Aquestes són unes fotos fetes avui mateix, al talús del berenador de Can Ruti. Només han sobreviscut 2 arbres petits al procés, d’un total de 30 que segons la Mercè Rius es van trasplantar allà.

1. Espero que l’Ajuntament n’hagi aprés, i que abans de tornar a requalificar un terreny boscós, pensi bé en el que està fent. De què nassos serveix la moguda de la Festa del Bosc si a la mínima de canvi la reforestació resulta ser només una pantomima?
2. Realment és molt possible que l’hospital necessiti créixer més al llarg dels anys. Si us plau, senyors de l’ajuntament, sigueu inflexibles amb la protecció del bosc de Badalona: no en tenim gaire. Busqueu alternatives al creixement horitzontal de l’hospital: pàrquings soterranis, edificació a sobre dels mateixos…
3. La manera de redistribuir els arbres hauria d’haver estat més acurada. S’han replantat en racons dispersos, i en el cas del talús de berenador evidentment no es tracta d’un lloc adient per a posar-los.

Aquí poso unes fotos d’altres arbres trasplantats, propers a una altra zona on tenim altres arbrets. Com es pot apreciar tots estan secs.

Ah, per cert, m’agradaria saber quins barroers han fet el trasplantament. Més que res per no contractar-los mai en cas que tingui necessitat de jardiners. Espero que s’informi degudament a Serveis de Territori, a l’ICS, i a qui calgui, de que l’empresa de jardineria l’únic que ha fet, aparentment, ha estat robar-li els diners descaradament, i robar-nos-els a tots.

De moment, nosaltres hem perdut uns arbustos que ja formaven part de les nostres vides, especialment dels nostres fills, que estan molt dolguts; també hem perdut les ganes de tornar-hi, a la Festa del Bosc; Badalona ha perdut una zona de futur bosc; moltes persones han perdut els seus arbres; s’han llençat a les escombraries centenars de litres d’aigua per regar-los; s’han malgastat diners públics… I, als nostres ulls, l’Ajuntament ha caigut una mica més en la ja empobrida credibilitat que ens mereixia.

Èxit de participació és la frase que defineix la Festa del Bosc d’aquest any. Tot i que l’hora d’inici eren les 10:30, a les 10:15 la cua per recollir la tarja i les cintes que et donaven dret a plantar un arbre era tan gran, que l’organització es va veure obligada a iniciar ja les activitats. Resultat, a les 12 ja no quedaven arbres per plantar.

És evident que la Festa del Bosc és una activitat arrelada entre la població badalonina. Una bona publicitat, feta amb més temps que altres anys, molt bon temps, moltes activitats – cada any més – i el fet que sigui tot gratis, sembla animar a la gent a participar d’aquesta jornada lúdic-festiva on el més important, no ho oblidem, és que fem nostra la Serralada de Marina, col·laborant amb la seva reforestació.

Si fem un petit balanç, des d’un punt de vista molt personal, podríem dir que a la banda negativa teníem:

• El transport: L’ajuntament va convidar als badalonins a pujar en autobús tot lliurant bitllets gratuïts, però no va reforçar el servei d’autobusos, amb la qual cosa l’espera era de 20 minuts i, a més, anaven plens de gom a gom. Per acabar-ho d’arrodonir molts bitllets lliurats no funcionaven… Afortunadament els conductors dels autobusos s’en feien càrrec de la situació.
• Les cues: A l’hora de recollir la tarja i les cintes per plantar els arbres, en el rocòdrom, en la paradeta del maquillatge, per agafar el trenet, per agafar l’esmorzar i a la tirolina.

I a la part postiva:

• L’alta participació i bon ambient general.
• El gran nombre d’activitats diferents, algunes amb cues, altres com la 6, 7, 8 i 9 amb molt poques o sense.
• Molts voluntaris de diferents entitats, col·laborant en l’organització.

Quant a les cues, les de les activitats són poc solucionables (bé sempre es pot fer alguna cosa: al maquillatge una persona més, a la tirolina donar preferència als nens) però al repartiment de targes i cintes pels arbres, que acostuma a tenir molta cua, potser es podria mirar de fer alguna cosa. El problema és que no només es reparteixen les targes i cintes, sinó que també és dóna tota la informació de la jornada. I això és el que fa que s’acumuli la gent. Potser una possible solució fos posar un cartell amb tota la informació i la ubicació de les zones de reforestació. Ja sé que sovint la gent no llegeix i que si llegeix igualment pregunta… Però potser ajudaria.

Realment l’organització d’aquest esdeveniment és molt complicada. Moltes activitats, molts voluntaris, empreses, associacions col·laboradores, moltes coses que posar a punt i molta feina a fer. El resultat pot ser és millorable, però sens dubte és molt bo.

En fi, tot i els petits inconvenients, és una jornada que miro de no perdre’m des de fa ja uns anys 🙂

I per acabar, un parell de fotos: