Arxiu de la categoria: Eleccions Municipals 2011

L’enquesta de El Periódico

Dijous El Periódico publicava una enquesta electoral sobre Badalona curiosa i interessant. Començo pels percentatges de vots de les diferents formacions:

Fixeu-vos en els números presents a les dues gràfiques:

Partits Intenció de vot Estimació vots
PSC 25,6% 29,0%
PP 15,4% 28,4%
CiU 10,8% 15,7%
ICV 4,6% 11,5%
ERC 3,8% 3,8%
C’s 0,6% 0,6%
Altres 1,4% No contemplats
Blanc 5,6%
abstenció 6,2%
Ns/Nc 26,0%
Suma 100% 89%

És evident que a partir de les dades obtingudes, l’empresa que ha fet l’enquesta ha fet una estimació del vot. En aquesta estimació (que pot tenir infinitat de possibles variables) el PP passa del 15,5% de persones que han afirmat que votaran al PP a una estimació del 28,4% de votants a les eleccions, gairebé el doble. La veritat és que tot i que pugui tenir una base, a simple vista aquesta variació resulta si més no estranya. També s’incrementen el percentatge de vots del PSC (de 25,6% a 29%), de CiU (de 10,8% a 15,7%) i de ICV-EUiA (de 4,6% a 11,5%)

Bé, és una estimació i l’empresa sabrà de quina manera fa els seus càlculs.

Però les dades d’intenció directa de vot em resulten poc creïbles. L’abstenció a Badalona a les municipals ha estat sempre per sobre del 35%. Però des del 91 l’abstenció a Badalona no baixa del 40%, estant per sobre del 50% a les eleccions del 2007. Tot i que és d’esperar una reducció de l’abstenció per a les properes eleccions, a la gràfica d’intenció directa de vot, trobem un 6,2% que es declaren abstencionistes, una quantitat extremadament baixa i molt poc probable. De fet, sumant els vots d’abstencions, Ns/Nc, i vots en blanc, s’arriba a un 37,8% que si fos abstenció a les eleccions estaria fins i tot bé.

Per acabar-ho d’arrodonir, si bé a l’hora de fer l’estimació de vot es modifiquen els resultats obtinguts a les enquestes, sembla que no es fa el mateix a l’hora de donar les dades de preferència com alcalde o de valoració dels candidats. I així, ens trobem que l’empresa no es creu les dades que té d’intenció de vot, però sí les altres dues. I, la veritat, o te les creus totes o si has de fer estimacions, ho has de fer per a tot, no?

Bé, com sempre, aquesta és la meva opinió, que segur que és errònia 😛

En qualsevol cas una enquesta interessant.

L’Andreu Mas també ha comentat l’enquesta: La patata calenta.
L’enquesta: El PP empatará en Badalona con el PSC y CiU decantará la alcaldía.

¿Y tú de quien eres?

Fa uns dies, parlant amb un polític badaloní, em comentava com de difícil els resulta aconseguir que la gent que no és “dels seus” els escoltés. No li falta raó, en general tenim tendència a escoltar els missatges de la candidatura que creiem pot estar més propera a nosaltres i fàcilment deixem de banda altres possibilitats que podrien ser també del nostre interès. I no parlo només de les candidatures amb representació a l’ajuntament, també hi ha altres candidatures que tot i no tenir representació poden dir coses interessants.

De fet, reconec que jo hi ha algunes de les 18 candidatures que es presenten a Badalona que ja pel nom ni tan sols m’he preocupat d’on vénen. Però al menys de tots els partits amb possibilitats de treure més de 1000 vots, en tinc una idea del tipus d’idiologia que tenen i en alguns casos fins i tot m’he llegit les seves propostes. Però és impossible per a qualsevol ciutadà atendre i entendre a 18 candidatures! (simplement per qüestió de cansament mental 😛 )

Tot i això, si ens quedem només amb els partits que tenen representació a l’ajuntament, és molt més fàcil llegir el que diuen i el que proposen. Una altra cosa és anar a un míting polític – a mi personalment no m’agraden gens – però anar a la seva web i llegir el que diuen és força factible.

I tot això a què ve? Què té a veure amb el títol de l’entrada? Bé, de fet era una reflexió en veu alta a partir de la xerrada aquesta que vaig tenir l’altra dia. I la relació amb el títol és que vaig acabar la conversa amb l’idea de que el polític en qüestió no em considerava “dels seus”. I em va fer gràcia perquè vaig marxar preguntant-me si hi haurà algun dels polítics badalonins que consideri a l’autor d’aquest blog com “un dels seus” (entès com “un possible votant”). I a algú votaré, segur!

Extra:
Si voleu conèixer el que diuen els partits polítics badalonins, podeu sentir els espais electorals de televisió i de ràdio que tots els partits tenen. Per tal que resulti més fàcil, adjunto dos documents que us poden servir per localitzar quin dia i a quina hora podeu sentir/veure l’espai electoral d’un determinat partit.

La correspondència dels noms dels partits amb les sigles són les següents:

  • PSC – Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal
  • PP – Partit Popular
  • CiU – Convergència i Unió
  • ICV – Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa
  • ERC – Esquerra Republicana de Catalunya-Accent-Reagrupament Ind.-AMun.
  • C’s – Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía
  • SI – Solidaritat Catalana per la Independència
  • PxC – Plataforma per Catalunya
  • PSBAD – Partit Socialista de Badalona
  • LLEI – Lloc Espai Independent
  • CUP – Candidatura d’Unitat Popular-Poble Actiu
  • EB – Escons en blanc-Ciudadanos en blanco
  • POSI – Partit Obrer Socialista Internacionalista
  • PFV – Familia y Vida
  • DP – Democracia Participativa
  • EV – Els Verds-Grup Verd Europeu
  • SiDC – Socialistes i Demòcrates Crítics
  • PRE – Partit Republicà d’Esquerra-Izquierda Republicana

Debat Serra – Albiol

Avui hi ha hagut un debat a dues bandes entre el Xavier Garcia Albiol i en Jordi Serra organitzat per la Cadena Ser. Com que estava treballant no l’he pogut escoltar (i de fet fins aquí a unes hores no ho podré fer) així que m’he pres la molèstia de buscar-lo a la web per poder-lo sentir tranquil·lament quan tingui una estona.

I ja que ho tinc, que menys que compartir-lo:

Per escoltar-lo amb calma, el millor que podeu fer és fer clic a cadascun dels enllaços amb el botó dret del ratolí i seleccionar “Guardar enlace como…” (Firefox i Chrome en castellà) o “Anomena i desa la destinació…” (Internet Explorer català) o “Anomena i desa el contingut de l’enllaç…” (Firefox en català) o alguna combinació semblant en altres navegadors i altres idiomes 😀 😀 😀

Escoles Bressols municipals, clarament insuficients

Llista d'escoles bressol municipals badalona amb mapa d'ubicació

A rel de la campanya 2011 de preinscipció a les escoles bressol públiques de Badalona (PDF), que s’inicia el proper 2 de maig, val la pena fer un breu comentari sobre la, al nostra parer, manifesta insuficiència del nombre d’escoles bressol municipals que hi ha a la ciutat.

Una comparació ràpida: Mataró, amb 122.905 habitants (padró municipal 2010), té 8 escoles bressol municipals; Badalona, amb 218.886 habitants (padró municipal 2010), en té 5. A Mataró hi ha una escola bressol municipal per cada 15.000 habitants; a Badalona una per cada 27.000. Pràcticament la meitat.

A banda d’això, i com es pot veure al plànol, no és només que n’hi hagi poques, sinó que totes es concentren (és una manera de parlar) a la zona nordoest de la ciutat. Tot i que això té una lògica que compartim — al nostre entendre basada en els nivells socio-econòmics dels seus respectius habitants — això no treu que tota la zona de la costa (des de La Mora fins Manresà), i la immediatament adjacent (del Gorg fins a Guixons), així com Pomar i Canyet, no tenen escoles bressol municipals al barri.

Tres reflexions ràpides:

  • Els estudis científics de psicòlegs, biòlegs i educadors demostren, de forma contundent, que l’edat on l’educació té un major impacte és dels 0 als 3 anys, i decreixent al llarg dels anys. I, no obstant, els estudis també demostren que els diners per persona que gastem a Espanya van en proporció inversa (gastem més en universitaris que en primaria). És, doncs, molt necessari invertir en escoles bressol i de primària com a mesura educativa d’alt impacte.
  • Més enllà de la qüestió pedagògica o educativa, la cura dels fills té un altíssim impacte també en l’activitat econòmica. En funció del cost de l’escola bressol, es desencadenen una sèrie d’efectes en cadena que redunden en l’economia de forma directa: disminueix el poder adquisitiu de les famílies i, amb ell, el consum, amb el que es perjudica l’activitat econòmica de l’entorn; es retiren del mercat persones en qui, de forma col·lectiva, hem invertit en la seva formació, perdent-se capital humà; es perjudiquen les classes mitjanes i baixes, incrementant-se les desigualtats socials i econòmiques, amb l’efecte colateral de, una vegada més, reforçar l’efecte de disminució del consum agregat, etc.
  • Per últim, i no per això menys important, l’estadística també mostra que els efectes negatius impacten especialment (i per variar) en la dona, incrementant-se les desigualtats de gènere.

Per raons educatives, econòmiques o de gènere, invertir en escoles bressol municipals sembla una bona idea. Ara que tindrem eleccions municipals, què en pensen els candidats al respecte?

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, van néixer a Badalona 2.614 nens durant l’any 2009. Quantes noves places hi ha a les escoles bressol municipals cada any? 100? 200? Què passa amb els altres més de 2000 nens que neixen cada any?

Candidatures electorals

18 candidatures es presenten a Badalona a les properes eleccions municipals. Per a qui tingui curiositat, aquí està la relació de les 18 tal i com apareixen al BOPB:

  • INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA i ALTERNATIVA – ENTESA (ICV-EUiA-E)
  • ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACCENT-REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA-ACORD MUNICIPAL
    (ESQUERRA-ACCENT-RI.CAT-AM)
  • CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANIA (C’s)
  • CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CiU)
  • SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDENCIA (S.I.)
  • PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
  • PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA – PROGRÈS MUNICIPAL (PSC-PM)
  • PARTIT SOCIALISTA DE BADALONA (PSBAD)
  • LLOC ESPAI INDEPENDENT (LLEI)
  • PARTIDO POPULAR / PARTIT POPULAR (P.P.)
  • CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR – POBLE ACTIU (CUP-PA)
  • ESCONS EN BLANC-CIUDADANOS EN BLANCO (Eb-CenB)
  • PARTIT OBRER SOCIALISTA INTERNACIONALISTA (P.O.S.I.)
  • FAMILIA Y VIDA (PFyV)
  • DEMOCRACIA PARTICIPATIVA (PARTICIPA)
  • ELS VERDS-GRUP VERD EUROPEU (EV-GVE)
  • SOCIALISTES I DEMOCRATES CRITICS (S.iD.C.)
  • PARTIT REPUBLICÁ D´ESQUERRA -IZQUIERDA REPUBLICANA (PRE-IR)

Més informació al BOPB

Un llarg període preelectoral

Fa dies que vull escriure un parell d’entrades que no acabo de fer perquè tinc por d’explicar-me malament i no fer-me entendre. Ho intentaré, però.

La campanya electoral a Badalona – precampanya o alguna cosa així en teoria, campanya en la pràctica – està agafant un vessant negativista que no m’agrada gens. El previsible tots contra l’Albiol s’està convertint en una mena d’obsessió que de vegades s’assembla malauradament al conte del pastor i el llop.

“Compte! Què ve l’Albiol!” Semblen dir els nostres polítics i al igual que l’Albiol ens vol “alliberar” dels gitanos romanesos, la resta de polítics locals s’entesten en la necessitat d’”alliberar-nos” del “pérfido Albiol”.

I així sembla que les propostes dels nostres polítics es basen en portar la contrària al que diu l’Albiol, fins al punt que alguns veïns han pres nota i (m’ho acaben d’explicar ara mateix) farts de ser ignorats per l’ajuntament s’han proposat parlar-lo amb el Xavi a veure si així aconsegueixen que des de l’ajuntament aquell que els hi ha de donar una resposta desperti.

Cadascú és lliure d’actuar com cregui convenient, però demonitzar al PP (i massa sovint també als seus votants) no és fer una Badalona per tots i totes, ni una Badalona integradora, ni una Badalona cohesionada. Si el primer en descohesionar la ciutat és l’Albiol, massa sovint sembla que la resta de partits lluitin per no quedar-se enrere. I, la veritat, no hauria de ser així…

Però és que, a més, les probabilitats de que l’Albiol pugui ser alcalde són tirant a nul·les (si hem de fer cas a CiU i al PSC que són els únics que el podrien fer alcalde) i el més probable és que tornem a tenir un govern de coalició, PSC + CiU + ERC? Sent així, a què preocupar-se tant dels exabruptes de l’Albiol? El que els ciutadans necessiten són propostes constructives i no crides a la por.

Amb accent badaloní

Avui s’ha fet pública la creació d’un grup ciutadà que es fa dir Accent – Independents per Badalona i que a la seva carta de presentació diuen (entre altres moltes coses) que calen noves idees a la política badalonina, noves cares, noves maneres, constructives i exigents.

Estic d’acord que hi ha moltes coses a renovar a la política badalonina i que noves cares i noves propostes seran bones per la ciutat, així que la idea i les propostes em semblen molt interessants. Però només arribo fins aquí. No em convenç la manera de posar-la en pràctica, pactant amb un partit polític ja present a l’ajuntament, que si bé els pot ajudar a tenir visibilitat i influència, també els fa perdre part de la frescor que volen aportar.

Diu El Punt que l’alcaldable serà el president local d’ERC i ideòleg de la proposta, Miquel Estruch, i tot apunta que immediatament darrere seu podria tenir el lloc reservat un dels promotors del Badalona 2011 i un dels impulsors d’Accent: Oriol Lladó. No negaré que m’agradaria veure a l’Oriol a l’ajuntament, però… No sé, ni em convenç la manera, ni tinc clar que pugui arribar a ser-hi.

Per la banda d’ERC crec que és un bon moviment. Penso que els beneficia tot i que no deixa de ser una aventura que no necessàriament tots els militants entendran.

Aquest moviment no deixa (o al menys no hauria de deixar) indiferent a ningú que visqui de prop la política badalonina, però la resposta de CiU ha estat ràpida i contundent i en una nota de premsa publicada avui mateix en Ferran Falcó diu:

és sorprenent que aquestes persones hagin decidit fer una aposta implicant-se explícitament en la llista electoral d’ERC i no hagin contemplat la possibilitat de col·laborar, amb aquesta o qualsevol altra forma, en l’oferta pública que vaig fer el febrer d’aquest any amb el document La Badalona que suma.

Entec la resposta d’en Ferran, però també entenc la postura d’Accent. Ferran parla de col·laboració però des de una postura en la que qui decideix al final és ell i el seu partit i és de suposar que l’acord entre ERC i Accent dóna a aquests la possibilitat de prendre part en les decisions i no només en les deliberacions prèvies.

Bé, sigui com sigui, benvingut Accent!

Enllaços relacionats:

Actualització 17 de desembre: Més enllaços:

Ferran Falcó podria ser alcalde al 2011?

Aquesta entrada vol ser una continuació de la que en Capgròs va fer fa uns dies, Ferran Falcó podria ser alcalde amb els resultats del 28N 2010. En aquella entrada jo deia que creia que els números que donava en Capgròs per les eleccions municipals de l’any vinent eren possibles. Però calia veure-ho amb més dades.

Ara, amb algunes dades més ja no estic tant disposat a afirmar que aquells números puguin ser possibles…

La meva afirmació estava basada en el que jo recordava de les dues darreres eleccions municipals (2003 – 2007) on es podia veure com el PSC de Badalona, a les eleccions del 2007, perdia més vots que el PSC nacional, com si els electors badalonins del PSC no confiessin en el PSC local. Però les coses són més complicades:

Continua la lectura de Ferran Falcó podria ser alcalde al 2011?

Ferran Falcó podria ser alcalde amb els resultats del 28N 2010

Al Capgròs li agrada la política, la ficció i, sobretot, la política ficció.

Tots sabem que hom no vota necessàriament el mateix a les eleccions estatals, a les autonòmiques o a les municipals. Creure-ho seria una ficció. I això és, precisament, el que hem fet aquí, una ficció… política.

Hem agafat les dades de les eleccions autonòmiques del 28 de novembre de 2010 i hem fet suposat que els ciutadans de Badalona voten exactament el mateix a les properes municipals de 2011.

Els resultats són una porta oberta a moltes possibilitats, però sobretot a un futur govern de Convergència i Unió a Badalona.

El gràfic següent representa el repartiment d’escons en dos nivells: a l’interior, el resultat obtingut a les darreres municipals del 27 de maig de 2007; al cercle exterior, els escons que hipotèticament s’obtindrien a les properes municipals de 2011 segons els vots emesos el 28 de novembre de 2011:

Estimació dels resultats de les municipals de 2011 en funció dels vots de les autonòmiques de 2010 (escons)

És interessant veure com la situació canvia radicalment respecte les darreres eleccions. Si ara tenim sociovergència, amb el PSC a l’alcaldia amb el suport de CiU, amb uns resultats com els d’ahir el més probable és que la situació s’invertís.

Recordem que hi ha 27 escons a l’Ajuntament de Badalona, el que vol dir que la majoria absoluta se situa en 14 escons. Un tripartit d’esquerres no seria factible, deixant de banda que aquesta no va ser l’opció del PSC tampoc el 2006, tot i que era possible. El PP podria donar recolzament a qui vulgui, ja que els seus 6 escons sumarien tant amb el PSC com amb CiU. Tanmateix, el Xavier García Albiol ha cremat massa ponts com per a què cap polític fora del PP vulgui associar-s’hi o veure-s’hi mínimament relacionat. Sembla, doncs, que l’única opció de govern versemblant seria la mateixa que hi ha ara, però invertint-ne els papers, ja que CiU trauria més vots, amb el que el Jordi Serra cediria el seient al Ferran Falcó i vice-versa.

Serà interessant veure quina és l’evolució política dels següents mesos. Si el PSC es recupera, les coses es poden quedar tal i com estan. Si qui es recupera i guanya terreny a Badalona és ERC i CiU és capaç d’esgarrapar un o dos escons més, no seria agosarat pensar que CiU pugués governar en solitari amb el recolzament d’ERC.

En qualsevol cas, l’hivern polític a Badalona es presenta molt prometedor.

L’Albiol a la seva bola

Doncs això, en Xavier Garcia continua amb la seva campanya electoral basada, gairebé en exclusiva (o això sembla), en el problema dels gitanos romanesos.

La notícia d’avui és la visita d’una eurodiputada del partit de Sarkozy per veure en directe un inexistent campament de gitanos a Badalona.

A veure: sí, sembla ser que els gitanos romanesos són un problema a la ciutat. Sí, l’eurodiputada té tot el dret del món a visitar Badalona. Només faltaria.

Però senyor Albiol, que Badalona és molt més que els gitanos romanesos… Per posar un exemple, els veïns de Can Solei porten molts anys demanant que s’arregli un solar mig abandonat per l’ajuntament on darrerament grups de brètols no deixen dormir als veïns (entre d’altres coses). Perquè mai em vist al senyor Albiol per aquí? Total té la seu del seu partit a 3 minuts caminant…

Potser sí que en treu profit del circ que està muntant al voltant d’aquest tema. Però dubto que li serveixi per aconseguir la majoria absoluta a l’ajuntament. I, la veritat, sense la majoria absoluta no aconseguirà mai ser l’alcalde de la ciutat.

O això espero…

La notícia als mitjans: