Merce Rius i Montse Juárez: tanto monta?

Fa unes setmanes, la presidenta de l’AVV de Can Solei va demanar a la regidoria del districte el fer una reunió per tractar uns quants temes que tenim pendents. La reunió es va convocar per dimecres 18 de setembre, però a darrera hora es va traslladar al dia 25 per problemes amb l’agenda de la regidora.
El dia 25, però, a l’hora de la reunió només es va presentar la coordinadora del districte, la Montse Juárez, de nou per problemes d’agenda de la Mercè Rius.
A la passada legislatura, la regidora del districte era, precisament la Montse Juárez. Ara és la coordinadora, però en la pràctica, sembla que faci ara les mateixes tasques que feia quan era regidora. Segur que la Mercè està per sobre marcant prioritats, però la tasca del dia a dia, que abans la feia la Montse, ara la continua fent la Montse.
No puc valorar la importància dels motius pels quals la regidora del districte no ha pogut assistir a una reunió a la que estava previst que hi anés, perquè no en tinc ni idea de quins són. En qualsevol cas per a ella eren més importants que una AVV del barri de la qual és regidora. De fet, no és el primer cop que la regidora no assisteix a una reunió amb l’AVV a la qual es suposava que havia d’assistir…
Segurament ella no opinarà de la mateixa manera, però per a mi la Mercè té masses càrrecs i no fa tota la feina que hauria de fer a la ciutat que paga el seu sou.
Afortunadament tenim a la Montse Juárez que té el districte per la ma, però  potser hauria de ser la Montse la regidora…

Des de fa uns dies un badaloní té en marxa una creuada a favor de que s’incrementi el nombre d’autobusos que pugen al tanatori, especialment els caps de setmana que, si no ho he entès malament, no hi ha servei.

Fins aquí i sense conèixer bé la qüestió, tot correcte. El “problema” és que per explicar la situació fa correus massius a associacions de veïns, mitjans de comunicació i altres, deixant totes les adreces de correu a la vista. Això darrer no és gens maco i sempre és aconsellable, quan s’envia un correu electrònic a un conjunt de gent que no es coneix, el posar les adreces de correu a l’apartat de “còpia oculta”.

Això li vaig fer saber a l’interessat ahir mateix amb un correu electrònic i s’ho va prendre tant malament que m’ha contestat amb còpia als mossos d’esquadra dient-los que prenguin nota del missatge sospitós i a mi que no em torni a posar en contacte amb ell.

Em sap greu que s’ho hagi pres així, però com que m’ha demanat que no em torni a comunicar amb ell no ho faré. Tot i això, si algú llegeix aquesta entrada i el coneix, li pot dir que faci una ullada a aquests enllaços:

I ja posats, si us plau, si heu d’enviar correus a molta gent que no es conegui entre sí, feu-lo amb “còpia oculta”. És més “maco”.

Moció de censura?

Fa ja alguns mesos, desprès de votar en contra de l’ajut pels llibres de text que proposava el PP, l’oposició va reunir-se, a instàncies d’ICV, per tal d’impulsar un moció de censura contra l’actual alcalde. L’encontre va acabar malament, amb un enfrontament entre CiU i ICV que fa difícil pensar en que tornin a seure algun dia per parlar d’aquest tema. Tot i això, en política tot pot passar i el tema ha tornat a sortir aquests dies desprès de la desimputació del Ferran Falcó.

De fet, el dia 6, segons El Punt, el Ferran Falcó descartava la possibilitat de tirar endavant una moció de censura contra l’actual alcalde i uns dies desprès, segons La Vanguardia, ja no ho descartava tot i que ho creia que el moment ja havia passat. Així què, ves a saber.

Però, realment l’interessa a l’oposició tombar ara al Garcia Albiol? I a Badalona? I més endavant?. Ara mateix, dubto molt que ni a CiU ni a ICV els interessi una moció de censura que donés l’alcaldia al PSC. En Jordi Serra (que té el seu blog més aviat abandonat) no té bona imatge a la ciutat, està imputat per un suposat desallotjament irregular al 2010 i va ser l’impulsor del plantejament urbanístic de la Illa Fradera que ara el TSJC ha anul·lat per varis motius. Per acabar-ho d’arrodonir, la Sindicatura de Comptes en un informe publicat recentment (arxiu pdf), afirma que al 2009, amb el Jordi Serra com alcalde, l’ajuntament va presentar una situació dels comptes municipals més favorable de la realment existent, amb una diferència de 35,62 milions d’euros. Vaja que jo descartaria una alternativa del PSC amb el Jordi Serra.

Hi ha altres alternatives. El PSC amb un altre candidat (que en té), ICV amb el Carles Sagués o CiU amb la Mercè Rius (en Ferran Falcó sembla més “integrat” al Parlament). De les tres, sincerament, la que veuria més probable seria la primera, perquè no veig a ICV i CiU disposats a cedir a l’altre l’alcaldia (ni al PSC a cap de les altres dues formacions). Però vaja tot sembla força improbable.

I a Badalona? No ho sé. És evident que guanyaria en algunes coses. Però no tinc clar si una moció de censura no donaria més vots al PP a les properes eleccions. I, aleshores, tants canvis segur que no serien bons per la ciutat.

Més opinions?

Ferran Falcó exculpat

Finalment, desprès de vuit anys, el Ferran Falcó ha deixat d’estar imputat. Ara queden en “mal lloc” tots aquells que durant aquest temps l’han posat traves pel fet d’estar imputat. Tan malament que el Ferran ha dit que ara ja no vol parlar d’aliances per fer fora al PP de l’ajuntament de Badalona amb aquells (ICV) que al seu moment no les van voler pel fet d’estar ell imputat.

El pitjor de tot és que ni el Ferran ni ICV són culpables de res. Els culpables són aquells que no fan tot allò que està a les seves mans per a evitar que una persona estigui 8 anys imputada gairebé sense dret a defensar-se.

Felicitats al Ferran per la “desimputació”, i, ara, a seguir treballant per Badalona.

Enllaços:

Guàrdies de barri

Lloguer d'un "habitatge" d'una habitació.
Lloguer d’un “habitatge” d’una habitació al carrer del Carme.

Fa un temps, passant per un passatge de Dalt de la Vila vaig veure un rètol indicant que hi havia un habitatge en lloguer. Em va cridar l’atenció perquè era una de 5 portes on només es veia la porta i una petita finestra. I vaig voler veure, al cadastre, com eren aquests pisos i vaig descobrir que a banda de tenir entre 30 i 40 m2, en realitat no eren habitatges, sinó oficines.
Bé, no li vaig donar més importància fins fa uns dies que vaig veure un altre anunci que em va cridar l’atenció. En aquest cas era al carrer del Carme i, de nou, al cadastre apareix com “oficines”.

Total, un parell de dies després, parlant amb un conegut, vaig passar per davant d’aquest darrer habitatge i li vaig comentar que pensava que no era legal llogar com habitatges espais declarats com a oficines. Ell em va contestar que si fos així els Guàrdies de Barri ho haurien denunciat, ja que al cap i a la fi coneixen bé el territori. No em vaig parar a pensar si el que deia ho deia seriosament o en broma, perquè, ràpidament li vaig respondre que al meu barri hi ha un taller de cotxes que té una entrada que fan servir sense tenir el gual corresponent (tenen un cotxe adequadament aparcat davant la porta i el treuen i el tornen a posar quan cal). Li vaig fer notar que si els Guàrdies de Barri fossin capaços de detectar un habitatge “il·legal”, haurien d’haver vist des de fa temps que aquest taller no té el gual en regla. El meu conegut va riure i es va acomiadar de mi…

El nyap dels llibres de text

Durant la campanya electoral a les darreres eleccions municipals, el PP va prometre que les famílies dels nois i noies de Badalona no haurien de pagar els llibres de text perquè aquesta despesa la cobriria l’ajuntament. No va caldre que passes massa temps per a que la realitat tombés aquesta promesa de fantasia. Ja el primer curs del mandat, el PP va dir que no tenia temps per preparar els diners per poder complir el seu compromís. I un cop posats al segon curs van afirmar que, pagar-ho tot no ho pagarien, però que al menys donarien un ajut a les famílies. Vaja, seguien sense complir la seva promesa, però oferien alguna coseta a canvi. Això sí, només per a un curs que els diners no donaven per a més.

L’oposició no va veure bé el projecte i van decidir tombar la iniciativa (ple extraordinari del 12 de febrer de 2013). Ells, afirmaven, volien anar més enllà. Volien estendre la socialització dels llibres de text que ja es porta terme a força èxit a algunes escoles de la ciutat. Bé la idea és bona però ja va començar malament. Per justificar el seu vot, els principals partits de l’oposició van afirmar:

Finalment, Falcó ha explicat que aquest matí el seu grup ha participat en una reunió amb representants de les escoles públiques de la ciutat per a analitzar la situació del projecte i explorar possibles alternatives, un tipus de trobades que es té intenció de continuar la setmana vinent amb els centres concertats. (CiU (7/2/13)

La socialització de llibres és doncs un sistema sostenible i socialment responsable. Això és el que proposarem al Ple del proper dimarts després de d’haver-ho consensuat amb les associacions de pares i mares de Badalona i amb els centres educatius, públics i concertats, segons el model que segueixi cada escola i amb llibertat per portar-lo a terme com s’ha fet exitosament a 27 centres, alguns des de fa més de 10 anys. PSC (10/2/13)

“Per això ens oposarem a l’electoralisme car i barroer del PP i presentarem una alternativa, ja explicada aquest matí a representants de les famílies i equips directius, que estic segur farà consens entre la majoria del Ple Municipal i de la Comunitat Educativa” manifesta Carles Sagués. ICV (8/2/13)

Però resulta que l’afirmació del PSC de que s’havia reunit i consensuat amb les associacions de pares i mares de Badalona, és com a poc, incerta perquè amb l’AMPA de l’escola dels meus fills no es van reunir. Tampoc ho van fer els representats de CiU ni abans ni desprès de la moció. I ICV, que afirmava haver-se reunit amb representants de famílies i equips directius, tampoc va tenir en compte a les famílies de la nostra escola. Serà que no som badalonins o que no existim o, simplement, que tots els grups municipals tenien una idea clara del que anaven a fer i al final el que poguessin opinar o no les famílies tant els hi feia.

Al final l’oposició va aconseguir, al ple del 26 de febrer de 2013, que s’aprovés la següent moció:

1. Incrementar en 450.000 euros la partida corresponent al programa de socialització i/o
reutilització de llibres de text i material didàctic i pedagògic d’us habitual a l’aula.
2. Encarregar a la regidoria d’educació que en un termini no superior als 15 dies, elabori
una proposta marc que seguint el model que fins ara ha aplicat la Generalitat, reculli el que
s’expressa en aquesta moció i per tant ofereixi als centres sostinguts amb fons públics, la
possibilitat d’iniciar projectes de socialització i/o reutilització i permeti integrar-hi els
diferents nivells dels ja existents.
3. La proposta que ha d’incloure procediments, quantitats econòmiques i les diferents
particularitats a tenir en compte, es presentarà a tots els grups polítics representats al Ple i,
amb el consens d’aquests, s’iniciarà de forma immediata, el procés de debat amb la
comunitat educativa de les escoles sostingudes amb fons públics. Alhora de fixar el procés
de debat i reflexió, es tindrà en compte el calendari per garantir que el pla sigui d’aplicació
el proper curs 2013-14.
4. La proposta serà compatible amb qualsevol altre tipus d’ajut individual o col·lectiu, extern
o del propi Ajuntament, al que es pugui optar.
5. Enviar la present moció a la Federació d’Associacions de mares i pares, a les
associacions de mares i pares de les escoles públiques i concertades, a la Junta de
directors i directores dels centres públics, als consells escolars, als titulars dels centres
concertats, , als sindicats més representatius, a la Federació d’associacions de veïns i als
membres del Consell Escolar Municipal no inclosos en els sectors anteriors.

Moció que el govern de la ciutat ha decidir “obviar”, amb el que el proper curs no hi haurà, tampoc, cap ajut pels llibres de text de les famílies badalonines.

Dos apunts per acabar. El primer és el fet que al ple ordinari van prendre la paraula dues persones, el Senyor Juan Manuel Dorado Vaz, en rep. AMPA Escola Ítaca i la Senyora Mª Dolores Campanya Sánchez, mare d’un alumne del col·legi Feliu Vegués, tots dos demanant l’ajut que el PP s’havia compromès a donar i que l’oposició va tombar. El segon és que resulta sorprenent que no hagi cap manera d’obligar al govern de la ciutat a complir les mocions aprovades al ple.

Això sí, l’oposició té en les seves mans la possibilitat de fer fora al PP del govern de la ciutat i fer el que el PP no vol fer. Si són capaços de posar-se d’acord, es clar.

El nyap del Centre Cultural El Carme

El Centre Cultural El Carme vist des del carrer del Temple
El Centre Cultural El Carme vist des del carrer del Temple
I govern i oposició tenen cadascú la seva part de culpa.
El Centre Cultural el Carme havia de ser un equipament tipus centre cívic amb “una gran sala d’actes, una sala d’exposicions i serveis, espais per a la gent gran, una ludoteca infantil, un espai per a joves amb una sala tecnològica, sales d’estudi, aules grans i petites i una zona per a tallers” (El Tot, El Punt, barcelonesjove.net, La Xarxa)
La idea estava bé (tot i que a mi l’edifici no m’agrada) però el govern del tripartit badaloní només va pensar en l’embolcall i va deixar córrer el contingut i el manteniment, que han estat al final les dues excuses que han fet possible que l’equip de govern del PP hagi decidit canviar l’us que havia de tenir l’espai.
Al final i malgrat l’esforç de nombroses entitats d’aconseguir un pla d’usos del local adequat a la proposta inicial, Badalona ha perdut l’oportunitat de tenir un centre cultural que podria haver estat un bon aparador de la ciutat. A canvi, tindrem alguns cursos de la Universitat de Barcelona, sempre i quan al final la Universitat no es torni enrere (com ja va passar amb l’edifici de la Caci) ni els permisos mal tramitats no posin algun altre impediment.

Badalona i les bicicletes

Anava a començar per una altra cosa, però la prohibició instaurada aquesta setmana, de circular en bicicleta per la Rambla de Badalona m’ha animat a iniciar aquest conjunt d’entrades per aquest tema.

Com diu la regidora del Districte primer, la Mercè Rius al seu blog, la regulació, una regulació sensata, de circular per les voreres de la ciutat en bicicleta existeix des de l’aprovació de l’Ordenança Municipal de Civisme de Badalona. En concret al Capítol IV, Secció 5, Article 52 diu:

La circulació amb bicicleta, monopatins, patins i patins en línia es farà sempre a la velocitat del pas humà quan comparteixin espais amb vianants. En els espais molt concorreguts, no és permès de circular amb qualsevol dels mitjans indicats i, pel que fa a les bicicletes, han de ser conduïdes a peu. En tot cas, caldrà adoptar sempre les condicions de conducció necessàries a fi d’evitar riscos per a la circulació d’altres vehicles i de persones.

Per tant, fins ara, a la Rambla es podia anar amb bicicleta, a pas de vianants si havia poca gent i desmuntat si n’hi havia molta. Una norma cívica, parlada i pactada amb els ciutadans que vam participar de l’elaboració de la normativa de civisme i que ara el govern de la ciutat ha decidit passar-se pel forro, simplement perquè, en realitat, és incapaç de fer complir la normativa per no posar els mitjans per fer-ho.

De fet, a l’escrit de la Mercè Rius hi ha un paràgraf que subscric quasi totalment:

una persona que surti del carrer d’en Prim i vulgui anar a l’estació en bicicleta té dues opcions. O ha de recular fins a Riera Canyadó, creuar la via pel pas soterrat i circular per la banda mar fins a l’avinguda Martí Pujol, fent més del doble de trajecte del que havia de fer inicialment, o té la opció, més curta, de passar pel carrer Magatzem, havent de circular per un tram del carrer del Mar, on es poden provocar més conflictes que els que ara hi hauria a la Rambla. Cal que aquesta persona pugui circular per la Rambla, a una velocitat igual o inferior a la dels vianants, tal i com estableix l’ordenança de civisme, i per tant garantint la seguretat de veïns i vianants i la seva pròpia.

I és que jo faig sovint aquest itinerari però en sentit contrari: passo pel soterrani del carrer del Mar i vaig a buscar el carrer de Banyoles creuant la Rambla (sempre i quant no em passi que hi ha un cotxe i una moto aparcats plegats al carrer Banyoles i no es pugui passar amb la bici). No dic que no pugui baixar de la bici, però és absolutament innecessari i arbitrari.

Però si aquest fora el gran problema de l’us de la bicicleta a Badalona podríem ballar d’alegria. Em fa gràcia l’escrit de la Mercè Rius, perquè tot i tenir tota la raó, en realitat ella i el seu partit van fer poca cosa a favor de les bicicletes quan estaven al govern de la ciutat. A tall d’exemple, el nou passeig marítim es va projectar sense tenir en compte que havia de tenir un carril bici que sí constava en el pla de la Ronda verda. En conseqüència quan el passeig va estar acabat es va pintar un carril bici que en alguns punts desapareix per convertir-se en espai compartit amb vianants on, segons la normativa de civisme, a l’estiu durant moltes hores, el ciclistes haurien de baixar de la bicicleta.

També em crida l’atenció de la Mercè Rius, el fet que sent vicepresidenta de la “Red de Ciudades por la Bicicleta”, i regidora del districte primer, no s’hagi preocupat per la senyalització, inexistent, de la Ronda verda des de Sant Adrià fins al carrer del Mar.

Resumint, la Mercè Rius té raó, el que ha fet l’ajuntament a la Rambla és un nyap (un més dels que col·leccionem a la ciutat), que s’hauria solucionat de manera més cívica fent complir l’ordenança de civisme. Però, ja que estem, seria d’agrair una mica de coherència i una major preocupació, per part de la Mercè, per la situació de la bicicleta com a mitjà de transport a la ciutat de Badalona i al districte primer.

Torna Badalona bitàcola?

Avui Badalona bitàcola (badabit) faria 10 anys. Sí, dic “faria” perquè, en realitat fa ja més d’un any que està quasi abandonat. No és perquè no tingui res a dir, és, en la pràctica un cúmul de coses que han fet que el blog hagi quedat relegat a un darrer terme.
Fa uns dies, però, vaig recordar que badabit feia avui 10 anys i vaig pensar que podria ser un bon moment per recuperar-lo. Coses a dir tinc i alguna responsabilitat que fins ara tenia ja no la tinc amb el que, tot i no tenir massa temps lliure sí tinc més llibertat per escriure sense que ningú interpreti la meva opinió com l’opinió d’una determinada associació.
El títol d’aquesta entrada, però és clara. Intenció n’hi ha, falta que tingui els ànims. De moment però, i com a celebració dels 10 anys del blog, durant els propers 10 dies publicaré una entrada diària, donant la meva opinió sobre la ciutat.
Demà més!