Dalt de la Vila

Dissabte em va arribar aquesta nota de premsa de la comissió de veïns de Dalt la Vila.

La comissió de veïns de Dalt la Vila es dirigeix al conjunt del veïnat del barri i de la ciutadania de Badalona per informar-los de la situació de les converses amb els representants del consistori badaloní.

Després de tres reunions de treball entre la comissió de veïns i els representants municipals, tot indica que les paraules dels polítics no es corresponen amb la seva voluntat real de construir un Dalt la Vila que faci compatible el benestar dels veïns amb el patrimoni cultural de la ciutat. Fins
ara, en el decurs d’aquestes converses, els interlocutors polítics del municipi no s’han mostrat sensibles a les qüestions plantejades per la comissió de veïns. Aquesta comissió, que reivindica la rehabilitació necessària del nucli antic de la ciutat, entén que una cosa és rehabilitar i, una altra de ben diferent, fer noves construccions. Aquesta comissió denuncia que les noves construccions eliminarien els racons més emblemàtics del barri i es canviaria allò que caracteritza la fesomia del nucli antic de la ciutat i la particularitza. Ara com ara, el desenvolupament de les converses mantingudes amb l’administració assenyala que els representants municipals no semblen estar interessats a trobar noves vies que permetin fer compatibles les demandes veïnals amb interessos urbanístics particulars i/o municipals.

És per això que la Comissió de Veïns posa en coneixement el següent :

a) A dia d’avui, les converses es troben encallades. Els representants de l’ajuntament no han mostrat interès a buscar solucions que vagin més enllà de les seves pròpies propostes reflectides en el PMU que van planejar. Entenem que, quan s’estableixen converses amb les parts afectades, és per escoltar raons i trobar noves maneres d’encarar les solucions, cosa que no s’ha produït. Per aquest motiu, la comissió veïnal lamenta la manca de voluntat i de sensibilitat demostrada pels representants polítics en les reunions de treball fins ara realitzades.

b) Aquesta comissió va ésser creada en una assemblea de veïns amb l’objectiu d’aconseguir una rehabilitació del barri sense que se’n desdibuixessin les seves característiques urbanístiques actuals. Per aquest motiu, la comissió vol fer pública la seva ferma decisió de no acceptar més reunions estèrils, que només serveixen als polítics per legitimar les seves actuacions. Reclamem ser escoltats i mereixem una resposta que tingui en compte les raons exposades.

c) Les proclames fetes amb el “si cal es retirarà”, pronunciades per alguns dels representants polítics de primera fila, no es corresponen amb el desenvolupament de les reunions mantingudes fins al moment. Per aquest motiu demanem que es recomenci el procés a partir de l’acceptació de l’estudi de diagnosi ja realitzat i que aquesta comissió ha valorat positivament. Entenem que se n’ha fet una interpretació molt laxa, que ha obviat l’essència de les recomanacions que s’hi feien.

d) Rebutgem de ple la visió purament mercantilista que el Museu Municipal de Badalona té del Dalt la Vila. Entenem que ha mostrat molt poca sensibilitat envers el barri i creiem que, més que facilitar una entesa entre les parts, ha entrebancat de manera desafortunada que les parts poguéssim arribar a un acord. Lamentem aquest gir conceptual del Museu Municipal que, en el decurs dels anys, sempre havia estat al costat de les inquietuds ciutadanes i històriques del
Dalt la Vila.

e) Així doncs, tossuts com som i amb l’energia que ens donen tants anys d’oblit del barri per part del consistori, aquesta comissió ha decidit endegar noves accions, atès que l’Ajuntament no sembla disposat a modificar cap dels aspectes que aquesta comissió de veïns considera més essencials.

f) Finalment, aquesta comissió de veïns reclama que, en les properes reunions i assemblees de veïns, els representants per part de l’ajuntament siguin regidors dels tres partits que conformen l’actual govern municipal. Entenem que els interlocutors d’aquesta comissió de veïns han de tenir poder de decisió sobre el PMU. Altrament, tot indica que els esforços invertits resultaran estèrils.

Desconnexió

Porto uns dies desconnectat :(. Això de començar a treballar tenint encara els nanos de vacances, diguem-ne que no ha facilitat que dediqués temps al blog. Bé, espero poder-me dedicar una mica més els propers dies.

Tot i la meva desconnexió “escrita”, evidentment no he deixat de llegir i de voltar per Badalona. Així que tinc temes per donar i vendre 🙂 Avanço alguns:

  • L’illa Fradera. Aquest serà el primer del que intentaré escriure. L’Andreu Mas ha iniciat un debat molt interessant i també m’agradaria donar la meva opinió. Mentrestant, convidar a tothom a llegir les diferents aportacions que anat recollint, tot i que no m’acaba d’agradar el format que ha escollit per centrar el debat (Idees per Badalona).
  • Els nous semàfors. Estan canviant a tota la ciutat els semàfors tradicionals per altres de leds. Aquest canvi representarà un estalvi energètic considerable, alhora que la visibilitat dels nous aparells és molt millor. Trobo però unes quantes pegues. Calia canviar tot el lloc de llums, no es podia canviar només les “bombetes” i el vidre de color?. I més…
  • Can Solei – Ca l’Arnús. Com està el tema? S’han deixat de fer les visites guiades que va encetar el anterior equip de Medi Ambient?
  • I més… I si algú vol proposar alguna cosa, els comentaris estan, com sempre, oberts.

Alcalde accidental

La setmana passada en Ferran Falcó era l’alcalde accidental de Badalona. Ho explicava al seu bloc, alhora que explicava que volia fer aquells dies. La veritat és que a en Ferran no l’han tocat, com alcalde, uns dies massa lluïts: la setmana passada va ploure uns quants dies i la brutícia de les clavegueres va anar, com és habitual quan plou fort, al mar i a la platja. Aquesta situació ha fet que en Ferran es plantegi buscar una solució i, juntament amb la regidora de Medi Ambient, s’ha posat “manos a la obra”. Bé, això de que s’ha posat es un dir perquè, segons diu al seu bloc, ha encarregat la feina a la regidora. Però d’això se’n diu delegar i, si es fa bé, realment funciona.

En Ferran segueix fidel al seu bloc, als seus lectors, a la seva manera de fer a internet de quan era oposició. I és d’agrair, perquè, a més, resulta més fàcil de llegir i de seguir que el de la Maite, espès i més proper a la propaganda política que a un “weblog”. Bé, tampoc el d’en Ferran és ben bé un blog, però, en aquest cas, es pot perdonar.

Però trobo un però al blog d’en Ferran. El 14 d’agost parlava del que volia fer i deia que volia aprofitar el dijous d’aquella setmana per visitar uns parcs de Sabadell, Sant Cugat del Vallès, i Cornellà. Un servidor esperava que expliqués quins parcs havia visitat, que havia vist i quines conclusions treia. Però no ha estat així i és una llàstima, al menys a mi m’agradaria conèixer les seves opinions en aquest tema. A cap i a la fi d’ell dependrà en gran part el futur dels parcs badalonins (no només de Ca l’Arnús – Can Solei) i és bo saber que en pensa de les seves possibilitats. No desespero però. Com que sé que de tant en tant llegeix aquest blog, encara tinc l’esperança que digui alguna cosa. Millor per a tots, no? 🙂

Recull de notícies.

Els dos primers són de “El Periódico” i els altres dos de “El punt”. A més extrec un paràgraf d’un article de “La Vanguardia” d’ahir dissabte, titulat “Desaconsejado el baño en Badalona después de tres días de prohibición”:

La bandera amarilla que desaconseja el baño ondeó ayer en todas las playas de Badalona debido a la presencia de numerosos sólidos flotantes. Con todo, el litoral de la ciudad recobra poco a poco la normalidad después de que las fuertes precipitaciones de los últimos días provocaran un incontrolado vertido de aguas fecales al mar que obligó a prohibir el baño en todos los arenales badaloneses durante las jornadas del martes, el miércoles y el jueves. Y es que, un verano más, las lluvias desbordaron todos los colectores que conducen las aguas residuales de la urbe.

Can Solei: 2 anys d’abandonament

Reconec que el títol és exagerat, però és la sensació que tinc veient la situació d’aquest parc dos anys desprès de començar les obres dels nous edificis de l’escola Artur Martorell. En qualsevol cas, sí és cert que des de fa més de 4 anys l’ajuntament de Badalona dedica al manteniment de Can Solei, molt menys del que necessita.

Però el meu títol ve bàsicament per un motiu molt concret. Fa 2 anys es van iniciar les obres dels nous edificis de l’escola, la qual cosa va representar que es tallessin un munt d’arbres del parc (i de fora del parc), a banda de l’eliminació de l’espai de jocs infantils que havia al lloc on s’han fet els edificis. L’ajuntament de Badalona, molt “preocupat” en donar us al parc de Ca l’Arnús, no ha estat capaç de reubicar aquest espai de jocs infantils en els dos anys que fa que es van eliminar.

Durant molt de temps vaig ser usuari habitual d’aquell espai de jocs amb els meus fills i puc dir que era un espai agraït i a on anàvem molts pares amb els seus fills. Es podia gaudir d’ombra a l’estiu i de sol a l’hivern i tot i les bretolades que de tant en tant patien, era un lloc molt agradable per portar els nens a jugar. Més agradable que la dura plaça de Les Gavines.

A la darrera reunió de l’alcaldessa amb l’associació de veïns de Can Solei, els hi va dir que es tornaria a posar el espai de jocs al costat de l’entrada de cotxes, a la zona de pins joves i a tocar el mur que separa la part inferior de la superior del parc. A mi no m’agrada aquest lloc com espai infantil per diversos motius: Aquella zona és una mena de pipi-can, és més aviat fosca, tant pel mur de uns 4 metres que té al costat, com pels pins joves i baixos que fan molta ombra (que ja està bé a l’estiu, però no tant bé a l’hivern) i en principi és una zona petita, tot i que suposo que es pot ampliar sense problemes.

Malgrat això, si l’ajuntament no es capaç de trobar un lloc millor, millor és aquell espai que cap. Tot i això, crec que a la part superior del parc, a la zona que no ocupa l’escola o a la part inferior, a la mena de plaça on hi ha les palmeres, serien uns llocs més adequats, uns espais més apropiats per a que els nens tinguessin espai per córrer sense cap mena de preocupació per part dels pares. El lloc escollit està a tocar la sortida del parc, molt accessible pels més menuts, a banda de que continuen entrant cotxes per allà, especialment els dies de futbol quan Can Solei sembla convertir-se en un aparcament.

L’ajuntament, en aquests temes, es creu autosuficient. No va preguntar als veïns si podien treure l’espai de jocs infantils, no ha tingut en compte les peticions dels mateixos per que es tornin a posar, no consulta els pares quin podria ser l’espai adequat per posar-los de nou… I això un ajuntament amb uns polítics que s’omplen la boca parlant de “participació ciutadana” i de l’interès que tenen que la ciutadania faci seu el parc de Ca l’Arnús – Can Solei.

Càrrecs de confiança

El Punt: El govern de Badalona aprova incorporar 47 càrrecs de confiança

El nou govern de Badalona (PSC, CiU i ERC) va aprovar dimarts, en el darrer ple municipal abans de les vacances, incorporar 47 càrrecs de confiança a l’administració local, xifra que s’incrementarà en els propers dies. D’aquests 47, 11,5 (una persona té mitja dedicació) són de CiU. El PSC i ERC van manifestar que desconeixien quants han estat fitxats pel seu partit. Al ple es va aprovar també un increment del sou de tots els regidors, d’un 10%.

El PSC és la força política que té més regidors (9) i també la que ha fitxat més càrrecs de confiança. Dels 47 que han passat el filtre del ple, 27 dependran de l’alcaldessa o dels regidors socialistes. El PSC, però, té previst incorporar alguna persona més. CiU, segon partit en número d’edils, amb cinc, ha format un equip d’11 persones més un treballador a mitja jornada. ERC, amb un únic regidor i responsabilitat sobre Cultura, Patrimoni i un districte, ha incorporat vuit càrrecs de confiança.

Les negretes són meves. Segurament tindrà una explicació, però, la veritat, resulta curiós que amb un sol regidor, ERC tingui 8 càrrecs de confiança. I això desprès d’haver perdut la confiança de molts dels seus votants. 🙁

Actualització: En Jordi Albaladejo, als comentaris, rectifica la informació de El Punt en quant són quatre els càrrecs de confiança de ERC. A més diu que és fàcil de comprovar “amb la documentació del Ple d’aquest passat dimarts” i mirant la web d’ERC. A la web d’ERC sí he trobat la informació (a més amb noms i cognoms) però a la informació del ple del 31 de juliol que hi ha a la web de l’ajuntament no he estat capaç de trobar cap referència als càrrecs de confiança. Potser ERC pot aconseguir que la informació sobre els plens que l’ajuntament de Badalona posa a la seva web sigui més completa…

Actualització segona (6/8/07): L’Albert explica als comentaris que al seu bloc ha fet una “contracrónica” del ple.

Badalona promourà el negoci immobiliari

Un titular de “el Periódico” del dia 26 de juliol deia: Badalona promourà el negoci immobiliari als barris pobres

Un títol que, de bon principi vaig pensar que seria tendenciós, però o tot l’article ho és, o és preocupant la visió de la ciutat que té l’ajuntament de Badalona 🙁

Alguns paràgrafs:

L’Ajuntament de Badalona vol fer més rendible el negoci immobiliari als barris deprimits perquè considera que, d’aquesta manera, la inversió privada ajudarà a dinamitzar les zones marginals.

No ho acabo d’entendre. Els barris deprimits no s’arreglaran amb més pisos. La qüestió és que si el barri és marginal, als nous pisos aniran a viure immigrants i gent que no tingui recursos, amb el que no s’aconseguirà eliminar la marginació, ans al contrari. A més sembla que l’ajuntament oblidi que la situació del mercat immobiliari no està gens clara actualment i deixar en les seves mans la dinamització de barris marginals ho veig força perillós.

Però el més preocupant de tot és que aquest ajuntament ho vulgui solucionar tot construint pisos. Com poden pensar en que les immobiliàries, que l’únic que busquen és guanyar diners, arreglaran els problemes que ells no són capaços ni d’entendre?

Més:

L’ajuntament creu que les transformacions immobiliàries representen un pes molt elevat per a les arques municipals i que la limitació d’altura impedeix que les immobiliàries aconsegueixin més beneficis i també són un obstacle per a la creació de més vivenda pública.

Ah!, és clar, el que vol l’ajuntament és omplir les arques municipals amb la especulació immobiliària, oi?. I desprès, què? Doncs ja tenim un exemple, el nou “quasi barri” de la façana marítima, creat per pagar la construcció d’un port que Badalona no necessitava ni necessita, no té serveis públics, no té infraestructures, no té res. De fet per no tenir, alguns dels veïns d’aquella zona no tenen ni tant sols un carrer en condicions que els acosti al centre de la ciutat. A més, al final aquests diners, a on aniran? A pagar els innumerables càrrecs de confiança de l’ajuntament?

Més…

Arqué creu que no tota la població exigeix la creació de vivenda pública. “Els joves demanen pisos protegits, però hi ha molta gent a la ciutat que té recursos per pagar un pis de mercat”, va dir l’alcaldessa.

Sense comentaris 🙁

Falcó afegeix que els grups polítics debatran fins on és capaç de créixer Badalona i que els partits reflexionaran sobre la qüestió de la urbanització dels terrenys de Canyet, on l’ajuntament ha detectat que diverses immobiliàries han comprat terrenys tot esperant que es portin a terme requalificacions. “La ciutat (amb uns 220.000 habitants) no pot arribar a 300.000 habitants. Hem de posar un límit al creixement”, va afirmar Falcó.

Però si es construeixen més pisos, el nombre d’habitants creixerà. Ja hi ha unes quantes promocions en marxa, la de l’avinguda Navarra, els nous pisos que acompanyaran el nou i innecessari canal del port, els pisos del cristall al barri de Canyadó, la reurbanització dels voltants de l’illa Can Fradera. Això que jo sàpiga. On posaran el límit?

Un altre tema curiós és el de les immobiliàries que compren terrenys esperant requalificacions. Però qui decideix si es requalifica un terreny és l’ajuntament. Així que les immobiliàries confien en que l’ajuntament requalifiqui els terrenys que han comprat. A canvi de què? Res pot guanyar la ciutat si uns terrenys com els de Canyet, gairebé forestals, es converteixen en cases unifamiliars que és el que sembla que es vol construir allà. Perquè hauria de requalificar els terrenys l’ajuntament? Perquè confien les immobiliàries en aquesta requalificació?

Alguns veïns culpen l’ajuntament d’auspiciar les vivendes precàries als barris degradats. José Martínez, secretari de l’associació de comerciants del passeig de la Salut, explica que el municipi manté una vella norma que exigeix als propietaris de cases petites adjacents que es posin d’acord per executar treballs de remodelació o millores. “Aquesta mesura ha creat degradació urbanística i es manté amb la finalitat que les vivendes tinguin escàs valor quan s’executin les expropiacions”, opina.

I permetre que les immobiliàries guanyen diners amb la construcció de pisos.

Sembla com si l’ajuntament de Badalona tingués interès en que les constructores guanyen diners… I crec que no hauria de ser aquesta la seva missió, no?

Actualització 2/8/07

En Ferran Falcó fa una resposta al seu bloc tant de la meva entrada com dels comentaris que heu deixat. La titula Tornem-ho a explicar i, com sempre, val la pena llegir-la.

Per altra banda, l’Andreu Mas parla al seu bloc del planejament de Canyet, en una entrada que també mereix ser llegida. Això sí, no us perdeu els comentaris!

Roser Castillo

Interessant entrevista a la Roser Castillo (regidora de salud i del districte 7è) ahir, a el Punt. Posa una data aproximada a l’inici de l’activitat al nou CAP de Casagemas (principis del 2008), al nou CAP del Progrés-Raval (primer trimestre del 2009) i confirma la construcció (sense data) de dos CAP nous: el del Gorg i el del Sant Crist. Tot això bo, sens dubte.

Però l’entrevista també té els seus punts foscos, i apunto dos. Pregunta de el Punt (en negreta) i resposta de la regidora:

–A Badalona Serveis Assistencials (BSA) hi ha hagut una fugida de professionals. S’hi ha trobat remei?

–«Hi ha una manca de professionals sanitaris al país. El BSA és una estructura petita, però ha estat capaç d’impulsar projectes que l’Institut Català de la Salut (ICS) es planteja ara. No tothom que treballa al BSA és de Badalona i l’oportunitat que et dóna tot un territori molt més ampli no la podem donar nosaltres, que som una organització municipalista. Si algú té l’oportunitat de treballar en el seu lloc de residència, és difícil de combatre-ho.»

… Doncs jo conec una pediatra que viu a Casagemas i va deixar BSA no fa gaire… Pilotes fora?

I l’altre:

–Ja han aconseguit arribar a un acord amb els veïns que s’oposen al nou edifici de consultes externes de l’hospital?

–«Penso que això ho anirem veient fent camí. Ara estem pendents de la signatura del conveni amb el Departament de Salut, que ens ha de reportar 12 milions d’euros.»

Què és el que anirem veient fent camí? Si hem arribat ja a un acord amb els veïns? Crec que el que hauria d’haver dit la regidora és: “No, no hem arribat a cap acord amb els veïns, nosaltres anem fent i ja veurem”. Que és el que hi ha ara mateix.

Perquè la regidora no parla clarament? No sap? No s’atreveix a dir les coses clares? No sap si s’ha arribat a cap acord amb els veïns?…

Potser, i ara seré dolent, el que volia dir és: “importa poc el que pensin els veïns perquè el projecte es portarà a terme pensin el que pensin”.

L’entrevista sencera: «He perdut competències, és evident, però no em sap greu»

Badalona bitàcola fa 4 anys

El 17 de juliol de l’any 2003 feia la primera entrada a Badalona bitàcola. Tot va començar quan un dia, un company de feina (en César) va decidir crear un blog sobre “cacharritos“. Jo feia temps que tenies ganes d’explicar les coses que no m’agradaven de Badalona i vaig veure en el blog una manera de donar a conèixer les meves opinions.

I fins avui. Soc conscient de les moltes limitacions que tinc, tant d’informació com les pròpies d’una persona que no té una gran facilitat per escriure, però al menys he intentat no ser barroer ni faltar-li el respecte a ningú. I en quan a la informació, doncs segur que m’he equivocat moltes vegades. Però he repetit en moltes ocasions que no em fa por rectificar i, al contrari, si m’equivoco m’agrada que m’ho diguin.

Mai he volgut que Badalona bitàcola fos només el meu blog. I, de fet, he insistit amb unes quantes persones per tal que s’animessin a escriure. Al llarg d’aquests quatre anys han estat 4 persones les que han “picat” i han participat de Badalona bitàcola: La Mercè, en Malf (que malauradament ha escrit molt poc), en capgròs (és fàcil de reconèixer: escriu molt millor que jo) i una nova incorporació: en Victorp.

També he intentat aportar més al internet badaloní i així vaig fer un fòrum que no va durar gaire; des de fa uns mesos funciona (tot i que amb algunes errades) blogs.badabit.org, un intent de poder fer una ràpida ullada als blogs badalonins; i des de fa ja força temps, vaig guardant les fotos de Badalona bitàcola a fotos-badalona.com, una pàgina que és un espai obert per a que qualsevol pengi les seves fotos de Badalona.

Torno però a Badalona bitàcola per donar algunes dades:

  • La mitjana de visites està en unes 105 diàries.
  • Tot i això, durant les festes de maig d’enguany van arribar a ser 657 els visitants en un sol dia.
  • El mes que més vaig escriure va ser el juny del 2004 amb 53 entrades, gairebé dos per dia.
  • Els mesos que menys vaig escriure van ser agost i desembre del 2006, amb només dues entrades cadascun d’ells. Haig de dir que durant uns mesos vaig estar pensant en “aparcar” Badalona bitàcola.
  • En total hi ha 961 entrades i 1281 comentaris (dels quals 324 els he escrit jo).
  • Hi ha 22 subscriptors, es a dir 22 persones que cada cop que s’escriu una entrada al blog reben un missatge avisant-los.
  • La entrada que més comentaris va tenir (35) va estar relacionada amb el peatge que el port fa pagar a aquells que circulen amb el seu cotxe pel carrer Eduard Maristany (El port no és una drecera?).
  • En el primer i segon aniversari del blog em vaig animar a organitzar un concurs. De preguntes sobre Badalona al primer i sobre fotos de Badalona el segon. No van tenir gaire èxit, ara, el premi tampoc era gran cosa… Per l’any vinent (el blog farà 5 anys) m’agradaria recuperar el concurs. Algú s’anima a fer de patrocinador?

El blog no només m’ha servit per donar a conèixer les meves opinions. També he conegut gent, badalonins i badalonines, amb molt d’interès per la seva ciutat i he intercanviat missatges amb gent a la que no conec directament però amb la que no m’importaria gens quedar algun dia per prendre alguna cosa.

Bé, seguiré donant la vara 🙂 Amb intensitat variable, és inevitable, però amb contundència 🙂 🙂 🙂

Entrevista a Josep Duran, regidor d’educació

Ahir El Punt publicava una entrevista amb el Josep Duran, nou regidor d’educació de l’ajuntament de Badalona. Sempre és interessant el que diuen els nostres regidors, al cap i a la fi ells són els que marquen el ritme de la ciutat, i en aquest cas no podia ser menys.

Però vull extreure un parell de trossos que m’han semblat força interessants (en negretes les preguntes de El Punt):

–Badalona està en condicions de complir el compromís de disposar de 810 places públiques de llar d’infants abans del 2010?

–«El pròxim curs tindrem en marxa tres llars d’infants. El curs 2008/2009 tindrem la de Montigalà. Ens en farien falta dues més per arribar a les 810 places. Una seria a l’entorn de Canyadó i l’altra a la zona del port. Però tinc clar que hem de perseguir tenir una escola bressol per districte.»

–I la llar d’infants que l’alcaldessa ha promès a l’avinguda de Navarra?

–«El que està previst és això que dic. A partir d’aquí tindrem temps per planificar bé i parlar amb la Generalitat.»

L’alcaldessa diu que es construirà una llar d’infants a l’Avinguda Navarra i el regidor d’educació diu que no està previst. Aleshores, es construirà o no es construirà?

–L’Artur Martorell està preparat per tenir la nova línia?

–«L’escola no està preparada, així que haurem de prescindir d’alguna aula. També hi ha l’alternativa, la que jo voldria, que és col·locar temporalment un mòdul prefabricat de dues classes. M’haig de reunir amb la Generalitat.»

Em sembla que no hi ha alternativa bona. No es pot deixar fora als nens als que se’ls ha assignat l’Artur Martorell, no es bo que es perdin aules i tampoc és bo que es facin servir mòduls prefabricats. I el problema s’anirà agreujant amb els anys… Fins quan?