El port: un gran error

El que ens van vendre al 2004: El port de Badalona tindrà un “bypass” que permetrà el pas de sorra d’una banda a l’altra per tal d’evitar que la platja que hi ha al sud es quedi sense sorra.

El que tenim avui: El “bypass” no es va fer i la platja al sud del port s’ha quedat sense sorra.

El que ens van vendre al 2004: El port tindrà una part pels pescadors de Badalona.

El que tenim avui: Els pescadors descontents perquè el port no reuneix les condicions per a que ells puguin treballar. Ara, al 2010 i amb un nou gerent, l’alcalde diu que potser es fa la llotja que des de fa anys demanen els pescadors… Ja veurem!

El que ens van vendre al 2005: Lo inmediato es la comercialización de 4.000 m2de tiendas náuticas y de más de 5.000 de restaurantes y bares. Alguno de copas, pero ni una discoteca. Los promotores quieren un ocio familiar y diurno

El que tenim avui: Serra obre la porta a la instal·lació de locals d’oci nocturn al port de Badalona.

Acabo amb una aportació que va fer un senyor de Mataró a l’any 2004 a un debat que va organitzar el Casal Antoni Sala i Font:

  • El port de Mataró no és viable econòmicament i l’ajuntament ha hagut d’aportar diners
  • També tenia previst fer un “bypass” que encara no s’ha fet
  • Els “possibles” beneficis del port no poden pagar el cost que representa la regeneració de les platges. Regeneració que cal fer perquè és una demanda social i que es paga amb diners públics.
  • El port de Mataró no ha aportat res a la ciutat. Mataró no ha canviat ni s’ha dinamitzat amb el port.

La diferència fonamental és que a Badalona la platja no es regenera.

El que cobren els càrrecs polítics de Badalona

Impressionant l’informe que ha fet la CUP sobre el que cobren els càrrecs polítics a Badalona, inclosos càrrecs de confiança. Faig un extracte de les coses que més m’han cridat l’atenció, però val la pena llegir-lo sencer (les negretes són al original)

s’observa com un municipi amb una població similar com és Terrassa (206.245 habitants) té només 7 càrrecs de confiança. Badalona, per contra, amb 215.329 habitants, té 58 càrrecs de confiança.

que cada regidor/a cobra més de 400 euros/hora d’un Ple municipal, i això que la gran majoria ni tan sols han d’obrir boca. Només hi són, voten i cobren.

Cal remarcar que els càrrecs de confiança cobren una mitjana de 3.771 euros al mes. Un sou que dobla amb escreix el salari mig català.

Si mirem la posició de cada partit polític, el PSC-PSOE, amb el vist-i-plau dels diferents socis de govern que li han donat suport, ha estat històricament el gran beneficiari d’aquesta política. Moltes són les persones que després de fer feina de militància al partit aconsegueixen la seva recompensa en forma de lloc de treball, estable i molt ben remunerat.

CIU, estant a l’oposició l’any 2005, exigia l’eliminació de 16 dels 51 càrrecs de confiança. En concret, trobava totalment innecessaris els càrrecs de coordinació de les delegacions i de programes. Des de llavors, amb CIU tres anys al govern, els càrrecs de confiança enlloc de disminuir-se han augmentat, ara en tenim 8 més!

ERC, amb un sol regidor escollit, és dels qui més rendiment en treu pel seu propi partit. Al pacte de l’equip de govern aconseguia “el permís” per contractar fins a 5 militants del partit.

Iniciativa i el PP, a l’oposició, fan el doble joc. Els “ecosocialistes” han estat responsables directes de l’augment desbordat dels càrrecs de confiança des de les seves poltrones a l’equip de govern fins el 2007. I el Partit Popular de tant en tant envia comunicats posicionant-se en contra, però als primers plens del mandat, de juny i juliol de 2007, no va tenir cap problema en votar a favor. I avui dia, cenyint-nos al darrer Ple del 26 de gener de 2010, cap d’aquests dos partits tampoc s’ha manifestat en contra d’aquestes partides.

El document el podeu trobar juntament a un interessant resum de e-notícies aquí: Badalona necessita sis tinents d’alcalde?

La Badalona que suma…

En Ferran Falcó ha fet public avui, al seu bloc, un document, de 32 pàgines!, titulat “La Badalona que suma, un canvi positiu” on exposa un conjunt de reflexions globals sobre el model de ciutat en les seves paraules.

A banda del document hi ha una pàgina web on hi ha el mateix document, on els comentaris resten oberts a l’espera de comentaristes.

Tot i que m’agradaria, se’m fa difícil fer un comentari sobre aquest text, entre d’altres coses perquè és molt llarg i toca molts temes. De fet, serà difícil trobar ningú que sigui capaç de llegir-lo sencer. Jo no ho he fet, tot i que reconec que li he dedicat una estona. Però al final he acabat per fer-ne una lectura ràpida, una mica en diagonal.

Potser per això, per llegir-lo en diagonal, m’he trobat amb un paràgraf que m’ha sobtat i que m’ha fet dubtar de la consistència de tot el document. Copio aquí tres trossos del paràgraf en qüestió.

Canviar de paradigma en la gestió municipal implica, des del meu punt de vista, que l’Ajuntament gestioni el seu patrimoni mirant de treure-li rendiment. L’Ajuntament hauria de buscar ingressos que no siguin només per la via dels impostos, i ho pot fer rendibilitzant el patrimoni públic.

O, en una línia similar, l’Ajuntament hauria de poder plantejar treure a concurs alguns edificis del patrimoni públic perquè agents privats, com ara empreses o fundacions o institucions, puguin dinamitzar-los, sense que l’administració en perdi la titularitat pública.

Ho hem fet amb l’antic edifici de l’Artur Martorell, que una fundació revitalitzarà amb un equipament social destinat a nens i nenes tutelats per l’administració pública.

Curiós, en un mateix paràgraf es parla de treure rendiment econòmic del patrimoni municipal, de dinamitzar-lo, de no perdre la titularitat i de l’edifici que abans ocupava l’escola Artur Martorell.

Bé, l’ajuntament de Badalona ha fet una cessió d’aquest edifici a 50 anys (vaja que segurament jo ja no el veuré lliure), no cobra res per la cessió i la institució que té aquesta cessió no dinamitza l’espai, el fa servir pel seus molt lloables usos, però no dinamitza res.

Vaja que si aquest paràgraf ha de ser un exemple de la coherència de tot el document…

I la resta d’aquest paràgraf és bàsicament això:

cal plantejar-nos si no seria encertat “vendre” el Port de Badalona a la iniciativa privada, mantenint-ne la titularitat, perquè sigui aquesta la que l’exploti.

Mira que arriba a donar de sí un sol paràgraf!

Més informació:

Plataforma Consensus Badalona (recordatori)

Fa temps, molt de temps, que no parlem aquí de la Plataforma Consensus de Badalona. Com diu la pàgina web del projecte Consensus:

Consensus té per objectiu estimular la realització d’experiències de participació ciutadana utilitzant les noves tecnologies. L’eina permet complementar i enriquir els processos i òrgans presencials de participació facilitant la informació i la comunicació permanents, agilitzant-ne l’organització i obrint la participació de ciutadans a títol individual o a col·lectius poc atrets per la participació presencial.

Entre d’altres espais, Consensus Badalona té la possibilitat d’enviar una carta, que s’adreça directament o bé a l’alcalde o a qualsevol dels regidors del consistori. En el moment d’escriure aquestes línies hi ha 2244 cartes escrites, la primera datada de 22 de juny de 2007, i essent les 5 últimes d’avui mateix, 4 d’ahir i 4 més d’abans d’ahir. És a dir, la plataforma té moviment.

És una llàstima no poder saber (al menys jo no ho he sabut trobar) quantes i quines de les peticions, propostes i queixes han estat respostes. A simple vista fa la impressió que:

  • Més de la meitat de cartes no han rebut cap tipus de resposta
  • Les cartes que han rebut resposta ho han fet sempre del mateix grup de persones, entre elles moltes dirigides a l’alcalde i al José A. Lara

A banda de les cartes, podeu descarregar-vos les agendes dels plens (i algunes de les actes).

FC Badalona i l’SGAE

L’SGAE ha demanat al FC Badalona que pagui per la música que posa al seu camp, inclòs l’himne de l’entitat. Per aquest motiu el club a decidit deixar de posar tot tipus de música, inclòs l’himne.

Ho expliquen a una nota de premsa.

Actualització 4/02/2010: Marga als comentaris enllaça a un interessant article d’El Punt on es dóna a conèixer l’opinió dels autors de l’himne del FC Badalona: Dos dels tres coautors de l’himne del Badalona es desvinculen de la demanda pels drets d’autor. No acabo d’entendre com és que el FC Badalona va encarregar un himne sense pagar res per ell, ni tampoc perquè aquesta pretensió de que es pagui cada cop que es posi. Una situació força rara, la veritat.

Llums de leds

Fa uns dies em vaig fixar que havia, al carrer d’Eduard Flo (just a l’entrada principal de l’edifici del Viver), dues faroles que funcionaven amb leds.

La utilització de leds per a il·luminació està avançant molt ràpidament i no m’estranyaria que deixés obsoletes a les llums fluorescents (les que ara ens venen com a de baix consum), donat que tot i que encara són molt cares, la seva llarga durada i la cada cop millor il·luminació que proporcionen fan que siguin una molt bona alternativa a l’hora d’il·luminar qualsevol lloc.

Bé, dons resulta que avui m’he adonat que hi ha més faroles d’aquestes al mateix lloc, és a dir, que s’ha ampliat el nombre de faroles de leds al mateix carrer.

Desconec si és una prova pilot limitada o si l’ajuntament s’està pensant seriosament el passar-se a la tecnologia de leds per il·luminar els carrers. Però m’agrada la iniciativa.

A continuació una fotografia de quan només hi havia dues faroles de leds. Destaca la diferència de color de les faroles actuals de vapor de sodi de color taronja, amb les blanques-blavoses de leds.

El carrer d'Eduard Flo il·luminat amb leds

carlesagues.cat

Aquesta és una de aquestes entrades que tinc pendent des de fa dies: En Carles Sagués ha canviat la seva web… I ha aconseguit millorar-la i empitjorar-la alhora.

M’explico. La web d’en Carles tenia dues característiques: no feia servir gestor de continguts i s’acostava molt a complir els criteris d’accessibilitat web. En una pàgina web d’opinió com és la del Carles (i com ho són els blocs) el gestor de continguts facilita que no s’hagi de refer tota la pàgina web cada cop que es canvia un contingut. Si la pàgina no té gestor de continguts, és menys àgil, més complicada d’actualitzar i, a mig termini dóna molta més feina.

Per altra banda, complir les pautes d’accessibilitat web garanteix que la teva pàgina web podrà ser consultada per qualsevol persona, encara que tingui alguna problema que l’impedeixi fer un us “normal” de l’ordinador. Per això és important que les planes web es facin accessibles, igual que és important que els edificis estiguin preparats per a que accedeixi una persona amb cadira de rodes.

Doncs bé, ara la web del Carles Sagués té al darrera un gestor de continguts. Ara ja podem saber quan s’actualitza sense necessitat d’accedir diàriament, es poden posar comentaris i té més números per a ser actualitzada més freqüentment.

Però a canvi la web ja no és accessible. Ara incompleix unes quantes de les pautes que hauria de complir per ser accessible. Una pena.

Segurament amb aquest canvi la web de Carles Sagués guanyarà visitants, però…

Gossos i civisme

Fa uns dies (malauradament no tinc temps d’escriure tot el que m’agradaria), en Miquel Estruch escrivia al seu bloc sobre una cagarada de gos que veia a diari quan anava a la feina. Donat que feia setmanes que la veia havia arribat a la conclusió que era un nou element escultòric. I com que no tenia nom, suggeria dir-li Homenatge pòstum a l’Ordenança de Civisme.

L’Ordenança de Civisme va fer un any a principis de gener i per “celebrar-ho” l’ajuntament va fer una roda de premsa explicant el nombre de denúncies fetes, que s’han fet més advertiments que denúncies i una valoració, positiva, de l’any de funcionament d’aquesta ordenança.

Han passat dos anys des que l’ajuntament va començar a parlar de l’ordenança de civisme. Realment no es pot dir que s’hagi fet amb preses i haig de reconèixer que al seu moment es van tenir en compte les opinions dels badalonins. Ara bé, fer complir l’ordenança, malgrat el nombre d’avisos i sancions, és força complicat i l’escrit del Miquel Estruch n’és una prova.

Ara l’ajuntament es proposa ser més dur a l’hora de sancionar i, a més, incorpora alguna novetat que aplaudeixo: deixar que els gossos pixin a les parets dels edificis estarà sancionat. Bé, però:

  • L’Ordenança de Civisme continua aplicant-se a mitges, habitualment perquè és impossible aplicar-la del tot. Aquesta tarda, sense anar més lluny, a les 19 hores dues persones diferents passejaven els seus gossos (dos un i un l’altre) sense lligar per la Rambla.
  • També hi ha llocs on nos s’aplica intencionadament però sense senyalitzar ni avisar de cap manera, com per exemple una determinada zona del parc de Ca l’Arnús.
  • Malgrat els esforços de l’ajuntament en el tema d’informació, jo no tinc més informació sobre l’Ordenança de Civisme que la que m’ha arribat a través d’internet i la que m’he preocupat jo d’aconseguir. Si tenim present que no tothom té accés a la xarxa i que no tots els que tenen accés a la xarxa s’interessen pel que es cou a la ciutat, tinc la sensació que hi haurà molts badalonins que no tindran ni idea de que és això de l’Ordenança de Civisme i que significa.

Malgrat les meves crítiques, reconec que en general la iniciativa és bona, però crec que encara li queda molt per millorar.

A continuació alguns enllaços:

L’Ordenança de Civisme actual.

Una entrada del bloc d’en Ferran Falcó parlant del tema i amb enllaços als documents que es van lliurar a la roda de premsa: Balanç del primer any de l’ordenança de civisme: fortaleses i debilitats.

Per finalitzar una mica “d’història” de l’Ordenança de Civisme vista des d’aquest blog (compte! alguns dels articles que al seu moment vaig criticar no existeixen a la normativa actual o bé han canviat)

Millores a la zona 30 de Can Solei

Ahir van publicar al bloc de l’Associació de Veïns de Can Solei una entrada on deia que l’ajuntament faria algunes actuacions de millora a la zona 30 de Can Solei. En concret les actuacions que diu que faran són (copiat tal qual):

  • Es pintarà un stop al terra en el carrer d’en Prim/ Margarita Xirgu.
  • En el carrer Méndez Núñez es col·locarà un cartell amb la senyalització de Z-30
  • A la part alta del carrer Seu d’Urgell es farà la vorera resalt per tal de reduïr la velocitat dels vehicles.

La col·locació d’un stop al carrer d’en Prim, a la cruïlla amb Margarida Xirgu era una petició de l’AVV per complementar el pas aixecat que s’ha posat al mateix carrer d’en Prim amb Germà Juli. L’objectiu és reduir la velocitat dels cotxes que circulen pel carrer d’en Prim, alhora que es dificulta la drecera que alguns conductors fan per estalviar-se els semàfor de Germà Juli amb President Companys. Esperem, però, que a més de pintar el terra es posi també la corresponent senyal vertical…

Quant al pas aixecat del carrer Seu d’Urgell, no l’acabo d’entendre: Si es fa just a la cruïlla amb l’avinguda Navarra, no l’acabo de veure clar però si es fa més avall, no tinc res a dir. El gir cap a Seu d’Urgell des d’avinguda Navarra és complicat perquè fa més de 90º d’angle, amb el que en general els cotxes ja ho fan força lentament. A més, els dies de futbol (i alguns dies més que no sé de que depenen) l’ajuntament permet aparcar fins gairebé la cruïlla, tant a l’avinguda Navarra com a Seu d’Urgell, la qual cosa el fa més complicat i més lent. Si es posa un pas elevat, s’alentirà encara més la circulació en aquest punt i pot ser perillós pels cotxes que circulen per l’avinguda Navarra (perquè pot significar alguna frenada inesperada). Bé, potser m’equivoco…

Millores a la plaça de Les Gavines

Al llarg del 2009, l’ajuntament a fet algunes millores a la plaça de Les Gavines, que si bé no resolen tots els problemes de la plaça, si que al menys milloren la seva qualitat.

De fet, des de que l’associació de veïns va començar a funcionar hi ha tres actuacions que des de l’ajuntament s’ha fet per millorar la plaça:

  • A petició de l’associació de veïns es van canviar les jardineres que hi ha al cantó de Margarida Xirgu. Així vam passar de unes jardineres sempre buides amb altres amb plantes, que tot i que no siguin les plantes més maques del mon, al menys són resistents.
  • Dins de la campanya de neteja de grafitis, l’ajuntament va netejar les parets del local de l’associació de veïns i les parets del cementiri.
  • També a petició de l’associació de veïns es va posar una barana a la part superior de la rampa del garatge, per evitar la situació de perill que es produïa al posar-se alguns nens a la zona “ajardinada” que queda sobre la rampa.
  • De nou també a petició de l’associació de veïns, s’han pintat la part exterior de les finestres del local de l’associació, que no havien rebut cap tasca de manteniment des de la inauguració del local i que des de que l’associació es va crear es demanava el seu repintat.
  • (Actualitzat 17 de gener) Se m’havia passat. No recordo quan, es van pintar i arreglar els bancs i els jocs infantils.

Resten moltes coses per fer a la plaça, però ja que es fan coses no està de més fer-se ressò 🙂
La plaça de Les Gavines