Feia temps que volia fer una segona part de l’ordenança de civisme però no trobava el moment ni el temps. Tot i que continuo sense tenir gaire temps, he trobat un moment per posar-me.
Avui he enviat un missatge a l’adreça que l’ajuntament ha obert per tal d’enviar comentaris a l’ordenança (civisme@badalona.cat), tot comentant el que em sembla la part que parla de les bicicletes i he pensat que fora bo conèixer l’opinió dels lectors del blog, al cap i a la fi les meves opinions són meves i sempre és positiu conèixer les opinions d’altres. Cal aclarir que sempre que tinc ocasió faig servir la bicicleta per anar a la feina. El meu recorregut és baixar per riera Matamoros fins la Rambla i a l’alçada del carrer del Mar creuar a Eduard Maristany per anar fins a Sant Adrià i a Barcelona. La tornada faig gairebé el mateix recorregut però, segons l’hora, en comptes d’anar per la Rambla vaig pels carrers del centre i a l’hora de pujar ho faig per Prim.
Aquí teniu els meus comentaris per tals que els critiqueu si ho trobeu convenient.
Crec que està fora de lloc criminalitzar la bicicleta i posar-la a l’alçada de les pintades a les parets o les defecacions dels gossos. La bicicleta és tant un mitjà de transport com una eina d’esbarjo i s’ha d’entendre de les dues maneres. Com a mitjà de transport està bé que compleixi les normes establertes per als vehicles, sempre i quan (i això és molt important) el legislador (en aquest cas l’ajuntament de Badalona) tingui cura de que la resta de vehicles respectin a aquest, molt més fràgil i amb moltes menys possibilitats de sortir-se d’una situació compromesa. A Badalona, en una gran part de la vila, la bicicleta és un mitjà de transport perillós, per l’usuari, no per la resta de vehicles. Carrers en mal estat, mala il·luminació, cotxes en doble fila, bandes elevades als carrers, són trampes que per a un cotxe no representen cap problema, una mica més per les motos, però per a les bicicletes representen un gran problema. La mateixa sincronització d’alguns semàfors, pensada per a circular entre 30 i 50 km per hora (velocitats difícilment assolibles per una bicicleta) compliquen la utilització d’una bicicleta que no es pot permetre el luxe de posar-se al davant en el semàfor (com les motos) per la seva manca d’acceleració. La bicicleta és un mitjà de transport ecològic i saludable (amb el permís de la resta de vehicles). Els ajuntaments l’haurien de potenciar i legislar al seu favor, no en contra seu.
Per altra banda, com a eina d’esbarjo, no és de rebut que un pare que vagi amb els seus fills menors de 12 anys per la vorera sigui multat. Estic d’acord amb que s’han de buscar sistemes que permetin la conciliació de bicicletes, vianants i resta de vehicles. Però la persecució dels conductors de bicicletes no és la solució.
