Arxiu d'etiquetes: Andreu Mas

Altres opcions… Altres opinions

Interessant el diari El Punt avui. Les seves primeres planes dedicades a Badalona i només a partir de la 6a pàgina no es parla de Barcelona. Tal és la complicada situació badalonina.

Entre els articles de El Punt, hi ha un que parla de que Ferran Falcó ha proposat al PSC fer alcalde a Jordi Serra, però quedant-se a l’oposició. Una proposta que, sembla haver descol·locat un PSC que no veu gens clar res que no sigui un tripartit on ells tinguin el control.

Per altra banda, ahir (de fet fa unes horetes) en capgròs feia una proposta agosarada i jo diria que poc factible. Als comentaris en Jordi Casas fa una altra, també agosarada. Idees no falten i veurem com acaba tot d’aquí a uns dies.

Als blocs badalonins les entrades parlant del tema s’omplen de comentaris a favor i en contra sense que hagi un consens clar – ni tant sols entre els militants de CiU – de si s’ha de deixar o no governar al PP.

A tot això, el PSC ha fet pública una nota de premsa en la diu clarament que el PP ha guanyat pel seu populisme, mentre afirma amb orgull – com si no fos merit igualment del PP – d’haver obtingut més vots (pocs) que a les municipals del 2007. Res d’autocrítica, són els més millors entre els millors 🙁

Em sap molt greu, però el PP ha guanyat gairebé a tota Badalona i allà on no ha guanyat ha aconseguit molts vots. No pot ser tot cosa del populisme. I a partir d’aquí que cadascú decideixi el perquè d’aquests vots (o bé, directament que li pregunti als seus veïns, un, al menys, ha votat al PP).

I a continuació una llista d’enllaços relacionats. Començo per la nota de premsa del PSC, segueixo pels articles d’El Punt i acabo amb una col·lecció de blocs badalonins que tracten el tema. Hi ha lectura per a una estoneta.

Enllaços relacionats:

Si algú posa algun enllaç als comentaris, miraré de afegir-lo a aquesta llista.

El problema existeix

Dos molt interessants articles, un del Ferran Falcó: “A Dios rogando, y con el mazo dando” i un altre d’Andreu Mas: L’ham romanès.

Per resumir res millor que un tros de cadascun dels articles. Ferran Falcó:

No es tracta de discutir si el que diu el darrer pamflet de proganda electoral del Partit Popular és veritat o no. Perquè és obvi que, més enllà d’algunes promeses inconcretes o impossibles de fer complir tipus “cuando sea alcalde, podreis salir a la calle sin miedo a ser atracados”, o “todos viviran segun nuestras costumbres”, el que diu el pamflet és el que pensa la immensa majoria de la gent, voti el que voti, o no voti a ningú.

Andreu Mas:

El discurs bonista no pot negar la realitat: hi ha problemes de convivència provocats no per una ètnia en concret, però sí per certes actituds de grups fàcilment catalogables.

Màgic Badalona. Ara, amb accent :)

Bé, sembla que al final la moguda de l’accent tindrà un final feliç :), a la web de La Penya es pot trobar el següent comunicat:

7.11.2008 COMUNICAT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

Les gestions que s’han realitzat per tal d’escriure de forma correcte el nom comercial “MÀGIC BADALONA”, fins ara sense l’accent corresponent (Magic Badalona), han resultat profitoses i en aquests moments podem informar que ja està encarregada la fabricació de l’accent que ha de situar-se a la façana del nou complex.

També volem destacar la importància de la ciutadania, exercint el dret de participació, en la bona resolució del cas.

Però no acabaré aquí el tema. Avui, l’Andreu Mas publica una entrada titulada Badalona guanya la primera batalla ciutadana gràcies a la xarxa on escriu una frase que trobo desafortunada:

Un únic ciutadà ha aconseguit mobilitzar més ciutadans gràcies al Facebook dels que moltes associacions de veïns, subvencionades, han aconseguit moure mai.

La trobo desafortunada per diversos motius. Primer, l’àmbit d’actuació d’una associació de veïns és una zona “petita” de Badalona i, per tant, és més difícil moure moltes persones. En el cas del grup que demanava l’accent, l’àmbit era tot Badalona, però, a més, també hi ha adhesions de fora de la ciutat. Per altra banda, una cosa és apuntar-se a un grup i l’altra sortir al carrer que és el que intenten fer les associacions de veïns. De fet, al carrer només es van ajuntar una trentena de persones, una quantitat de persones que qualsevol associació de veïns pot mobilitzar sense masses problemes. I, per acabar, les associacions de veïns acostumen a lluitar “contra” l’ajuntament, una institució molt més pesada i difícil de moure que l’empresa que gestiona el complex Màgic Badalona. I això sense comptar que l’Ajuntament i la mateixa Penya estaven a favor de l’accent.

Un detall més que voldria remarcar. Les associacions de veïns no poden moure’s només per internet. Encara són molts els habitants de Badalona que no fan servir internet i encara ens queda per a que es pugui considerar una eina d’us massiu entre els ciutadans d’aquesta ciutat.

Vaja que ha estat un èxit i que és una sort que l’empresa hagi cedit. Sí. Què és una demostració de que internet és alguna cosa més que un “niu de lladres”. Sí. Però res més. Tampoc cal exagerar…

Al diari ADN, a un article titulat Activisme veïnal 2.0 podem llegir les opinions de’n Carles Sagués conseller de l’àrea social del Joventut de Badalona (i cap de llista d’ICV a les darreres eleccions municipals)

“Hem de prendre consciència del poder de la xarxa”, afegeix Sagués, que destaca “la importància de que els ciutadans hagin exercit el seu dret de participació en aquest cas”. Però alerta: “Si amb el tema de l’accent ha anat tan bé és perquè la solució era fàcil. La pau al món no s’aconseguirà a través de Facebook”.

No li falta raó. Però no caiem tampoc en desmerèixer la importància de la xarxa en aquest tema. Tot en la seva justa mida. 🙂

Badalona: El millor i el pitjor (10)

Andreu Mas, director adjunt de Grup El Punt i escriptor :

El millor de Badalona és la seva gent. Els badalonins i badalonines són el principal potencial de la ciutat. A Badalona es produeix una barreja de cultures, identitats i tarannàs molt especial, que tot just haurà d’incorporar a la seva estructura cívica la nova immigració. Tenim el potencial per fer-ho. El sentiment de ser de Badalona és molt potent. Quan ets lluny de la ciutat sempre dius a qui et trobes que ets d’allà i, el més sorprenent és que sempre et trobés algú que et respon que té un conegut de Badalona.

El pitjor de la ciutat és la incapacitat col·lectiva de col·locar-la al món. Quan som fora de casa no ens amaguem que som de Badalona però, bo i dir-ho, no acabem de sentir-nos orgullosos de la ciutat. Ens manca un punt de xovinisme. I quan més es participa de la vida ciutadana més gran arriba a ser el desànim i el desafecte. Ens falta creure’ns la ciutat. Si els polítics fossin més actius, si els projectes urbanístics i socials tiressin endavant sense dilacions, si els governants promoguessin la participació dels ciutadans sense por ni manipulacions Badalona guanyaria autoestima.