Autor: Badalona bitàcola

Aquests dies hi ha molt d’enrenou al barri de la Salut pel tema dels anomenats pisos pastera. El tema és molt complicat i és una veritable llàstima que es pugui arribar a aquests extrems. Les notícies són aquestes (de “el Punt”):

• Veïns de Badalona obliguen a marxar de casa seva tres famílies romaneses
• El senyor Juan ja havia sortit al carrer amb el sofà
• Mantindran les protestes a Badalona fins que no s’acabin les actituds incíviques
• Els polítics entren en el conflicte

Bé, fins aquí el recull de notícies. I ara trec de dos dels articles un parell d’apunts, el primer de l’article titulat El senyor Juan ja havia sortit al carrer amb el sofà i l’altre del titulat Els polítics entren en el conflicte:

la convivència entre la població nouvinguda i l’autòctona. Al barri de la Salut és una constant, sobretot amb persones d’ètnia gitana romaneses.

Maite Arqué (PSC), alcaldessa de Badalona, va admetre ahir l’existència de problemes de convivència a la Salut. Els va atribuir a la falta de civisme de certes persones d’origen romanès: «Algunes persones, bàsicament els romanesos, tenen un comportament molt incívic, perquè són persones que no estan acostumades a tenir carrers i a viure en cases. Són gent que al seu país han viscut en carros i en barraques, i quan vénen aquí no saben utilitzar les cases adequadament»

Tal com ho diu l’alcaldessa sembla que a Romania no hagin carrers ni cases… El problema és la generalització, que en aquest cas fa molt mal a les persones d’origen romanès que no tenen res a veure amb aquests incívics. Tinc la sort de conèixer alguns romanesos, gent cívica i molt treballadora. I és que en comptes de parlar de romanesos, seria més just parlar d’algunes persones d’origen romanès.

Avui, d’aquí a unes hores, tindrà lloc la festa del bosc 2007, una festa de la que soc habitual des del 2004 2003 🙂

Fa uns dies el Victorp, copiava, de la web de l’ajuntament, la notícia sobre la festa del bosc en un comentari a una entrada d’aquest blog on es comentava la tala d’arbres a un carrer de Badalona.

A mi, personalment, m’agrada la iniciativa, tot i com ja deia l’any passat, es poden millorar moltes coses, com ara la manera com es neteja el terreny abans de fer la plantada: Els esbarzers es tallen a ran de terra, amb la qual cosa tornen a créixer ràpidament i ofeguen els arbres acabats de plantar.

A veure si aquesta nit penjo alguna foto.

Informació a la web de l’ajuntament.

L’entrada de Badalona bitàcola on està el comentari del Victorp.

Una breu entrada per recomanar la lectura de L’al·legació fantasmaa El bloc d’Andreu Mas.

Actualització 4-2-07: L’Andreu va fer ahir una rectificació a la seva entrada anterior. Es titula Rectifico perquè és el que toca.

Avui l’ajuntament ha tallat els arbres del carrer Pujol, a Dalt de la Vila 🙁

Tret del fòrum betulo.es

Treta del fòrum betulo.es, en concret d’un fil titulat consultes externes de l’ hospital de Badalona a Can Solei. Evidentment no és un text seriós, exagera les coses intencionadament. És una mena de caricatura que tot i que pugui fer somriure, ens ha de fer pensar en com actua el nostre ajuntament i en si realment això que diu és molt o poc exagerat.

Em sembla que no m’equivoco de gaire si afirmo que la decisió de l’emplaçament de l’edifici de consultes externes per part de l’ajuntament va anar més o menys així:

L’ajuntament es troba amb un marró a sobre la taula:

Les consultes externes de l’hospital de Badalona s’han quedat petites, i degut a l’especulació – perdó, volia dir Boom – inmobiliària, no hi ha cap terreny lliure per poder-les construir. A això s’afegeix el problema que ja es diposen dels diners per part de la generalitat per a la construció d’aquest edfici i, per tant, no hi ha l’excusa dels calers.

Es comencen a estudiar posibilitats:

El camp de futbol de Badalona.
– No. Podem treure una pasta venent-nos aquest espai a les constructores i així treure de la ruina a la que ha arrossegat una gestió incompetent al CF.Badalona i construir un nou camp.
– En aquest barri hi han serveis suficients per acollir 500 vivendes més?
– Bah!, si es queixen molt, ja veurem. De moment ja tenim el camp de futbol nou i la manutenció assegurada pels propers 30 anys. I espera, que a la que comencem les obres, ens mengem un troç més del parc, diem que és per error, i abans que es donin conta ja els hi hem fotut uns blocs preciosos on ara no hi ha més que quatre arbres de merda, com hem fet amb el cole.

El solar interior entre Méndez Núñez i Margarida Xirgu.
– Podem fer pisos ?
– No. És una illa interior.
– Hi ha alguna cosa feta?
– No el tenim abandonat i plè de merda des de fa 30 anys.
– Potser l’hauríem d’arreglar, no? No haviem promés un equipament esportiu?
– Bah! Els hi fotem aquí dintre. Soterrat perque no podem aixecar. Si surten esquerdes direm que és mentida, que ja estaven d’abans. Quan es queixin els hi direm que és pel seu bé, que ara està molt pitjor. S’enfadaran però no els farem cas i al cap de poc es cansaran de queixar-se.
– I com hi arribarà la gent fins allà? Els carrers són estrets, no hi passa l’autobús perque no hi cap, i ara ja es formen uns bons taps, no hi ha aparcament, i a sobre amb l’hotel, la residència privada, i els més de 500 pisos nous, la liarem grosa.
– I jo que sé? Mira, encara ens servirà d’excusa per obrir Méndez Núñez fins a Riera Canyadó, així direm que necesitem tallar uns quants arbres més de Can Solei i Cal Arnus per poder fer el carrer ben ample i que els cotxes puguin sortir d’allà, i ja de pas, fem uns pisets ben macos a tocar al parc, que total, per la merda que quedarà, el podriem construir tot i fora problema.
– I tot aixó, com li explicarà als veïns?
– Quina mania d’explicar, coi! Mira, envia el coordinador que els aguanti ell, que jo no tinc ganes d’haver de donar explicacions a uns veïns que no fan més que demanar i demanar. A la que pugui, marxo d’aquest coi de poble, aquí aviat ja no es podrà ni respirar.

Ja sabem tots que l’ajuntament de Badalona no té cap mania a l’hora de tallar arbres. Ho va demostrar quan va decidir fer el nou edifici de l’escola Artur Martorell a la part de dalt del parc de Can Solei, tallant així un munt d’arbres centenaris. També ho va demostrar quan va permetre que l’empresa constructora tallés uns altres arbres, també centenaris que no s’havien de talar. També va permetre, aquest ajuntament, que es construís un edifici al carrer Martí i Julià de tal manera que els arbres d’aquest carrer no podien sobreviure. Evidentment l’edifici va primar i es van talar els arbres.

Al fòrum betulo.cat es poden llegir més casos.

Bé, no sé si aprofitant les obres a l’escola, o si no té res a veure, la qüestió és que fa uns mesos van començar a arreglar el carrer de la Seu d’Urgell entre Margarida Xirgu i l’avinguda Navarra. Era una actuació necessària perquè allò era vergonyós. A aquest tram de carrer, abans de les obres de l’escola hi havia un munt d’arbres. A un cantó els pins que van tallar per fer l’escola, a l’altra uns eucaliptus grans i d’uns quants anys. Com que ja teníem l’experiència de la construcció de l’escola, em vaig témer que tallarien també els eucaliptus, així que els hi vaig fer una foto:

Malauradament no vaig anar errat. Dels tres eucaliptus dos ja no hi són. Segons l’ajuntament, al fer les obres, van tallar les arrels per error… I el pitjor és que el que ha quedat, també té part de les arrels tallades, així que no saben si sobreviurà. No és sorprenent que jo pensés que els arbres corrien perill i la gent de l’ajuntament no? Doncs em temo molt que no 🙁