Mostra totes les entrades de Badalona bitàcola

Què aporta Badalona al país?

De la Revista de Badalona d’octubre de 2010

El Mur és una secció oberta als joves de Badalona perquè diguin que pensen de la ciutat.

Una llista d’aportacions segons els alumnes de l’institut Júlia Mingell. He posat totes les coses que diuen i, a continuació el nombre (si és major que 1) que apareixen:

  • La platja, 15 cops
  • Centres comercials, 9 cops
  • Museu i Restes romanes, 6 cops
  • El bàsquet i la Penya, 5 cops
  • La Serralada de Marina, 3 cops
  • Cultura, 3 cops
  • Las persones, 3 cops
  • La Capital de la Cultura Catalana, 2 cops
  • El pont del petroli, 2 cops
  • La Rambla, 2 cops
  • L’Anís del Mono
  • Sant Jeroni de la Murtra
  • Teatre
  • Piscines
  • Activitats esportives
  • Transport
  • Botigues
  • Instituts
  • Restaurants
  • El clima
  • La plaça de la Vila

No és una enquesta científicament rellevant, però la trobo molt interessant. Què trobeu a faltar?

Senyalització de les zones 30

Des de fa un temps l’ajuntament de Badalona està promocionant la creació de zones 30; zones de velocitat màxima 30 km/h, pensades per “racionalitzar” el trànsit. En general s’estant convertint a zones 30, parts de la ciutat que no són de pas (és a dir, on, en teoria, només haurien de circular els veïns i poca cosa més) i, per tant, zones on aquesta limitació de velocitat no representa cap problema. A més, d’aquesta manera també és vol prioritzar l’us de la bicicleta com a transport.

Totes les zones 30 que conec a Badalona tenen sentit i, a més, quasi totes estan molt ben senyalitzades. En general la senyalització de la zona 30 pot ser o bé un pas aixecat (a nivell de la vorera) amb un senyal vertical que indica la zona 30 i (en alguns llocs) una senyal de màxim 30 pintada al terra o bé un pas normal amb una senyalització vermella molt llampant al terra indicant el màxim 30.

Les zones 30 més antigues tenen una senyalització menys visible que les noves, així que poc a poc l’ajuntament ha anat millorant aquest aspecte, la qual cosa és d’agrair.

Continua la lectura de Senyalització de les zones 30

Badalona desprès de la tempesta (platges del Pont d’en Butifarreta i dels pescadors)

Continuo amb les fotos de la platja de Badalona tras la tempesta de fa unes setmanes.

A continuació teniu fog de la platja del Pont d’en Butifarreta i de la platja dels pescadors. En general es veuen força bé tot i que es nota la pèrdua de sorra.

Fotografia de la platja on es veu com les onades arriben a tocar els edificis
Platja del Pont d'en Botifarreta

Continua la lectura de Badalona desprès de la tempesta (platges del Pont d’en Butifarreta i dels pescadors)

La nova web de Badalona (en proves)

http://proves.badalona.cat/portalWeb/

Sí, sí, de fet és la nova web de l’ajuntament (en proves), però tal com està pensada no crec que sigui massa agosarat dir que és la web de la ciutat.

Un breu passeig per aquesta web ens permet veure que és part d’un projecte molt ambiciós i que el dia que funcioni serà realment una web moderna i molt útil. La ciutat sencera (i jo crec que l’ajuntament particularment) guanyarà molt amb aquesta web ja que permetrà fer alguns tràmits en línia i que promet obrir l’administració als administrats.

Només li trobo una pega i és que la web no és accessible. Pot semblar una tonteria, però si bé estem acostumats a que en qualsevol obra pública es facin rampes per a cadires de rodes, sembla mentida que això mateix no es tingui en compte quan es fa una web pública. I el problema és que el símil arquitectònic serveix molt bé. Igual que si en un carrer no es té en compte la rampa, fer-la a posteriori representa llençar els diners, en el cas de la web no fer-la accessible quan es crea, representa gastar molts diners si després es vol rectificar. I badalonins, som totes i tots, independentment de la nostra procedència, religió i condició física. oi?

La nota de premsa de l’ajuntament: En marxa el nou portal web de l’Ajuntament de Badalona, en fase de proves

La platja després de la tempesta

Com sabeu, a mitjans de mes vam patir uns dies de fort vent i pluja. Com sempre que es dóna aquest temps la platja pateix una baixada de la quantitat de sorra que no sempre es recupera de forma natural. Durant uns dies aniré posant fotos de diferents zones de la platja tal i com van quedar després de la tempesta.

Les fotos les vaig fer el divendres 15 d’octubre, però fins ara no he tingut temps per penjar-les.

Començo amb la platja dels Patins a Vela, la més petita de Badalona, situada entre el carrer del Mar i l’avinguda Martí Pujol. Començo amb aquesta perquè és possiblement on és més visible el resultat del temporal.

Foto de la platja dels Patins a Vela on es veu el col·lector que queda descobert a mitja platja.
La platja i el col·lector.

Com es pot veure a la fotografia, el col·lector de Llevant ha quedat gairebé al descobert deixant una imatge molt trista de la platja. Pel que sé, l’ajuntament ja està treballant amb aquest tema, però falta per veure com ho solucionaran, no deu ser fàcil.

He buscat una fotografia que pugui reflectir la diferència respecte a abans del temporal, però la que he trobat no està feta des del mateix angle i no es veu igual, però per tal que us feu una idea servirà. Està feta fa dos anys justos, des del Club Natació Badalona i es veu la tapa de la claveguera.

Fotografia on es veu la tapa de la claveguera que ha quedat al descobert.
Foto feta a l'octubre de 2008 des del Club Natació Badalona.

La Penya a concurs de creditors

Ho deia ahir “El Periódico”: El deute força el Joventut a sol·licitar concurs de creditors

Un deute acumulat de 10 milions d’euros obligarà el Joventut a presentar davant el jutjat un concurs de creditors, la denominació actual del que abans es coneixia com a suspensió de pagaments.

La Penya deu cinc milions d’euros a Caixa Laietana, tres milions al Ministeri d’Hisenda, i dos a “La Caixa”. El més curiós és que una part d’aquest deute prové de les dues operacions immobiliàries que la Penya no ha pogut portar endavant: el supermercat al Mas Ram i l’escola (que ja és segur que no es farà) a Canyet. Poc pensades estaven aquestes dues operacions que de moment no han fet més que agreujar la situació financiera de l’entitat.

L’Andreu Mas explicava al seu bloc, fa un parell de dies, que el 15 d’octubre sortirà el tercer número de la Revista de Badalona amb informació sobre la “inquietant situació econòmica de la Penya”. Molt em sembla que la realitat ha anat més ràpida que la publicació de la revista, però segur que la informació ajudarà a entendre la situació.

Actualització 12/10/10:. El Punt: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/53-basquet/315605-mesura-durgencia.html

Sport: El Joventut se prepara para pedir la suspensión de pagos

Badalona d’avui – Badalona d’ahir

Ahir divendres, quan tornava de la feina, vaig aprofitar per passejar una estona pel Pont del petroli. Haig de reconèixer que va ser una bona decisió mantenir aquesta infraestructura. Per mi val els diners que va costar la seva restauració.

La qüestió és que vaig aprofitar per fer dues fotos que feia temps que volia fer. Estan fetes des del Pont del petroli mirant cap a Badalona. I representen la Badalona d’avui i la Badalona d’ahir. Segur que les sabeu diferenciar.

Fotografia de la zona antiga de Badalona. Es poden apreciar les esglesies de Sant Josep i Santa Maria
La Badalona d'ahir

Foto de les noves construccions de la zona del port.
La Badalona d'avui

Veieu la diferència? A la foto de la Badalona “vella” es poden veure les esglésies de Sant Josep i Santa Maria, a Banda de gairebé quasi tota la ciutat.

La Badalona nova, la de la modernitat, la del port, només té façana.

La ràdio no és el meu fort :(

Avui m’han fet una entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona, dins d’un apartat setmanal del programa Ciutat Oberta, dedicat als blocs badalonins. El programa s’emet els dilluns a les 12:30 (si no m’equivoco) però donat que jo a aquelles hores no puc ser-hi l’hem gravat avui.

Doncs bé en 15 minuts que ha durat l’entrevista he dit dues barbaritats que no puc deixar d’explicar abans ningú senti el programa.

La primera, la més gruixuda i que he demanat que, si us plau, tallin, és que crec que he dit que tinc el bloc des del 1993. No m’acabo de creure que hagi dit això, però molt em sembla que sí 🙁 I és absolutament impossible entre d’altres coses perquè podem parlar de la web precisament des d’aquell any i la seva popularitat no va arribar fins uns quants anys desprès.

No costa gens comprovar que el bloc existeix des del 2003, no tinc ni idea com m’ho he fet per dir malament l’any!

L’altre barbaritat ha estat quan m’han preguntat el nombre de visites del bloc. Sense pensar-m’ho gens he dit unes 100 diàries. Només cal baixar al peu del bloc i clicar la bola blava per comprovar que és mentida i que, amb sort, arribo a les 50 diàries. Aquí l’explicació és una mica més fàcil. 100 visites diàries són les que arriben durant el mes de maig, mes en que molta gent busca informació sobre les festes de maig. Com que no acostumo a mirar-me el nombre de visites (no és un tema que em preocupi gaire), la dada que jo tenia en el cap és aquesta perquè crec que la darrera vegada que em vaig mirar el nombre de visites del bloc va ser al maig.

El pitjor és que no és el primer cop que parlo per la ràdio (sempre ha estat per altres temes, mai pel bloc) i crec que mai m’havia sortit tant malament.

Estic avergonyit 🙁

La Badalona “angoixada”

Ahir diumenge, al seus fulls de “Vivir” La Vanguardia publicava un molt interessant article sobre Badalona i els “problemes” de la immigració. Recomano la lectura sencera, però vull destacar alguns paràgrafs, tot i que, ja adverteixo, no en tots comparteixo el que diuen. Només una part de l’article està disponible, la resta és de pagament, però crec que val la pena llegir encara que sigui només la part que no és de pagament: Qué ocurre en Badalona

Badalona se ha convertido en un banco de pruebas donde algunos estrategas experimentan con una mezcla volátil: política e inmigración. Y los medios, volcados en la cacería de lo inmediato, olfatean la pólvora como nadie.

Important apreciació. Els polítics fan la malifeta, els mitjans l’amplifiquen i els ciutadans paguem els plats trencats 🙁

Las causas de este hecho diferencial badalonés son múltiples pero casi todo el mundo –incluidos algunos de los gestores del ayuntamiento gobernado por una coalición de PSC y CiU– admite que desde la Administración se ha actuado tarde y sin el vigor político que precisa el momento. El socialismo badalonés hace tiempo que ha perdido pie en el aparato político catalán.

Que el socialisme badaloní no té peu a l’aparell català no és nou, que això pugui afectar a la política local em sembla vergonyós. Però, realment és així?

La defensa de la multiculturalidad ha justificado a menudo la inopia hasta agotar la paciencia de muchos vecinos que han visto como los barrios que ellos mismos construyeron han vuelto, otra vez, a escenas que ellos dejaron atrás en los sesenta. La frustración en lugares como La Salut, Artigues o Sant Roc es grande. La impresión de que les han abandonado a su suerte, total.

Miquel Jurado

Militante del PSC en la transición, más tarde cargo de confianza de CiU, activista vecinal de larga trayectoria. Hoy es el embajador del líder del PP de Badalona, Xavier García Albiol.

Afirma:

“Llenamos los agujeros que han dejado otros”.

Val, d’acord, però, amb què omplen els forats?

Seguim.

En el Centre, las tradicionales élites de la ciudad temen por igual a los rumanos –a veces menudean por la calle del Mar– y al severo descrédito de algunos discursos de la emergente derecha local.

Vendrell es categórico: “En mi barrio hay racismo. ¿Cómo no si en la calle tienes la sensación de vivir en Marrakech?”. En pocos años, las zapaterías, tiendas de moda y relojerías de la calle Xile dieron paso a una sucesión de locutorios, puestos de kebab y carnicerías halal.
Vendrell admite que algo ha mejorado en los últimos tiempos (de hecho, el jueves pasado desahuciaron a un rumano en el barrio), pero está convencido de que “esto se ha empezado a mover porque los del PP han apretado a los socialistas”.

El patriarca de los gitanos de Sant Roc, el Tío Manuel, dice que “aquí los problemas los arreglamos nosotros. Les llevamos treinta años a los gitanos rumanos, y les enseñamos a comportarse, a no tirar la basura por la ventana. La cosa ha mejorado. A los primeros ya los hemos educado”. Y el que no atiende a razones puede ser desterrado.
Manuel es tal vez el más crítico con la estrategia política del PP. “Está azuzando a la gente. Eso no está bien. Lo de Francia tampoco. Nos están metiendo a todos en el mismo saco, en el de los delincuentes. Y eso es un paso atrás”, advierte.

L’eurodiputada Sanchez-Schmid

lleva dieciséis años trabajando en programas de integración de gitanos, “en especial –explica– de los niños”, desde el Ayuntamiento de Perpiñán. Y en el Parlamento europeo comparte con húngaros, búlgaros y rumanos una comisión para mejorar sus condiciones. Convencida de que es necesario hablar “con franqueza y de cara sobre los aspectos más feos de la inmigración”, también cree que “la expulsión de gitanos ha de ser la última solución”. Pero ninguna de esas ideas aparecieron en el relato que se hizo en su visita: estaban en Badalona, declarada zona de conflicto.

Hace cinco años, la primera manifestación contra los rumanos en la Salut empezó por un motivo bien sucio. A la vuelta del trabajo, un vecino halló inundada de heces su casa. Los inquilinos de los bajos habían atascado los bajantes de modo que todo lo acumulado buscó la salida más próxima. Toda una metáfora. No debería volver a ocurrir.

El número de extranjeros residentes en Badalona no es excepcional. Con 33.000 inmigrantes, sobre una población total de 219.000, sitúa a Badalona, con un 15,07%, por debajo de los porcentajes de otros municipios comparables. Así, l´Hospitalet alcanza el 22% y Santa Coloma de Gramenet, el 21%

Puede ocurrir que el Partido Popular logre romper aquí la barrera que le ha vedado el paso en los municipios de la periferia, aunque tendrá muy difícil gobernar porque la estrategia sobre la inmigración de sus líderes locales está abriendo brechas en lo personal. Algunos concejales socialistas y de CiU han sido amenazados porque son “amigos de los moros”. Hay cosas que no se olvidan.

Volum

Potser és una frivolitat per part meva, però ho trobo divertit:

El grupo municipal del PP de Badalona ha denunciado el comentario “machista” que, en su opinión, ha dirigido hoy el alcalde de la población, Jordi Serra, a la ex ministra y presidenta de la Asamblea de Madrid, Elvira Rodríguez, al llamarla “voluminosa”.

Por su parte, Jordi Serra ha pedido disculpas durante el pleno municipal, asegurando que su comentario se refería al volumen de la comitiva, no al de la ex ministra, y ha retirado sus palabras por si alguien se había sentido ofendido, según ha explicado él mismo en declaraciones a Efe. EFE.

Estic segur que no ens mereixem aquests polítics. No pot ser.

La notícia és de l’ABC: PP denuncia un insulto “machista” del alcalde de Badalona a una ex ministra.