Continuo amb les fotos de la platja de Badalona tras la tempesta de fa unes setmanes.
A continuació teniu fog de la platja del Pont d’en Butifarreta i de la platja dels pescadors. En general es veuen força bé tot i que es nota la pèrdua de sorra.
Continua la lectura de Badalona desprès de la tempesta (platges del Pont d’en Butifarreta i dels pescadors)
http://proves.badalona.cat/portalWeb/
SÃ, sÃ, de fet és la nova web de l’ajuntament (en proves), però tal com està pensada no crec que sigui massa agosarat dir que és la web de la ciutat.
Un breu passeig per aquesta web ens permet veure que és part d’un projecte molt ambiciós i que el dia que funcioni serà realment una web moderna i molt útil. La ciutat sencera (i jo crec que l’ajuntament particularment) guanyarà molt amb aquesta web ja que permetrà fer alguns trà mits en lÃnia i que promet obrir l’administració als administrats.
Només li trobo una pega i és que la web no és accessible. Pot semblar una tonteria, però si bé estem acostumats a que en qualsevol obra pública es facin rampes per a cadires de rodes, sembla mentida que això mateix no es tingui en compte quan es fa una web pública. I el problema és que el sÃmil arquitectònic serveix molt bé. Igual que si en un carrer no es té en compte la rampa, fer-la a posteriori representa llençar els diners, en el cas de la web no fer-la accessible quan es crea, representa gastar molts diners si després es vol rectificar. I badalonins, som totes i tots, independentment de la nostra procedència, religió i condició fÃsica. oi?
La nota de premsa de l’ajuntament: En marxa el nou portal web de l’Ajuntament de Badalona, en fase de proves
Com sabeu, a mitjans de mes vam patir uns dies de fort vent i pluja. Com sempre que es dóna aquest temps la platja pateix una baixada de la quantitat de sorra que no sempre es recupera de forma natural. Durant uns dies aniré posant fotos de diferents zones de la platja tal i com van quedar després de la tempesta.
Les fotos les vaig fer el divendres 15 d’octubre, però fins ara no he tingut temps per penjar-les.
Començo amb la platja dels Patins a Vela, la més petita de Badalona, situada entre el carrer del Mar i l’avinguda Martà Pujol. Començo amb aquesta perquè és possiblement on és més visible el resultat del temporal.
Com es pot veure a la fotografia, el col·lector de Llevant ha quedat gairebé al descobert deixant una imatge molt trista de la platja. Pel que sé, l’ajuntament ja està treballant amb aquest tema, però falta per veure com ho solucionaran, no deu ser fà cil.
He buscat una fotografia que pugui reflectir la diferència respecte a abans del temporal, però la que he trobat no està feta des del mateix angle i no es veu igual, però per tal que us feu una idea servirà . Està feta fa dos anys justos, des del Club Natació Badalona i es veu la tapa de la claveguera.
Ho deia ahir “El Periódico”: El deute força el Joventut a sol·licitar concurs de creditors
Un deute acumulat de 10 milions d’euros obligarà el Joventut a presentar davant el jutjat un concurs de creditors, la denominació actual del que abans es coneixia com a suspensió de pagaments.
La Penya deu cinc milions d’euros a Caixa Laietana, tres milions al Ministeri d’Hisenda, i dos a “La Caixa”. El més curiós és que una part d’aquest deute prové de les dues operacions immobilià ries que la Penya no ha pogut portar endavant: el supermercat al Mas Ram i l’escola (que ja és segur que no es farà ) a Canyet. Poc pensades estaven aquestes dues operacions que de moment no han fet més que agreujar la situació financiera de l’entitat.
L’Andreu Mas explicava al seu bloc, fa un parell de dies, que el 15 d’octubre sortirà el tercer número de la Revista de Badalona amb informació sobre la “inquietant situació econòmica de la Penya”. Molt em sembla que la realitat ha anat més rà pida que la publicació de la revista, però segur que la informació ajudarà a entendre la situació.
Actualització 12/10/10:. El Punt: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/53-basquet/315605-mesura-durgencia.html
Sport: El Joventut se prepara para pedir la suspensión de pagos
Ahir divendres, quan tornava de la feina, vaig aprofitar per passejar una estona pel Pont del petroli. Haig de reconèixer que va ser una bona decisió mantenir aquesta infraestructura. Per mi val els diners que va costar la seva restauració.
La qüestió és que vaig aprofitar per fer dues fotos que feia temps que volia fer. Estan fetes des del Pont del petroli mirant cap a Badalona. I representen la Badalona d’avui i la Badalona d’ahir. Segur que les sabeu diferenciar.
Veieu la diferència? A la foto de la Badalona “vella” es poden veure les esglésies de Sant Josep i Santa Maria, a Banda de gairebé quasi tota la ciutat.
La Badalona nova, la de la modernitat, la del port, només té façana.
Avui m’han fet una entrevista a Rà dio Ciutat de Badalona, dins d’un apartat setmanal del programa Ciutat Oberta, dedicat als blocs badalonins. El programa s’emet els dilluns a les 12:30 (si no m’equivoco) però donat que jo a aquelles hores no puc ser-hi l’hem gravat avui.
Doncs bé en 15 minuts que ha durat l’entrevista he dit dues barbaritats que no puc deixar d’explicar abans ningú senti el programa.
La primera, la més gruixuda i que he demanat que, si us plau, tallin, és que crec que he dit que tinc el bloc des del 1993. No m’acabo de creure que hagi dit això, però molt em sembla que sà 🙁 I és absolutament impossible entre d’altres coses perquè podem parlar de la web precisament des d’aquell any i la seva popularitat no va arribar fins uns quants anys desprès.
No costa gens comprovar que el bloc existeix des del 2003, no tinc ni idea com m’ho he fet per dir malament l’any!
L’altre barbaritat ha estat quan m’han preguntat el nombre de visites del bloc. Sense pensar-m’ho gens he dit unes 100 dià ries. Només cal baixar al peu del bloc i clicar la bola blava per comprovar que és mentida i que, amb sort, arribo a les 50 dià ries. Aquà l’explicació és una mica més fà cil. 100 visites dià ries són les que arriben durant el mes de maig, mes en que molta gent busca informació sobre les festes de maig. Com que no acostumo a mirar-me el nombre de visites (no és un tema que em preocupi gaire), la dada que jo tenia en el cap és aquesta perquè crec que la darrera vegada que em vaig mirar el nombre de visites del bloc va ser al maig.
El pitjor és que no és el primer cop que parlo per la rà dio (sempre ha estat per altres temes, mai pel bloc) i crec que mai m’havia sortit tant malament.
Estic avergonyit 🙁
Ahir diumenge, al seus fulls de “Vivir” La Vanguardia publicava un molt interessant article sobre Badalona i els “problemes” de la immigració. Recomano la lectura sencera, però vull destacar alguns parà grafs, tot i que, ja adverteixo, no en tots comparteixo el que diuen. Només una part de l’article està disponible, la resta és de pagament, però crec que val la pena llegir encara que sigui només la part que no és de pagament: Qué ocurre en Badalona
Badalona se ha convertido en un banco de pruebas donde algunos estrategas experimentan con una mezcla volátil: polÃtica e inmigración. Y los medios, volcados en la cacerÃa de lo inmediato, olfatean la pólvora como nadie.
Important apreciació. Els polÃtics fan la malifeta, els mitjans l’amplifiquen i els ciutadans paguem els plats trencats 🙁
Las causas de este hecho diferencial badalonés son múltiples pero casi todo el mundo –incluidos algunos de los gestores del ayuntamiento gobernado por una coalición de PSC y CiU– admite que desde la Administración se ha actuado tarde y sin el vigor polÃtico que precisa el momento. El socialismo badalonés hace tiempo que ha perdido pie en el aparato polÃtico catalán.
Que el socialisme badalonà no té peu a l’aparell català no és nou, que això pugui afectar a la polÃtica local em sembla vergonyós. Però, realment és aixÃ?
La defensa de la multiculturalidad ha justificado a menudo la inopia hasta agotar la paciencia de muchos vecinos que han visto como los barrios que ellos mismos construyeron han vuelto, otra vez, a escenas que ellos dejaron atrás en los sesenta. La frustración en lugares como La Salut, Artigues o Sant Roc es grande. La impresión de que les han abandonado a su suerte, total.
Miquel Jurado
Militante del PSC en la transición, más tarde cargo de confianza de CiU, activista vecinal de larga trayectoria. Hoy es el embajador del lÃder del PP de Badalona, Xavier GarcÃa Albiol.
Afirma:
“Llenamos los agujeros que han dejado otros”.
Val, d’acord, però, amb què omplen els forats?
Seguim.
En el Centre, las tradicionales élites de la ciudad temen por igual a los rumanos –a veces menudean por la calle del Mar– y al severo descrédito de algunos discursos de la emergente derecha local.
Vendrell es categórico: “En mi barrio hay racismo. ¿Cómo no si en la calle tienes la sensación de vivir en Marrakech?”. En pocos años, las zapaterÃas, tiendas de moda y relojerÃas de la calle Xile dieron paso a una sucesión de locutorios, puestos de kebab y carnicerÃas halal.
Vendrell admite que algo ha mejorado en los últimos tiempos (de hecho, el jueves pasado desahuciaron a un rumano en el barrio), pero está convencido de que “esto se ha empezado a mover porque los del PP han apretado a los socialistas”.
El patriarca de los gitanos de Sant Roc, el TÃo Manuel, dice que “aquà los problemas los arreglamos nosotros. Les llevamos treinta años a los gitanos rumanos, y les enseñamos a comportarse, a no tirar la basura por la ventana. La cosa ha mejorado. A los primeros ya los hemos educado”. Y el que no atiende a razones puede ser desterrado.
Manuel es tal vez el más crÃtico con la estrategia polÃtica del PP. “Está azuzando a la gente. Eso no está bien. Lo de Francia tampoco. Nos están metiendo a todos en el mismo saco, en el de los delincuentes. Y eso es un paso atrás”, advierte.
L’eurodiputada Sanchez-Schmid
lleva dieciséis años trabajando en programas de integración de gitanos, “en especial –explica– de los niños”, desde el Ayuntamiento de Perpiñán. Y en el Parlamento europeo comparte con húngaros, búlgaros y rumanos una comisión para mejorar sus condiciones. Convencida de que es necesario hablar “con franqueza y de cara sobre los aspectos más feos de la inmigración”, también cree que “la expulsión de gitanos ha de ser la última solución”. Pero ninguna de esas ideas aparecieron en el relato que se hizo en su visita: estaban en Badalona, declarada zona de conflicto.
Hace cinco años, la primera manifestación contra los rumanos en la Salut empezó por un motivo bien sucio. A la vuelta del trabajo, un vecino halló inundada de heces su casa. Los inquilinos de los bajos habÃan atascado los bajantes de modo que todo lo acumulado buscó la salida más próxima. Toda una metáfora. No deberÃa volver a ocurrir.
El número de extranjeros residentes en Badalona no es excepcional. Con 33.000 inmigrantes, sobre una población total de 219.000, sitúa a Badalona, con un 15,07%, por debajo de los porcentajes de otros municipios comparables. AsÃ, l´Hospitalet alcanza el 22% y Santa Coloma de Gramenet, el 21%
Puede ocurrir que el Partido Popular logre romper aquà la barrera que le ha vedado el paso en los municipios de la periferia, aunque tendrá muy difÃcil gobernar porque la estrategia sobre la inmigración de sus lÃderes locales está abriendo brechas en lo personal. Algunos concejales socialistas y de CiU han sido amenazados porque son “amigos de los moros”. Hay cosas que no se olvidan.
Potser és una frivolitat per part meva, però ho trobo divertit:
El grupo municipal del PP de Badalona ha denunciado el comentario “machista” que, en su opinión, ha dirigido hoy el alcalde de la población, Jordi Serra, a la ex ministra y presidenta de la Asamblea de Madrid, Elvira RodrÃguez, al llamarla “voluminosa”.
Por su parte, Jordi Serra ha pedido disculpas durante el pleno municipal, asegurando que su comentario se referÃa al volumen de la comitiva, no al de la ex ministra, y ha retirado sus palabras por si alguien se habÃa sentido ofendido, según ha explicado él mismo en declaraciones a Efe. EFE.
Estic segur que no ens mereixem aquests polÃtics. No pot ser.
La notÃcia és de l’ABC: PP denuncia un insulto “machista” del alcalde de Badalona a una ex ministra.
Fa ja uns dies llegia al bloc d’en Ferran Falcó un escrit seu sobre el “mercat de la misèria” (tant l’entrecomillat con el nom els trec del bloc del Ferran). Enganxo un parà graf que descriu força bé el que és aquell “mercat”:
Els dimarts hi porten allò que bà sicament recuperen dels contenidors i aprofiten el mercat setmanal de la ciutat veïna. Allà , pobres els qui venen i pobres els qui hi compren, es queden amb allò que no té cap valor real. Els qui ho recuperen ho treuen del no res, i els qui ho compren es queden allò que ningú no vol.
La veritat, llegint això és fa difÃcil d’acceptar que tota la solució que poden aportar les autoritats sigui l’actuació policial:
Nosaltres anem fent aquest tipus d’intervencions, amb la col·laboració imprescindible de mossos i del cos nacional de policia. Els uns s’ocupen de la venda ambulant no permesa, d’altres de les falsificacions i la seguretat i higiene dels productes, i els darrers de les qüestions d’estrangeria.
I això que aquesta solució tampoc és una solució:
Però es tracta d’una prà ctica que no podem deixar passar. Ni créixer. Els nostres instruments però, són insuficients. No els importen les sancions, ni que els decomissem el que porten. No poden pagar les multes administratives, ni allò que tenen pertany a ningú altre o a ells mateixos. Multar als compradors tampoc no seria una solució, perquè es tracta de persones que malviuen amb alguna prestació social o jubliació misèrrima. I la competència d’estrangeria la detenta el cos nacional de policia, però amb el desplegament dels mossos no hi ha agents del CNP suficients per entomar la qüestió, malgrat la bona disposició i l’agraïment que cal fer per l’esforç que fan en ajudar-nos.
Bé i tot això, que té a veure amb ICV? Doncs té a veure perquè a la web d’ICV podem llegir un article, titulat ICV-EUiA denuncia la passivitat de les autoritats municipals davant el mal anomenat “mercat de la misèria”
on podem llegir:
Àlex Mañas s’ha declarat “estupefacte” quan ha vist un centenar de venedors pobres que venen productes recuperats de les deixalles a d’altres més pobres
Per Àlex Mañas “la solució no és criminalitzar la pobresa”, però el que cal fer immediatament és assegurar la presència de la policia local per tal d’evitar que s’instal·li aquest mercat improvisat.
“Cal fer tres coses: primer presència permanent de la guà rdia urbana per evitar la instal·lació del mercat; segon, retirada immediata dels camions magatzem dels venedors i tercer pensar, conjuntament amb l’Associació de Marxants, el veïnat i l’Ateneu de Sant Roc, quines activitats es poden realitzar en aquest espai el dimarts per evitar que, coincidint amb els encants, es produeixi aquest fenomen.
Vaja, que no criminalitzem la pobresa, però fem servir a la policia per evitar que els pobres puguin buscar una manera de millorar la seva existència. O, si ho fan, que sigui d’amagat, que no es vegin massa…
La veritat, no acabo d’entendre la postura de l’Alex Mañas. Jugant a ser Xavier Garcia? Populisme d’estar per casa a costa dels pobres? I, a sobre, un sindicat de la guà rdia urbana de Badalona el contradiu quant a la presència policial…
Doncs això, en Xavier Garcia continua amb la seva campanya electoral basada, gairebé en exclusiva (o això sembla), en el problema dels gitanos romanesos.
La notÃcia d’avui és la visita d’una eurodiputada del partit de Sarkozy per veure en directe un inexistent campament de gitanos a Badalona.
A veure: sÃ, sembla ser que els gitanos romanesos són un problema a la ciutat. SÃ, l’eurodiputada té tot el dret del món a visitar Badalona. Només faltaria.
Però senyor Albiol, que Badalona és molt més que els gitanos romanesos… Per posar un exemple, els veïns de Can Solei porten molts anys demanant que s’arregli un solar mig abandonat per l’ajuntament on darrerament grups de brètols no deixen dormir als veïns (entre d’altres coses). Perquè mai em vist al senyor Albiol per aquÃ? Total té la seu del seu partit a 3 minuts caminant…
Potser sà que en treu profit del circ que està muntant al voltant d’aquest tema. Però dubto que li serveixi per aconseguir la majoria absoluta a l’ajuntament. I, la veritat, sense la majoria absoluta no aconseguirà mai ser l’alcalde de la ciutat.
O això espero…
La notÃcia als mitjans: