El divendres 6 d’agost el Punt publicava una notícia titulada Talen per error una desena d’arbres centenaris en un parc de Badalona on es deia:

Les obres d’ampliació del CEIP Artur Martorell, a l’interior del parc de Can Solei de Badalona, han estat marcades aquesta setmana per un error de grans dimensions. L’empresa encarregada de talar els arbres del solar on es construirà la nova part del centre ha tallat una desena de pins centenaris que havien de quedar dempeus. El regidor d’Educació, Àlex Mañas, ha afirmat que ara toca derimir responsabilitats, aplicar la màxima sanció i restituir els pins.

i

El regidor d’Educació i tinent d’alcalde, Àlex Mañas (ICV-EUiA), va indicar que primer de tot cal esbrinar qui és el responsable de l’errada: si GISA o Summa. «Un cop es depurin les responsabilitats, aplicarem la màxima sanció possible i exigirem que es restitueixin els arbres, encara que això tingui un cost molt elevat», va dir ahir el regidor ecosocialista, que hi va afegir que es demanarà que els nous arbres siguin de la mateixa espècie i de la mateixa edat que els que aquesta setmana han estat seccionats per un malentès.

El dia 8 jo feia aquesta foto amb un telèfon mòbil:

I el mateix dia 8 l’ajuntament publicava una nota de premsa al respecte (el Badiu) on es pot llegir:

A causa de l’inici de les obres del nou CEIP Artur Martorell s’ha de procedir a la tala d’alguns dels pins que actualment es troben situats a la zona on s’ha de construir la nova escola, concretament a la part exterior del parc en un espai utilitzat fins ara com a aparcament al carrer Seu d’Urgell.

A la part exterior del parc??????

Però la cosa no acaba aquí. Després de la indignació demostrada pel regidor d’educació, l’ajuntament va permetre que es tallessin els arbres que quedaven dempeus. Ahir la fotografia era aquesta:

L’ajuntament pot aturar una obra que es faci al seu municipi. Perquè no ho va fer amb aquesta? Perquè es va permetre que l’empresa constructora continués talant aquests arbres centenaris fins no deixar cap?

La Generalitat també demanarà la restitució dels arbres: “La Generalitat exigirà la restitució dels arbres centenaris talats a Badalona” (el Punt (9/8/05)).

El Departament d’Educació exigirà a Summa, l’empresa que va subcontractar per les obres del CEIP Artur Martorell de Badalona, que restitueixi els arbres centenaris que va talar la setmana passada al parc de Can Solei. Segons fonts del departament, la constructora va seccionar els pins per poder construir una rampa d’accés per als camions, una rampa que no estava prevista en els informes tècnics. Per la seva banda, els veïns continuen preparant una demanda judicial.

Però, tan llarga serà la rampa? I perquè no van impedir que continuessin tallant arbres desprès de dir que no ho podien fer? Incompetència? L’empresa és culpable, però, i les administracions? Què han fet per evitar aquesta desfeta a un parc públic?

Fa un parell de dies el Punt publicava una notícia titulada “Talen per error una desena d’arbres centenaris en un parc de Badalona“. Ja havia comentat jo fa uns dies el fet que si bé, és veritat que l’escola Artur Martorell necessitava un edifici nou, és una llàstima que es faci dins del parc amb la destrossa que això significa fer al parc. Però la cosa a anat molt més enllà del que jo em pensava. A Can Solei s’han tallat al voltant de 25 arbres, un quants d’ells centenaris. Però, a més, a una zona que hi ha entre el camp de futbol del Badalona, el parc de Can Solei, i el carrer Seu d’Urgell també s’estan tallant arbres centenaris, que, al no estar dins del parc, sembla que a ningú no preocupi.

Increïblement, aquesta destrossa s’està fent des de la regiduria d’educació, que està en mans d’uns que es fan dir ecologistes de debò, i està impulsada pels mestres i alguns pares de l’escola, que es van negar a que l’escola fos construïda fora del parc (tot i que molt a prop). Ara em pregunto quines lliçons podran donar aquests mestres als seus alumnes: Com fer malbé un parc públic pels nostres interessos? o Com aconseguir fer nostre el que hauria ser de tots? Perquè, no cal oblidar, que l’escola barra el pas al parc a les persones amb cadira de rodes o amb cotxets de nen durant les hores de classe, de nou amb un esperit molt constructiu i pensant només en el benefici de la resta de ciutadans 🙁

I mentrestant els ecologistes de debò “gaudint” de la tala indiscriminada d’arbres dins d’un parc públic, sense complir la promesa d’unir-lo a Ca l’Arnús i amb l’amenaça d’un vial que volen fer a la part sud del parc, encara no entenc per quin motiu.

Potser soc massa dur, però estic realment indignat amb com s’està fent això. No entenc la necessitat imperiosa de tenir l’escola dins del parc a qualsevol preu (i el preu està resultant molt alt), no entenc la necessitat de tancar el pas a les persones que porten cadira de rodes o cotxet de nen durant les hores de classe, en resum, no entenc perquè aquesta dèria de considerar (o això sembla) el parc de Can Solei com part de l’escola, quan ha estat l’escola la que ha envaït el parc.

Acabo amb tres imatges. No són gens bones perque estan fetes amb un telèfon mòbil, ja que, malauradament, no disposo, ara mateix, d’una càmara en condicions 🙁

Pins tallats fora i dins del parc.

Zona nord del parc de Can Solei.

Zona nord del parc de Can Solei.

Començo avui una sèrie de 3 entrades a la bitàcola en les que parlaré de Ca l’Arnús (avui), Can Solei i el futur d’aquesta gran zona verda de Badalona.

Els parcs de Can Solei i Ca l’Arnús són una gran zona verda al mig de la ciutat i cal tenir cura d’ells. És sorprenent que hagin arribat fins els nostres dies sense caure als peus de la especulació immobiliària i caldrà fer grans esforços per evitar la seva degradació i la seva pèrdua.

Ca l’Arnús

Fins el 1.851 Ca l’Arnús formava part de Can Solei, de manera que eren una sola finca. Però aquest any en Evarist Arnús va comprar la part de la finca que avui coneixem com a Ca l’Arnús. No faré aquí un relat de la llarga història de Ca l’Arnús, però per a tot aquell que tingui interès a Micacoweb hi ha un molt bon article al respecte. Destacaré però un parell de frases d’aquest article: "L’Ajuntament (PSC) sembla recolzar Clara Arnús, i fa la vista grossa davant la destrucció de
canals de rec històrics, arbres centenaris o del pont llevadís que donava entrada al petit castell
enmig de l’estany, amés de construir un mur per dividir les dues parts de la finca." i "L’any 1.996 Joan Blanch (batlle) aprova el projecte de construcció d’un restaurant, d’un centre
de convencions i un aparcament als terrenys dominats per Clara Arnús vora l’estany i el jardí romàntic." Sembla que les medalles que es vol posar el PSC amb aquest parc, no són gaire merescudes.

Aprofitant que el parc està obert els caps de setmana, el dia 25 vaig anar a passejar per allà i vaig fer unes quantes fotos. Realment la part de parc visitable és molt maca, val la pena acostar-se i fer-hi un passeig. Ara, més de la meitat dels terrenys de Ca l’Arnús no són visitables i una part important són explotacions agràries. Per acabar-ho d’arrodonir tot i estar tocant Can Solei, no es pot accedir d’un parc a l’altre, de manera que la porta que es va obrir durant les primeres visites públiques a Ca l’Arnús, queda com una mena d’"escultura" a la propaganda política.

A partir d’aquí intentaré explicar que es pot trobar un visitant a Ca l’Arnús, que hi ha i que podria haver…

El gràfic que trobareu a continuació pretén mostrar el Ca l’Arnús tal i com està avui. Els botons ens permeten veure, sobre el mapa, quines són les zones del parc que són visitables i quines no. En vermell hi ha una zona (tocant a Can Solei) molt maca però que no és visitable. També he marcat on queda Can Solei i el Camp de Futbol del Badalona i també d’on són les fotos que es troben més avall..

Bé, ja es pot veure que la part visitable és petita, molt petita en comparació amb l’espai de la finca no accessible al públic. Això sí, la part accessible és molt maca. Aquí hi ha algunes fotos (clica sobre la foto per veure-la més gran en una finestra nova):

	(1) Vaig intentar accedir a Ca l’Arnús des de Can Solei. Segons diuen, les dues finques estaran unides en un futur. Ara, però, ni tan sols es pot passar d’una a l’altre. Però si la porta ja existeix, perquè no s’obre? I, perquè es va fer la porta? Només com a mesura electoralista?
	(2) Quan un arriba a la porta d’entrada a Ca l’Arnús, al carrer Sant Bru el primer que veu és un llarg camí de terra sota l’ombra de grans arbres.
	(3) Però aquest camí, té a les dues bandes un conjunt de conreus particulars a on, evidentment, el visitant no pot accedir… Al llarg del recorregut els conreus serà el que més es vegi.
	(4) Un cop acabat el camí, i després una petita pujadeta, trobem la porta d’accés a Can Solei. No sembla que hagi cap intenció d’obrir-la…
	(5) Una mica més a munt trobem una explanada amb dues escultures i …
	(6) Bé, no sé com es diu a l’estructura aquesta, però aquesta explanada seria un lloc ideal per posar jocs infantils. Es gran, amb força ombra, plana,…
	(7) Des d’allà, a més, es pot veure la pista esportiva de Can Solei.
	(8) Allà mateix, pujant unes escales hi ha una bassa i un dipòsit d’aigua que formen un conjunt força maco.
	(9) Un altre camí ens portarà fins al llac:
(10)	(10)	(11)
(12)	(12)	(13)
(14)	(15)	(16)
	(17) Finalment un marxa amb un sabor agredolç, en veure un racó tan maco i al que encara li falta molt per estar en condicions.