rumanos, y les enseñamos a comportarse, a no tirar la basura por la ventana. La cosa ha mejorado. A los primeros ya los hemos educado”. Y el que no atiende a razones puede ser desterrado.
Manuel es tal vez el más crítico con la estrategia política del PP. “Está azuzando a la gente. Eso no está bien. Lo de Francia tampoco. Nos están metiendo a todos en el mismo saco, en el de los delincuentes. Y eso es un paso atrás”, advierte.

L’eurodiputada Sanchez-Schmid

lleva dieciséis años trabajando en programas de integración de gitanos, “en especial –explica– de los niños”, desde el Ayuntamiento de Perpiñán. Y en el Parlamento europeo comparte con húngaros, búlgaros y rumanos una comisión para mejorar sus condiciones. Convencida de que es necesario hablar “con franqueza y de cara sobre los aspectos más feos de la inmigración”, también cree que “la expulsión de gitanos ha de ser la última solución”. Pero ninguna de esas ideas aparecieron en el relato que se hizo en su visita: estaban en Badalona, declarada zona de conflicto.

Hace cinco años, la primera manifestación contra los rumanos en la Salut empezó por un motivo bien sucio. A la vuelta del trabajo, un vecino halló inundada de heces su casa. Los inquilinos de los bajos habían atascado los bajantes de modo que todo lo acumulado buscó la salida más próxima. Toda una metáfora. No debería volver a ocurrir.

El número de extranjeros residentes en Badalona no es excepcional. Con 33.000 inmigrantes, sobre una población total de 219.000, sitúa a Badalona, con un 15,07%, por debajo de los porcentajes de otros municipios comparables. Así, l´Hospitalet alcanza el 22% y Santa Coloma de Gramenet, el 21%

Puede ocurrir que el Partido Popular logre romper aquí la barrera que le ha vedado el paso en los municipios de la periferia, aunque tendrá muy difícil gobernar porque la estrategia sobre la inmigración de sus líderes locales está abriendo brechas en lo personal. Algunos concejales socialistas y de CiU han sido amenazados porque son “amigos de los moros”. Hay cosas que no se olvidan.

Volum

Potser és una frivolitat per part meva, però ho trobo divertit:

El grupo municipal del PP de Badalona ha denunciado el comentario “machista” que, en su opinión, ha dirigido hoy el alcalde de la población, Jordi Serra, a la ex ministra y presidenta de la Asamblea de Madrid, Elvira Rodríguez, al llamarla “voluminosa”.

Por su parte, Jordi Serra ha pedido disculpas durante el pleno municipal, asegurando que su comentario se refería al volumen de la comitiva, no al de la ex ministra, y ha retirado sus palabras por si alguien se había sentido ofendido, según ha explicado él mismo en declaraciones a Efe. EFE.

Estic segur que no ens mereixem aquests polítics. No pot ser.

La notícia és de l’ABC: PP denuncia un insulto “machista” del alcalde de Badalona a una ex ministra.