Consultes externes. Alguns detalls

Badalona, Casagemas

Aquests dies, al parlar de les consultes externes amb uns i altres, han sortit algunes coses que no vaig comentar aquí i que crec que val la pena dedicar-les unes línies.

La pregunta que molts ens fem és: Com poden tres grups municipals votar a favor d’un projecte sobre el que no tenen dades?. Una de les queixes dels veïns era la manca d’informes que detallessin com afectarien les consultes a la circulació de la zona, la manera con es farien les obres (especialment preocupant era l’entrada i sortida de camions), estudis de la situació dels edificis dels voltants, etc. Fins i tot CiU va justificar el seu vot en contra en la manca d’informació que existia en referència a aquesta obra.

Així, tornem a repetir la pregunta: Com poden tres grups municipals (PSC, ICV, ERC), votar a favor d’un projecte sobre el que no tenen dades?.

El més curiós és que si be CiU va votar en contra en aquell moment, un cop a l’equip de govern va deixar de ser bel·ligerant en aquest tema, de fet en Ferran Falcó es justificava (llegiu els comentaris d’aquesta entrada) entre altres motius, perquè, segons ell, poca cosa es podia fer ja. Doncs anava errat 🙂

La decisió de fer les consultes externes al solar del nostre barri ha resultat ser una mala decisió. I s’ha arribat a aquesta conclusió dos anys desprès que els partits al govern en aquell moment la votessin com a bona. És així com s’han de fer les coses? No es pot avaluar primer i un cop vista la viabilitat del projecte, votar-lo?.

Això sí, gràcies a aquesta dolenta decisió, els veïns de Can Solei tenen una associació que es preocupa per la zona.

I també és d’agrair que l’ajuntament hagi fet cas als tècnics i s’hagi fet enrere. Escoltarà l’ajuntament ara als veïns i arreglarà el solar?

El mocador de les Festes de Maig

2009, Badalona, Festes de Maig,

No hi ha dubte que el mocador de les Festes de Maig va ser un gran encert de l’ajuntament de Badalona. Però malgrat ser un encert, sembla que els darrers anys no deixa de ser una font de problemes.

Fa uns dies vaig rebre un missatge d’un dels lectors habituals del blog que em comentava que l’any vinent els mocadors de les Festes de Maig ja no serien de comerç just. La veritat és que em va sorprendre força i vaig preguntar a l’ajuntament de Badalona.

A les Festes de Maig de 2009 el mocador ja no serà de comerç just. Diuen a l’ajuntament que en aquest moment de contenció de despesa el cost és massa elevat i que per això han decidit recórrer a empreses locals d’economia social: seran realitzats per una empresa o entitat d’economia social (fundació, cooperativa, etc.) els treballadors de la qual són persones amb discapacitat, en risc d’exclusió social, o en situació de marginalitat.

A l’any 2006 (i suposo que l’any passat i aquest seria el mateix), els mocadors eren fets a l’Índia, a una empresa que donava feina i un sou just a unes 200 dones d’aquell país. Desprès, els mocadors s’estampaven a Sevilla a una empresa que dóna feina a dones que pateixen seqüeles provocades per maltractaments i violència. Els mocadors eren per tant de comerç just i social. Per l’any vinent, la part de comerç just desapareix.

Des del punt de vista de l’ajuntament, aquest tipus de compra no deixa de ser una compra ètica i per tant entenen que no ha de representar cap problema per a ningú, més tenint en compte que s’ajuda a col·lectius locals. Entenc però que pot haver gent que no ho vegi de la mateixa manera ja que, de fet, tot i que semblant, no és el mateix.

Ara falta per veure el tipus d’entitat a la que finalment s’encarreguen els mocadors (que, pel que he entès, encara no està decidida), i de quina manera es distribuiran.

Quan va començar aquesta tradició els mocadors es regalaven. Fa dos anys (al 2006), amb l’excusa del comerç just, es va començar a cobrar una part dels mocadors repartits. I ara?

Els mocadors tenien un preu d’un euro i mig. Els darrers anys uns quants es repartien a les escoles de la ciutat, i la resta es venien a 1 €, amb la qual cosa l’ajuntament posava mig €. Què passarà aquest any? De moment no sembla decidit si es cobraran o no, però si es manté el preu d’un euro, pot resultar que l’ajuntament arribi a guanyar diners amb la venda dels mocadors (que sent de comerç ètic vindrien a costar uns 80 – 90 cèntims, segons el lector habitual del blog i els meus propis càlculs). Com quedarà? No trigarem massa en saber-ho.

Un detall per acabar. Jo creia que això dels mocadors dependria de la Regidoria de Cultura i Patrimoni Cultural. Però no, si no ho he entès malament, depèn de la Regidoria de Ciutadania i Convivència.

Una part de la informació està treta de El Punt: Solidaritat a un euro (2 de maig de 2006) i de Badalona bitàcola: Els mocadors de les Festes de Maig 2006 (28 d’abril de 2006)

Les consultes externes de l’Hospital de Badalona

Badalona, Casagemas

Finalment l’ajuntament de Badalona ha fet marxa enrere i les consultes externes no es faran al solar entre Prim – Méndez Núñez – Seu d’Urgell i Margarida Xirgu, sinó que es faran al lloc on estan ara els Jutjats, a la cantonada de Prim amb Germà Juli.

El motiu d’aquest canvi d’ubicació és un conjunt de motius tècnics com ara el fet que el nou edifici havia d’estar enterrat i per tal que tingués un mínim de llum natural calia reduir força el nombre de metres quadrats disponibles, o això ha dit la gerent de Badalona Serveis Assistencials, Maria Àngels Cabezas: En el moment de redactar el projecte executiu de l’edifici previst ens hem trobat diferents dificultats tècniques, com ara que perdien metres útils per poder garantir que l’entrada de llum fos suficient. També l’entrada i sortida de vehicles de l’aparcament del nou centre era un problema.

Es posin les excuses que es posin, al final els veïns de Can Solei tenien raó quan deien que aquell no era l’espai adequat per fer aquest equipament. I no només per les dificultats tècniques: El solar dels jutjats, segons Cabezas, aporta nous avantatges, com ara «l’accessibilitat i la proximitat a l’hospital». I això que va haver qui es va riure dels veïns per aquest motiu…

Cal remarcar, que una de les queixes dels veïns de Can Solei és que l’ajuntament havia aprovat la ubicació de les consultes externes sense fer cap estudi de la idoneïtat del espai. Ara es demostra que els veïns tenien raó. I mira que hauria estat fàcil fer-ho bé!.

Bé, de savis és rectificar, així que hem de felicitar a l’ajuntament per ser capaç de fer-ho. La nova ubicació és millor, té una parada d’autobusos a tocar, una parada de taxis molt propera, el aparcament del Viver a 2 minuts…

Ara l’ajuntament té l’obligació de dignificar el solar. Una de les excuses que va posar l’ajuntament per vendre l’obra va ser que aquell solar estava en molt mal estat i que l’obra de les consultes externes era una bona ocasió per dignificar-lo. Bé, ara les obres no es faran, però l’espai necessita que s’arregli. El solar és de l’ajuntament, l’ajuntament ha de responsabilitzar-se d’ell i deixar-lo en condicions.

Finalment, la gerent del BSA diu que la nova proposta ha estat «ben rebuda» pels treballadors de l’hospital: «Saben que trigarem una mica més a disposar de l’espai definitiu però, a canvi, tindrem un edifici millor.»

La major part de la informació està treta de El Punt: Les consultes externes de l’hospital municipal es faran on hi ha els jutjats. Però també es pot trobar informació interessant a EcoDiario.es: El nuevo edificio de consultas externas del Hospital de Badalona estará en el solar que ocupan los juzgados

També es pot fer una mica de seguiment de la història amb les entrades que he anat publicant a Badalona bitàcola al llarg del temps.

L’última sessió del Picarol

Badalona

M’acaba d’arribar un missatge de part de The Crypts Productions on m’informen de un acte reivindicatiu que estan organitzant com a protesta pel tancament dels cinemes Picarol.

Us copio una part important del seu missatge:

Com sabeu el proper 31 de desembre les dues sales que resten obertes al Cinema Picarol tancaran deixant sense cap opció cultural d’aquest tipus la zona nord de la ciutat. Creiem que Badalona, la tercera ciutat més gran de Catalunya i Capital de la Cultura Catalana al 2010, no es pot quedar sense cinema en aquests districtes. Durant els darrers 20 anys hem vist com passàvem de tenir prop d’una desena de cinemes amb més d’una vintena de sales arreu de Badalona a haver-nos de desplaçar a un centre comercial per poder veure cinema a casa nostra, limitant així l’accés a la cultura.

Per aquest motiu us convidem a participar el proper divendres dia 19 a “L’última sessió”. La intenció és mostrar el nostre dol per la desaparició de les tradicionals sales tradicionals de cinema, els cinemes de barri i per això farem un enterrament de tots i cadascun dels cinemes que hi havien al barri del centre. La primera idea era ampliar aquesta iniciativa a la resta de cinemes que havia tingut la ciutat, als barris de La Salut, Artigas i Progrés però finalment hem decidit centrar-ho tot al centre per fer més força junts.

Així doncs, quedarem divendres a les 19h30 a la plaça que hi ha darrera de Ca l’Amigó (actuals oficines de l’Hospital Municipal i antiga Escola Jungfrau) a Dalt La Vila per des d’aquí fer un recorregut, un enterrament, pels diferents cinemes començant pel Cinema Victòria (actual Bingo) i continuant pel Cinema Principal (actual Teatre Principal), Cinema Nou (actual H&M), Cinema Verbena (actual res???) i acabar a la Plaça de la Vila a la porta del Cinema Picarol.

Enganxarem esqueles a les façanes dels cinemes i en senyal de dol anirem vestits de negre, com si d’un enterrament es tractés. Us convidem a participar d’aquest acte reivindicatiu amb la vostra presència però també amb les vostres idees. Cadascú des del seu àmbit.

Una anotació. La plaça on s’iniciarà el recorregut, la que “hi ha darrera de Ca l’Amigó”, és la plaça Pau Casals.

Bé, no hi ha dubte que la pèrdua dels Picarol és una pèrdua important para una bona part de la ciutat. Des d’aquí el meu recolzament a la iniciativa.

Accessibilitat a (l’estació de RENFE de) Badalona

Badalona,

El Punt: Col·lectius de disminuïts i ICV tornen a denunciar la inaccessibilitat a Renfe. Badalona comunicació: ICV-EUiA vol que l’estació de RENFE de Badalona sigui accessible a tothom.

Vagi des d’aquí el meu recolzament a la petició d’un ascensor per superar les escales de la RENFE, una rampa per poder entrar a Correus i en general totes aquelles iniciatives que facin la ciutat més humana.

Però és una llàstima que Carles Sagués s’oblidi de l’accessibilitat quan és ell el que s’ha de responsabilitzar. I és que la seva pàgina web no és accessible.

Soc dolent. Em consta que en Carles té clar que la seva pàgina web no és accessible i està fent el possible per tal que ho sigui. Però sempre és bo predicar amb l’exemple…

Hi ha un segon article de El Punt titulat Esperant resposta de l’Ajuntament on es diu:

Aquest col·lectiu lamenta que l’alcalde no els hagi tornat a rebre («tot i que s’hi va comprometre») i que CiU no faci més coses per l’accessibilitat «tot i que feia moltes campanyes quan estava a l’oposició».

Això que un col·lectiu hagi de lamentar que l’alcalde no es reuneixi amb ells té pinta de convertir-se en habitual…

I això de CiU també és veritat. Abans de les eleccions van fins i tot mirar de fer la seva web accessible. Però es va quedar en un intent. 🙁

I de la resta de grups no dic res perquè estan calladets. Però, malauradament, no es salva ni un!

Més informació relacionada a Badalona bitàcola:

“Conciliar la vida laboral i la familiar”

Badalona,

Aquest és el grandiloqüent títol que ostenta la portada de la revista Bétulo núm. 88 (pàg. 7), d’aquest mes de desembre, fent referència al Casal de Mares i Pares de Badalona. L’article ens explica al respecte que és un servei pioner a tot l’Estat, i que “té com a objectiu donar resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”.

A mi m’agradaria aclarir un parell de cosetes:

  1. El servei no és tan pioner. Existeix un servei molt similar anomenat “Minuts Menuts” que funciona des de fa més d’un any diversos municipis catalans; ara per ara, concretament en són 9. http://www.gencat.cat/benestar/secretariafamilia/menuts.pdf. Així doncs, els senyors de l’ajuntament ja poden començar a treure’s floretes de sobre…
  2. Facilitar l’aparcament gratuït dels nens no és “donar resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”. La conciliació de la vida laboral i familiar, amb la qual els polítics s’omplen la boca darrerament, significa moltíssim més que això, i la utilització d’aquest amplíssim terme per a definir un servei de guarderia per hores, demostra que: o bé ens volen prendre el pèl, o bé són víctimes d’una greu manca d’informació sobre el significat de la conciliació de la vida laboral i familiar.

Perquè es vagin fent a la idea: Conciliar la vida laboral i familiar significa 4 coses principalment:

  1. Assegurar que els horaris laborals siguin compatibles amb la vida familiar
  2. Assegurar uns serveis adients per a atendre els nens mentre els pares i mares treballen
  3. Proporcionar informació i accés als possibles serveis del municipi o comunitat que facilitin la organització de la família
  4. Oferir formació adient per a una òptima gestió del temps, de l’estrès, i altres problemàtiques relacionades.

De totes aquestes mesures, la més important és la primera, ja que l’objectiu principal de la conciliació és que existeixi la vida familiar, que m/pares i fills/es puguin conviure diàriament i gaudir de temps d’oci, d’estones de xerrar, jugar i fer deures, de poder dinar o sopar plegats. Així s’afavoreix una vida familiar més relaxada, que alhora influeix en el desenvolupament psico-afectiu dels nens i nenes, en el seu rendiment acadèmic i fins i tot en la seva salut.

El Casal de Mares i Pares (que en tot cas s’hauria d’anomenar Casal de Nens i Nenes, ja que no són els pares i mares els que hi acudeixen), està inclòs en el grup de mesures número 2, juntament amb d’altres com ara llars d’infants públiques, casals d’estiu públics de qualitat, assistència de “cangurs” a domicili…

Per tant, els senyors polítics haurien de tenir clar, i informar en conseqüència als ciutadans, que amb aquest tipus de servei es dóna un petit suport per a pal·liar les incompatibilitats entre l’horari laboral i l’escolar, i que els esforços s’han de dirigir cap a una adequació dels horaris laborals, que permetin una veritable vida familiar. Aquí és on es troba la veritable “resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”.

Històries del port

Altres

Molt breument…

El Punt: El pas amb cotxe pel port de Badalona serà gratuït a partir de l’1 de gener. És una gratuïtat una mica curiosa, doncs es pagarà igualment, només que ho farà l’ajuntament en comptes de que sigui l’usuari. Donat que trobo que el cost (60 cèntims) no es correspon amb el servei prestat trobo que no és una mesura encertada.

El Consell Comarcal defensa que es tregui el peatge del port i insta l’Ajuntament de Badalona a assumir-ne tot el cost. Més del mateix amb un apunt curiós amb les paraules de Joan Carles Mas, president del Consell Comarcal del Barcelonès i regidor colomenc del PSC:

El vial tindrà una utilització de via pública, tot i no ser-ho

Bé aquest és, de fet, el problema…

I per acabar-ho d’arrodonir (també de El Punt): La polèmica arriba al consell a causa de l’IBI. Què resumint ve a dir que l’ajuntament de Badalona ha cobrat a Marina Badalona 380.000 € d’IBI que el conseller delegat de l’empresa considera inadequats, pel que ha amenaçat de interposar un contenciós contra l’Ajuntament de Badalona.

Transport públic (un cop més)

Altres, Badalona, Premsa, ,

Ho expliquen mot bé a “La Vanguardia“:

A partir del 1 de enero la tarjeta T-10, el título de transporte más utilizado en el área metropolitana de Barcelona, costará 7,70 euros, es decir, un 6,9 por ciento más que ahora. Se trata del incremento más importante que ha registrado este título en los últimos años. El aumento, acordado ayer por el consejo de administración de la Autoritat del Transport Metropolità, casi triplica la inflación acumulada interanual – de diciembre a diciembre-que se sitúa en el 2,4% y parece obviar por completo las dificultades económicas que están padeciendo muchos de los usuarios de la red de transporte público del área metropolitana. Otros títulos también utilizados frecuentemente como la tarjeta 50/ 30 suben de precio, entre un 5,6% y un 5,7%, en función de las zonas. El aumento parece ir en directa relación con el número de usuarios de cada título. Cuanto más se usan, más han subido. El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, calificó ayer tarde el incremento de la T-10 de “realista y necesario”.

Evolució del preu d’una T-10 a Barcelona els darrers anys:

Any Preu T10 Variació any
anterior		 IPC any
anterior
2002 5,60
2003 5,80 3,55% 4%
2004 6 3,45% 2,6%
2005 6,3 5% 3,2%
2006 6,65 5,56% 3,7%
2007 6,9 3,76% 2,7%
2008 7,2 4,35% 4,2%
2009 7,7 6,94% 2,??%

El preu de la T10 a Barcelona haurà pujat en 7 anys (des del 2003 fins el 2009) un 38% quan l’IPC (i la majoria dels sous) ha pujat fins l’octubre un 20,9% (dada treta de l’INE. Cal tenir present però que al novembre l’IPC ha baixat).

Per tal que us feu més a la idea del que representa, si tenim en compte l’increment de l’IPC i agafem com a preu base el preu del 2003, i com a IPC fins a l’octubre d’aquest any, el preu de la tarja T-10 pel 2009 hauria d’estar en els 6,77 €, un euro menys per tarja. Una quantitat gens menyspreable.

Més informació:

d’Espacios regalen el seu disc

Altres, Badalona,

El grup badaloní d’Espacios ha llençat un disc i l’ha posat a la xarxa per a que es pugui descarregar lliurement. En Josep Amador m’ha demanat que en faci propaganda i no em puc negar 🙂

El podeu descarregar i escoltar a la seva web

Un detall: el fet que regalen el seu disc no vol dir que renunciïn als seus drets com autors. Abans de fer servir la seva música reviseu les condicions; les podeu veure allà on surt una cc encerclada (cc significa Creative Commons)

És interessant veure la quantitat de grups musicals que hi ha a Badalona, molts d’ells amb un nivell molt acceptable. Però, està la ciutat a l’altura de les circumstàncies?

Inaccessible web de Màgic Badalona

Badalona,

Em sap greu, és deformació professional, però hi a coses que em molesten força. Una d’elles és el mal costum d’apuntar-se a “la moda de l’accessibilitat web”… Només de boca.

Doncs bé, resulta que avui m’han fet saber que a la web del Màgic Badalona ja han posat l’accent. Bona noticia, Però quan he anat a la web, no he pogut deixar de mirar-me l’apartat que diu Accessibilitat. En aquell apartat diu:

El portal té entre els seus objectius la plena accessibilitat dels seus continguts a persones amb discapacitat o d’edat avançada. A aquest efecte, les nostres directrius d’accessibilitat són les següents:
* Compliment de les normes WCAG (Web Content Accessibility Guidelines) del W3C (World Wide Web Consortium), en el seu nivell AA.
* Verificació del compliment de les directrius citades a través del Test d Accessibilitat Web (TAW).
* Verificació del compliment de les directrius citades a través del Web Cynthia Says.

Doncs bé, malauradament la pàgina no compleix ni de lluny amb els seus objectius. De fet, ni tant sols la pàgina on explica l’accessibilitat del lloc, on posa aquestes línies que he copiat, compleix les pautes. I, evidentment no passa cap dels dos tests que diuen que fan servir per verificar les pàgines.

Patètic.