Fa ja uns dies (el 3 de gener per a ser exactes), en Ferran Falcó escrivia al seu blog, a una entrada titulada La insuportable lleugeresa de l’ésser, sobre l’oposició. En ella venia a dir que l’oposició a de ser lleial on entenc que, bàsicament, no pot jugar brut.

Res a dir sobre el tema en sí, però en aquest escrit en Ferran deia algunes coses que em van sobtar:

Nosaltres ho vàrem fer, per exemple, portant al contenciós administratiu la prova pilot a La Vallensana. O mobilitzant el veïnat del Gorg davant les ocupacions al barri i la deixadesa municipal, o donant informació i oposant-nos a l’edifici de consultes externes que es farà a Margarida Xirgu.

Mai he tingut clar que en Ferran s’hagi oposat en cap moment a l’edifici de consultes externes. Que va donar informació als veïns (informació que hauria d’haver donat el govern) és veritat, que s’oposés… I, en qualsevol cas, tampoc sembla ara (que està a l’equip de govern) que estigui massa en contra.

Diu més coses però.

I en el tercer, la informació va ajudar a crear una associació de veïns en un lloc on no n’hi havia, va obligar al govern a donar més informació, i va permetre un Pla Especial que farà possible aquest equipament havent generat més debat i informació de la que hi hagués hagut sense la nostra intervenció.

És veritat que la situació (més que no la informació) va generar que sorgís un grup de veïns decidits a impulsar una associació de veïns en un lloc on no hi havia (la de Casagemas, que teòricament era per barri la que tocava, no arribava), però sobre aquest Pla Especial de que parla, la veritat és que no sé ben bé que és 🙁

No acaba aquí la cosa. Una de les queixes dels veïns és que s’ha pensat en fer dues plantes d’aparcament a aquest nou edifici (de 4 plantes soterrades i una a sobre) i l’entrada i la sortida s’haurà de fer per un carreró, sense que en cap moment l’ajuntament s’hagi plantejat com afectarà l’entrada i sortida de cotxes a la situació viària del barri, bastant dolenta ja de per sí. No em sembla (i es ben possible que estigui equivocat) que en Ferran s’hagi preocupat massa per aquest tema. Però es que, de fet, per estar en contra, sembla molt a favor… 🙁

I ja que parlo del tema. Al seu moment ICV es va mostrar a favor de les consultes externes a la ubicació que proposa l’ajuntament. Tot i això, coneixent l’opinió dels veïns haurien quedat molt bé fent un seguiment de com s’estan fent les coses, especialment aquelles que tenen solució, com el tema de la circulació de camions quan comencin les obres (han de sortir per un carreró), o la circulació de cotxes un cop el centre comenci a funcionar. No han dit res, potser per què prefereixen dedicar-se a altres barris amb més possibilitats de tenir vots? o pot ser per lleialtat opositora?

Soc plenament conscient de que en aquest tema no soc gens objectiu, però tot i que a mi no m’afecta directament, em preocupa l’absolut desinterès que ha demostrat l’ajuntament a la manera com aquesta obra (tant durant com desprès) pot afectar als veïns del barri.

Com sempre, però, no considero que tingui la raó absoluta (de fet mai em crec amb la raó absoluta de res) així que s’acceptaran amb molt de gust textos discrepants 🙂

La revista Bétulo, en la seva edició d’aquest mes, titula la seva portada: Una ciutat per a vianants, conductors, ciclistes,…

Maite Arqué i Ferrer, alcaldessa de Badalona:

El pacte (per la mobilitat) es proposa la millora del trànsit amb la reducció del volum de cotxes, l’eliminació de barreres arquitectòniques i la potenciació dels desplaçaments a peu. S’impulsaran els drets dels vianants creant més zones de prioritat, ampliant les voreres, millorant l’enllumenat i adaptant els semàfors.

(Les negretes són meves)

Suposo que deu ser per això que des de fa poc a la cruïlla de President Companys amb Germà Juli s’ha modificat la temporització dels semàfors, treien temps de pas als vianants i donant prioritat als cotxes.

Tot un exercici de coherència.

Relacionat: Una ciutat pels cotxes.

Interessant nota informativa de la comissió de veïns de Dalt de la Vila on critiquen l’aparició d’un enregistrament sonor fet durant la presentació de l’Estudi de Diagnosi de Dalt la Vila, del qual només té còpia l’ajuntament, a una pàgina web que s’anomena BTV-beteve.

Crec que l’emprenyamenta dels veïns és justificada: com a propietari del domini consta en Joan Carles Lacruz Exposito, coordinador del districte fins les passades eleccions municipals i ha fet servir, sembla ser que de manera esbiaixada, una documentació a la que els veïns afirmen no haver tingut accés.

Curiosament a la pàgina en qüestió, beteve.es, ja no hi és res del contingut que els veïns critiquen (pràcticament no hi ha contingut i només destaca la frase Aquest web està fent una bona feina.), tot i que el “senyor” Google ens permet veure que havia abans de ser esborrada: beteve.es a la cache de Google. També es poden trobar algunes de les pàgines criticades pels veïns: curiositats, obres.

Per cert, com que el document sonor no està accessible a la cache de Google, es pot escoltar fent clic aquí (són 19 Mb).

Bé, la veritat és que tot plegat sembla una mica patètic. Ja veurem com continua. De moment és pot seguir la informació al respecte al fil del fòrum betulo.cat on he llegit per primer cop la nota informativa dels veïns.

Feia temps que volia fer una segona part de l’ordenança de civisme però no trobava el moment ni el temps. Tot i que continuo sense tenir gaire temps, he trobat un moment per posar-me.

Avui he enviat un missatge a l’adreça que l’ajuntament ha obert per tal d’enviar comentaris a l’ordenança (civisme@badalona.cat), tot comentant el que em sembla la part que parla de les bicicletes i he pensat que fora bo conèixer l’opinió dels lectors del blog, al cap i a la fi les meves opinions són meves i sempre és positiu conèixer les opinions d’altres. Cal aclarir que sempre que tinc ocasió faig servir la bicicleta per anar a la feina. El meu recorregut és baixar per riera Matamoros fins la Rambla i a l’alçada del carrer del Mar creuar a Eduard Maristany per anar fins a Sant Adrià i a Barcelona. La tornada faig gairebé el mateix recorregut però, segons l’hora, en comptes d’anar per la Rambla vaig pels carrers del centre i a l’hora de pujar ho faig per Prim.

Aquí teniu els meus comentaris per tals que els critiqueu si ho trobeu convenient.

Crec que està fora de lloc criminalitzar la bicicleta i posar-la a l’alçada de les pintades a les parets o les defecacions dels gossos. La bicicleta és tant un mitjà de transport com una eina d’esbarjo i s’ha d’entendre de les dues maneres. Com a mitjà de transport està bé que compleixi les normes establertes per als vehicles, sempre i quan (i això és molt important) el legislador (en aquest cas l’ajuntament de Badalona) tingui cura de que la resta de vehicles respectin a aquest, molt més fràgil i amb moltes menys possibilitats de sortir-se d’una situació compromesa. A Badalona, en una gran part de la vila, la bicicleta és un mitjà de transport perillós, per l’usuari, no per la resta de vehicles. Carrers en mal estat, mala il·luminació, cotxes en doble fila, bandes elevades als carrers, són trampes que per a un cotxe no representen cap problema, una mica més per les motos, però per a les bicicletes representen un gran problema. La mateixa sincronització d’alguns semàfors, pensada per a circular entre 30 i 50 km per hora (velocitats difícilment assolibles per una bicicleta) compliquen la utilització d’una bicicleta que no es pot permetre el luxe de posar-se al davant en el semàfor (com les motos) per la seva manca d’acceleració. La bicicleta és un mitjà de transport ecològic i saludable (amb el permís de la resta de vehicles). Els ajuntaments l’haurien de potenciar i legislar al seu favor, no en contra seu.

Per altra banda, com a eina d’esbarjo, no és de rebut que un pare que vagi amb els seus fills menors de 12 anys per la vorera sigui multat. Estic d’acord amb que s’han de buscar sistemes que permetin la conciliació de bicicletes, vianants i resta de vehicles. Però la persecució dels conductors de bicicletes no és la solució.

El 6 de novembre l’ajuntament de Badalona va presentar un cotxe multador, dotat amb càmeres que permetien fotografiar i multar als automòbils que incomplissin les normes de transit. L’objectiu, segons ens van explicar era (o és) reduir els punts negres d’incivisme viari.

No acostumo a fer servir massa el cotxe per Badalona, així que no soc la persona més adequada per parlar d’aquest tema, però ahir a la tarda vaig passar per Martí Pujol i em vaig trobar fent eslàlom entre els cotxes aparcats a doble fila (perquè no aparcaran tots al mateix cantó?). Pot ser no em vaig trobar amb una situació puntual ara mateix (abans era habitual) però si circulo poc i el dia que agafo el cotxe em trobo amb aquest merder tendeixo a pensar que potser les coses no han canviat gaire.

Però insisteixo que d’aquest tema puc parlar poc perquè no acostumo a fer servir el cotxe per moure’m per Badalona, així que si algú que ho faci més sovint pot donar la seva impressió (es circula a Badalona ara millor o igual que fa dos mesos?) als comentaris serà d’agrair.

Davant la meva sorpresa avui he vist publicada en el TOT Badalona una carta que jo mai els hi he enviat!

Es tracta d’un e-mail que vaig enviar als informatius de radio ciutat de Badalona, on els hi comentava una situació relacionada amb unes obres que es feien a prop de casa dels meus pares… Doncs la meva sorpresa ha estat MAJÚSCULA quan he vist aquest e-mail publicat en el TOT d’aquesta setmana!!!! Com es possible que es publiqui una cosa de la qual jo no n’he donat permís exprés??? Els de la radio quan van rebre l’e-mail es van posar en contacte amb mi, però en cap moment ningú em va comentar res de que el meu correu seria vist i llegit per tots els lectors que té la revista el TOT Badalona, i tampoc ningú de la revista s’ha posat en contacte amb mi per demanar-me l’autorització per fer-ho. Com es possible que passi això? No hi ha una llei que protegeix les dades? Es que hi ha una mena de “tràfic” d’informacions entre mitjans? I si fos així, no caldria SEMPRE demanar autorització a l’autor, en aquest cas seria la meva? La veritat és que quan aquesta tarda m’han començat a trucar coneguts per dir-me això de l’escrit m’he quedat al·lucinada… Ara començo a entendre com és que a vegades truca gent a casa meva demanant per mi i dient-me que m’han trobat a la guia telefònica… SI NO HI SOC!!!! segur que alguna entitat de la qual soc sòcia li ha fet arribar les meves dades! , o pot ser el mateix cens municipal?!

Em dona la sensació que tot això és il·legal!! o potser no…

Esther Sansa