Arxiu d'etiquetes: Ferran Falcó

Ferran Falcó i la Generalitat

Fa ja un temps un conegut, gens convergent, però molt “falconista” em comentava que li preocupava el que podria passar si, com és força probable, CiU guanya les properes eleccions a la Generalitat.

El meu conegut deia que, donat que en Falcó ja havia tingut càrrecs de confiança quan CiU estava al govern, el més probable és que, governant de nou Catalunya, en Falcó tornés a tenir sobre la taula l’oferta d’algun càrrec d’abast nacional. Tot i la seva confiança amb el Ferran, es preguntava fins a on era un polític badaloní i fins a on un polític. Si teniem Ferran per anys o per mesos.

Tot i que CiU no s’acaba amb Ferran Falcó no hi ha dubte de que la figura de l’alcaldable de la formació té molt pes en la imatge badalonina del partit, així que és probable que la seva marxa influís en els resultats electorals a la nostra ciutat. Sempre quedaria la possibilitat de que Ferran aguantés fins les municipals i segons els resultats, marxés a fer altres tasques més desitjables, però, la veritat, seria molt lleig i en Ferran perdria la bona imatge que té ara davant de molts badalonins i badalonines.

Bé, no sé que passarà, aquí deixo la reflexió.

El problema existeix

Dos molt interessants articles, un del Ferran Falcó: “A Dios rogando, y con el mazo dando” i un altre d’Andreu Mas: L’ham romanès.

Per resumir res millor que un tros de cadascun dels articles. Ferran Falcó:

No es tracta de discutir si el que diu el darrer pamflet de proganda electoral del Partit Popular és veritat o no. Perquè és obvi que, més enllà d’algunes promeses inconcretes o impossibles de fer complir tipus “cuando sea alcalde, podreis salir a la calle sin miedo a ser atracados”, o “todos viviran segun nuestras costumbres”, el que diu el pamflet és el que pensa la immensa majoria de la gent, voti el que voti, o no voti a ningú.

Andreu Mas:

El discurs bonista no pot negar la realitat: hi ha problemes de convivència provocats no per una ètnia en concret, però sí per certes actituds de grups fàcilment catalogables.

Jornades científiques

Bondeia, lector/a habitual d’aquest blog em demana que publiqui l’escrit que ve a continuació.

Aquest matí he pogut gaudir per primera vagada d’un espectacle interessantíssim, l’exposició de 12 treballs de recerca dels alumnes de batxillerat de diferents escoles i instituts de Badalona, en motiu de les XXIVenes Jornades Científiques de Badalona. El marc incomparable del BCIN donava la benvinguda a uns 350 joves badalonins que venien a escoltar com els seus companys de 2n de batxillerat exposaven les seves recerques sobre la moda, el disseny en 3D, les floridures, els ximpanzés… i moltíssimes d’altres coses.

Presidint la taula, per donar-nos la benvinguda la Sra. Montse Falcó, de l’Escola de Natura de Can Miravitges, el Sr. Josep Biayna del Centre de recursos pedagògics i el Sr. Falcó, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona… ay, no, hi havia el lletreret, però no la persona!!! Quina decepció i quina falta d’educació… És possible que no hagi pogut assistir ningú més de l’Ajuntament per donar el tret de sortida d’aquests 3 dies de recerca pura i dura que han fet els nostres joves badalonins? (està clar que tothom pot tenir un imprevist, clar!) cap persona de confiança del Sr. Falco? ningú de l’àrea d’Educació?, cap director d’Àrea? cap persona de confiança d’aquestes 58 o més que cobren uns sous i que no sabem ben bé quina feina fan?

Doncs mireu, crec que avui podria haver estat un bon dia per fer-los treballar una mica i veure en viu la bona feina dels seus futurs votants.

Ferran Falcó i Alfons Cornella

Avui, en Ferran Falcó, al seu bloc, ens suggereix llegir una entrevista que a La Vanguardia han fet a l’Alfons Cornella, tot parlant de “La Barcelona que viene”.

L’entrevista és interessant i tot i que jo també recomano llegir-la sencera, no em puc estar de extreure un tros:

Lo que nos enseña el mundo de internet es que la gente tiene cosas que decir, que lo hace en tiempo real y pide respuestas en tiempo real.

Hay que sacar provecho del potencial, de la energía distribuida en la gente. Y las ciudades no pueden ser ajenas a ese modo de actuar.

Aquestes frases m’han fet pensar en el Ferran Falcó de l’oposició, el Ferran Falcó que es llegia (o li llegien) tot “l’internet Badaloní” i no dubtava en agafar idees i defensar-les. No sé que resta d’aquell Ferran Falcó. Ara és molt més difícil de veure. Això sí, afortunadament, el seu bloc sembla no haver perdut la “frescura” que tenia amb el Ferran de l’oposició.

Bé, estic segur que en Ferran Falcó continua llegint (o li continuen llegint) tot “l’internet badaloní”, però tinc la sensació que ara ja no li dóna la mateixa importància, que li costa més agafar idees dels badalonins. Sembla que ara només serveixen les idees que surten del govern de la ciutat, les dels ciutadans ja no són tan importants.

Si us llegiu l’entrevista sencera veureu que només m’he quedat amb un tros molt petit… Però és que m’ha cridat molt l’atenció.

Badalona: El millor i el pitjor (11)

Ferran Falcó, president del grup de CiU a l’Ajuntament de Badalona:

No m’agrada, per començar, haver de conviure amb tant d’incivisme.Detesto les motos sorolloses, les pintades i la gent que no recull la caca del seu gos. I no m’agrada la gent que molesta l’altra gent fent soroll.

No m’agrada la invasió salvatge dels cotxes a segons quines voreres i espais públics.

No m’agrada, tampoc, el fracàs escolar que tenim ni l’absentisme escolar que es dóna en determinades escoles de la ciutat.

No m’agrada que s’associï Badalona a la visió que se’n pot tenir travessant-la per l’autopista. Ni m’agrada la seva configuració urbanística. I no m’agrada que la gent de Badalona cregui que un altre barri, sempre, és més ben tractat que el propi. I detesto que des de la política s’hagi contribuït a fer-ho creure.

No m’agraden les plaques dels carrers, la multitud de senyals de trànsit contradictòries, la manca de semàfors en segons quines cruïlles, i la poca inversió a pintar els passos de zebra. No m’agraden les bandes rugoses, encara que facin falta.

M’agrada la Rambla, però no –llevat alguna excepció- els tipus de negocis que s’hi han ubicat. M’agraden les guinguetes de la platja, però no que es converteixin en bars musicals a l’aire lliure. M’agrada Can Solei i Ca l’Arnús. I el parc de Lloreda, i el deles muntanyetes. M’agrada la Rambla de Floridablanca, la Plaça Carme Guasch i la urbanització de la Riera Canyadó.

M’agrada la biblioteca de Can Casacuberta i l’espai Betúlia, però no els horaris en què obre les seves portes. M’agrada la plaça d’Ernest Lluch, i la resta de places que s’han configurat al voltant de les noves promocions de la façana marítima, però no que hi hagi tants pocs jocs infantils.

M’agrada la nova plaça de Correus, però no que Correus sigui inaccessible. M’agrada el tren que ens travessa, però no que ens prenguin el pèl amb el mal manteniment de les tanques de la via i el patetisme de la seva estació.

M’agrada la gent que fa cultura popular. No m’agrada el nom del nostre Teatre “Zorrilla”. Ni m’agrada l’aspecte del “Principal”. M’agrada el Centre Cívic de La Salut.

M’agrada que tinguem Conservatori de Música, i Museu. M’agrada la Badalona romana, però no que per tenir-la sacrifiquem els qui ara hi viuen a sobre.

M’agrada el Viver municipal de vidre, però m’agradaria que l’Ajuntament, a més a més, fos molt més transparernt. I eficaç.

No pararia d’escriure més del que m’agrada i no de la meva ciutat, i el meu compromís és seguir treballant per transformar-la.